Bell infant, vols venir amb mi?

Erlkönig - Moritz von Schwind

L'home (musical) de l'any és Ludwig van Beethoven, penso que hi ha pocs dubtes al respecte; allà on mirem, les programacions estan plenes d'obres seves. Sovint escoltades un munt de vegades, és cert, però no és menys cert que me n'estic atipant amb golafreria. Però, per estrany que sembli, encara hi ha parts de la seva obra que continuen sent poc conegudes. Els lieder, per exemple. En va escriure uns noranta, dels quals formen part del repertori el cicle An die ferne Geliebte i poca cosa més. Una part va quedar sense publicar en vida de Beethoven, segurament estaven compostos per a vetllades privades, i algun fins i tot va quedar inacabat, com el que escoltarem aquesta vegada.

Si entre una producció prou àmplia en trio precisament un d'inacabat és perquè es tracta d'Erlkönig, un dels títols més familiars per als aficionats al lied. El poema està escrit el 1782 i Beethoven hi va posar música el 1796; abans que Zelter, compositor predilecte de Goethe, que va publicar la seva versió el 1808, i abans que Schubert, naturalment, que encara no havia nascut. La versió de Beethoven va quedar inacabada, i Gustav Nottebohm, compositor i primer estudiós de l'obra del compositor, va trobar-ne l'esbós a mitjan segle XIX; Reinhold Becker la va completar el 1897, un segle després de la seva composició. Gràcies a ells podem escoltar-la nosaltres, interpretada pel baríton Paul Armin Edelmann i la pianista Bernardette Bartos.

Però no serà l'únic Erlkönig que escoltarem aquesta setmana; escoltarem també la primera versió que se'n va fer. El poema de Goethe formava part originàriament de Der Fischerin [La pescadora], un llibret que va escriure durant la seva etapa a Weimar; la protagonista, Dortchen, canta la balada al començament de l'obra, mentre adoba les xarxes de pesca del seu pare. Corona Schröter, cantant de la cort, havia de ser qui interpretés el paper principal del singspiel i va ser també ella qui va compondre'n la música, de manera que li correspon l'honor d'haver escrit el primer lied a partir d'un poema tan musicat com Erlkönig. Bona part de la música que va compondre s'ha perdut, però per sort podem escoltar aquest lied, interpretat per la mezzosoprano Andrea Meláth i Emese Virág.

Les versions de Schröter i Beethoven són molt diferents. Goethe imaginava Erlkönig com una balada de caràcter tradicional, estròfica, amb una música senzilla que es recordés fàcilment, i així és la primera composició; compositora i llibretista devien compartir les seves reflexions sobre com havia de ser la música. Beethoven va conèixer el poema ja emancipat de Die Fischerin, i la seva música s'allunya del que Goethe esperava. Així i tot, manté un caràcter clàssic i, per tant, contingut, molt diferent del que seria vint anys després el lied de Schubert: una autèntica història de terror. No sé com va acollir Goethe el lied de Beethoven, a qui admirava molt, però sí que sabem que el de Schubert li va desagradar molt.

Com que la meva amiga Alicia ens va parlar en detall del lied de Schubert i, a més, ens va parlar de la brillant versió que va compondre Loewe el 1818, acabo aquí aquest article i us remeto al seu. Si teniu una estona, escolteu les quatre versions; més enllà de quina sigui la vostra preferida, és interessant escoltar les diferents aproximacions de quatre compositors, al llarg de vint-i-cinc anys, a un mateix poema.

Erlkönig (L. van Beethoven)

Erlkönig (Corona Schröter)

Wer reitet so spät durch Nacht und Wind?
Es ist der Vater mit seinem Kind:
Er hat den Knaben wohl in dem Arm,
Er fasst ihn sicher, er hält ihn warm.

„Mein Sohn, was birgst du so bang dein Gesicht?“
„Siehst, Vater, du den Erlkönig nicht?
Den Erlenkönig mit Kron’ und Schweif?“
„Mein Sohn, es ist ein Nebelstreif.“

„Du liebes Kind, komm, geh mit mir!
Gar schöne Spiele spiel’ ich mit dir;
Manch’ bunte Blumen sind an dem Strand,
Meine Mutter hat manch gülden Gewand.“

„Mein Vater, mein Vater, und hörest du nicht,
Was Erlenkönig mir leise verspricht?“
„Sei ruhig, bleibe ruhig, mein Kind:
In dürren Blättern säuselt der Wind.“

„Willst, feiner Knabe, du mit mir gehn?
Meine Töchter sollen dich warten schön;
Meine Töchter führen den nächtlichen Rein
Und wiegen und tanzen und singen dich ein.“

„Mein Vater, mein Vater, und siehst du nicht dort
Erlkönigs Töchter am düstern Ort?“
„Mein Sohn, mein Sohn, ich seh es genau:
Es scheinen die alten Weiden so grau.“

„Ich liebe dich, mich reizt deine schöne Gestalt;
Und bist du nicht willig, so brauch ich Gewalt.“
„Mein Vater, mein Vater, jetzt fasst er mich an!
Erlkönig hat mir ein Leids getan!“

Dem Vater grausets, er reitet geschwind,
Er hält in Armen das ächzende Kind,
Erreicht den Hof mit Mühe und Not:
In seinen Armen das Kind war tot.

Qui és que cavalca tan tard per la nit i el vent?
És un pare amb el seu fill;
porta l’infant als seus braços,
tenint-lo segur i a l’abric del fred.

“Fill meu, per què amagues el rostre amb tanta por?”
“Pare, no veus el rei dels elfs?
El rei dels elfs amb cua i corona?”
“Fill meu, això és un banc de boira.”

“Tu, xamós infant, vine, vine amb mi!
Jugaré amb tu a jocs molts bonics;
a la riba hi ha moltes flors de colors,
la meva mare té molts vestits d’or.”

“Pare, pare meu, no has sentit
el que el rei dels elfs m’ha promès a cau d’orella?”
“Tranquil, estigues tranquil, fill meu:
és el vent que murmureja entre les fulles seques.”

“Bell infant, vols venir amb mi?
Les meves filles ja et deuen estar esperant;
de nit, les meves filles fan la rotllana
i et faran bressolar, ballar i cantar.”

“Pare, pare meu, no veus allà les filles
del rei dels elfs en aquell indret obscur?”
“Fill meu, fill meu, ho veig clarament,
són els vells salzes, tan grisos.”

“T’estimo, m’encanta el teu bell semblant
i si no vols venir, et prendré per la força.”
“Pare, pare meu, ara m’agafa pel braç!
El rei dels elfs m’ha fet mal!”

El pare s’esglaia, cavalca de pressa,
abraçant l’infant que gemega,
amb pena i fatic arriba a la cort:
l’infant als seus braços és mort.

(traducció de Salvador Pila)