logo navidad750

Cabeza de coco, grano de café.
Con lindas motitas,
Con ojos grandotes como dos ventanas que miran al mar.

nubeclarah500

La siesta - Joaquín Sorolla
La siesta - Joaquín Sorolla
 
Fa uns dies vaig llegir a Twitter un dels tòpics habituals sobre el lied (i qui diu lied, diu mélodie, Art Song o cançó-com-li-volgueu-dir en general): els cantants que s'hi dediquen ho fan perquè tenen la veu massa petita com per cantar òpera. A la conversa que va seguir aquest comentari algú va recordar un altre tòpics: els pianistes acompanyants ho són perquè no serveixen per a solistes. Si ajuntem les dues coses tenim que el lied és un gènere ben desgraciat, no m'estranya que sigui tan minoritari! Qui voldria aficionar-se a un gènere interpretat per músics de segona mentre els grans músics es reserven per a tasques més elevades? I vaig pensar que com que encara som a l'agost i amb la calor no convé pensar gaire (o això també és un tòpic?) podíem agafar-nos les coses amb humor i dedicar una entrada intrascendent als tòpics i les coses més evidents (o no).
 
  • Si parlem de grandàries, és evident (o no) que un cantant amb la veu gran no és necessàriament un bon cantant, així com que un cantant amb la veu petita no és necessàriament un mal cantant.

  • Si parlem de gèneres, un bon cantant d'òpera no és necessàriament un bon cantant de lied així com un bon cantant de lied no és necessàriament un bon cantant d'òpera. Posats a fer, un bon cantant d'òpera no és necessàriament un mal cantant de lied i un bon cantant de lied no és necessàriament un mal cantant d'òpera.

  • Parlant de grandàries i gèneres alhora, un bon cantant amb la veu gran pot cantar bé lied; fins i tot diria, aprofitant que som a l'agost i no hi ha ningú llegint, que un bon cantant amb la veu petita pot cantar bé òpera.

  • Dels pianistes també tenim alguna cosa evident a dir. Per exemple, que no tots els solistes són bons acompanyants. O que molts pianistes acompanyants són excel·lents músics, tant com puguin ser-ho molts solistes.

  • I amb tot això, a on vull arribar? Enlloc, de fet. O sí, a una altra cosa evident: que lied i òpera són gèneres diferents però els intèrprets poden ser els mateixos.
Què podem escoltar per il·lustrar aquesta entrada? Entre els músics hi ha un altre gran tòpic, el dels violistes, que sembla ser que són violinistes frustrats. Però que un lied amb acompanyament de piano i viola és un desastre ja ho sabíem per culpa de Brahms (i a sobre, reincident!), tampoc no era qüestió d'insistir-hi. Com que l'entrada ha començat a Twitter acabarem amb un vídeo que també vam estar comentant a Twitter fa no gaire: Hermann Prey cantant Widmung acompanyat al piano per Leonard Hokanson. Si us ve de gust i sense perdre el sentit de l'humor podem discutir si Prey tenia la veu gran o petita o si era un bon o mal cantant d'òpera o de lied (convido especialment a dir-hi la seva als tuitaires que van intervenir a la discusió, poden fer servir més de 140 caràcters), però el que em té intrigada és una altra cosa: realment Prey tenia 46 anys en aquest enregistrament?
 
Widmung 
 
Du meine Seele, du mein Herz,
Du meine Wonn', o du mein Schmerz,
Du meine Welt, in der ich lebe,
Mein Himmel du, darin ich schwebe,
O du mein Grab, in das hinab
Ich ewig meinen Kummer gab!
Du bist die Ruh, du bist der Frieden,
Du bist der Himmel, mir beschieden.
Daß du mich liebst, macht mich mir wert,
Dein Blick hat mich vor mir verklärt,
Du hebst mich liebend über mich,
Mein guter Geist, mein beßres Ich!
Tú, ànima meva; tu, cor meu,
tu, el meu desig; tu, el meu dolor,
tu, el meu món, allà on visc,
tu, el meu cel, a on estic suspès,
tu, la meva tomba, a on vaig enterrar
per sempre més la meva pena!
Tu ets el repòs, tu ets la pau,
tu ets el que el cel em va atorgar.
Que tu m'estimis, em fa més valuós,
la teva mirada m'ha transfigurat,
estimant-me m'eleves per sobre de mi mateix,
el meu bon esperit, el meu millor jo!
 
 
Disclaimer (o el que tota la vida s'ha dit "posar-se la bena abans que la ferida"): no és gens evident a on acaba una veu gran i comença una veu petita, i sobre què és un bon o un mal cantant ja ni em parlem.
 
Afegir comentari

Comentaris (4)

  • Alicia

    En el punto 2 has entrado un poco en barrena XD, pero me encanta la entrada

  • Sílvia

    No es culpa mía, es culpa de los tópicos xD.

  • Xavi

    He he, molt divertida l'entrada... llàstima que em vaig perdre aquesta discussió en el twitter...
    Ah, i això que a l'agost no hi ha ningú llegint, potser és veritat, però el nostre lector de RSS no perdona, així que cal estar sempre alerta perquè qualsevol declaració pot ser usada en contra teva... ;-)
    Espero que les vacances hagin anat molt bé!

  • Sílvia

    Ups, el lector de RSS! Ho negaré tot ;-)

    Ai, les vacances! Quan dius que van ser?

    Espero que les teves també hagin estat profitoses :)

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

 

guidobannerlargo250

Disclaimer

L'objectiu de Liederabend és la difusió del lied, és per això que cada setmana n'escoltem un. Si creieu que s'ha violat el vostre copyright o la vostra propietat intel·lectual, si us plau poseu-vos en contacte amb mi a silvia@liederabend.cat

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto