Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

L'abadia a la roureda - C.D. FriedrichQuè tenen en comú un blog especialitzat en òpera dels segles XX i XXI i una de dedicat a la cançó, a banda de la tendència a parlar de temes minoritaris? Doncs tenen en comú a Strauss, Britten, Korngold, Berg,... més compositors dels que podríem imaginar a priori. Aquesta setmana a OperaXX i a Liederabend ens hem posat d'acord per presentar un compositor inèdit a tots dos blogs. Voleu una pista per saber qui és? De moment us dic que escoltarem la cançó més recent de totes les que hem escoltat fins ara. Però anem a pams...
Què tenen en comú un blog especialitzat en òpera dels segles XX i XXI i una de dedicat a la cançó, a banda de la tendència a parlar de temes minoritaris? Doncs tenen en comú a Strauss, Britten, Korngold, Berg,... més compositors dels que podríem imaginar a priori. Aquesta setmana a OperaXX i a Liederabend ens hem posat d'acord per presentar un compositor inèdit a tots dos blogs. Voleu una pista per saber qui és? De moment us dic que escoltarem la cançó més recent de totes les que hem escoltat fins ara. Però anem a pams...
 
L'abadia a la roureda - C.D. Friedrich
L'abadia a la roureda - C.D. Friedrich
 
Què en saps, d'en Philippe Sly? M'ho va preguntar una amiga aquest estiu i jo no en sabia res, així que calia fer una petita recerca. El primer que em va dir Google és que Philippe Sly és un baix baríton canadenc que té dos discos el primer dels quals, publicat ara fa un any, és de cançó: En rêves/In dreams/In Träumen, acompanyat al piano per Michael McMahon. Normalment faig un primer tast dels discos triant alguna cançó que conegui, així em puc concentrar en la manera de cantar més que no en la cançó, i el que vaig sentir em va semblar interessant. Sly té un timbre bonic i sap el que es fa (és a dir, sap que està cantant cançó i no òpera, una diferència que no tots els cantants saben fer quan comencen). En algunes cançons em va semblar prou expressiu, en d'altres no tant, però en conjunt el tast demanava una segona audició, ara sí tot el disc.

Mentre anava escoltant vaig saber una dada més sobre Philippe Sly: només té 24 anys. Ara la cosa canvia molt, perquè un cantant d'aquesta edat que canta com ell no és que sigui interessant, és que és molt interessant! Per això vaig pensar de portar-lo al blog per compartir amb vosaltres la troballa; ja em direu quan l'escolteu si us sembla que val la pena seguir-lo o si estic sent víctima de la meva baritonofília.

Ja tenia el disc gairebé escoltat del tot i la cançó que escoltaríem triada quan vaig arribar a les tres últimes, i va venir la segona troballa al disc. Les tres últimes cançons formen un breu cicle de Jonathan Dove, Three Tennyson songs (Tres cançons de Tennyson). Jonathan Dove és un compositor anglès nascut el 1959, ben conegut per les seves òperes, entre elles Siren Song, l'obra que es tracta aquesta setmana a OperaXX, però no sabia que també hagués escrit cançons, tocava fer una altra recerca. Revisant el catàleg de Dove apareixen diversos cicles, la majoria d'ells sense enregistrament comercial encara; el darrer, estrenat l'abril de 2011 per Philip Sly i Esther Gonthier és precisament el que acabava d'escoltar. Sobre aquestes cançons, el compositor diu:

He escrit Three Tennyson Songs com a regal per a Philippe Sly, per celebrar una amistat musical. Quan ens vam conéixer a Banff l'estiu de 2009, vaig quedar impressionat per la pura bellesa de la seva veu i la confiança de la seva musicalitat. Va ser un plaer acompanyar-lo, primer amb Schumann i després amb altres lieder. Més tard vaig descobrir que podia improvisar amb una rara facilitat; llavors vam triar un poema i vam improvisar plegats. Ja feia temps que volia posar en música O Swallow, Swallow de Tennyson i havia pensat també a Dark House, extret d'In Memoriam, gran plany de Tennyson per la pèrdua del seu amic. Vaig triar The Sailor Boy com a element de contrast, per fer un final vehement.

Quan vaig escoltar les cançons de Dove vaig haver de repetir, i encara vaig escoltar la segona, Dark House... no sé, quatre o cinc vegades més seguides. Com diu l'autor, Dark House és un dels cants, el setè, del poema que Alfred Tennyson va dedicar al seu amic Arthur Henry Hallam, mort el 1833 als 22 anys. Els versos reflecteixen una enorme tristesa, el poeta s'ha acostat de nit a la casa del seu amic perquè no pot dormir, i s'hi està fins que clareja i torna a haver vida al carrer; la cançó de Dove comença amb la veu entotsolada en el record sobre un obsessiu acompanyament del piano, fins que el moviment al seu entorn el fa tornar a la realitat i sentim la seva ràbia...

Espero que us agradin tant la cançó com el intèrpret; des d'aquí li desitgem a Philippe Sly molta sort i una llarga i exitosa carrera.

Dark House 
 

Dark house, by which once more I stand
Here in the long unlovely street.
Doors, where my heart was used to beat
So quickly, waiting for a hand.

A hand that can be clasped no more –
Behold me, for I cannot sleep,
And like a guilty thing I creep
At earliest morning to the door.

He is not here; but far away
The noise of life begins again,
And ghastly thro’ the drizzling rain
On the bald street breaks the blank day.

Casa fosca, sóc de nou al teu costat
aquí, en aquest carrer llarg i desplaent.
Portes, a on el meu cor bategava
emocionat, esperant una mà.

Una mà que ja no puc estrènyer.
Aquí em tens, perquè no puc dormir,
i com un lladre m'esmunyo
de matinada fins a la porta.

Ell ja no és aquí. Lluny
torna a començar la remor de la vida,
i lúgubre, a través de la fina pluja,
al carrer desert clareja un nou dia.

 
Afegir comentari

Comentaris (2)

  • Xavi

    Sí que té una veu molt especial... I la cançó no està gens malament. Ah, i molt interessant aquesta iniciativa de coordinar blocs!

  • Sílvia

    I més recent no pot ser, la cançó!

    Intentarem repetir la coordinació, no és senzill perquè les obres han de ser del segle XX... De moment, d'aquí uns dies és el centenari de Britten, diria que està a les nostres agendes sense ni parlar-ho. Hi ha celebracions que no es poden deixar passar! :)

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto