Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Weiser stehen auf den Wegen,
Weisen auf die Städte zu,
Und ich wandre sonder Maßen,
Ohne Ruh’, und suche Ruh’.

nubeclarah500

Cançó de la setmana: Wer sich der Einsamkeit ergibt (H. Wolf) - T. Allen, G. Parsons
 
Solitud en fer-se de dia - J.H. FüssliCinquena entrega de la sèrie sobre les cançons a partir de la novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe; si voleu recuperar les anteriors, aquí les teniu.

A l'entrada anterior de la sèrie érem al capítol 13 del llibre segon, quan Wilhelm és al replà de la cambra de l'arpista i el sent cantar Wer nie sein Brot mit Tränen aß; hi entra i li demana al vell que continuï cantant. El narrador ens explica com s'estableix un curiós diàleg en el qual Wilhelm pregunta i l'arpista respon amb cançons.
Cinquena entrega de la sèrie sobre les cançons a partir de la novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe; si voleu recuperar les anteriors, aquí les teniu.
 
Solitud en fer-se de dia - J.H. Füssli
Solitud en fer-se de dia - J.H. Füssli
 

A l'entrada anterior de la sèrie érem al capítol 13 del llibre segon, quan Wilhelm és al replà de la cambra de l'arpista i el sent cantar Wer nie sein Brot mit Tränen aß; hi entra i li demana al vell que continuï cantant.

El narrador ens explica com s'estableix un curiós diàleg en el qual Wilhelm pregunta i l'arpista respon amb cançons. Ens descriu l'escena com una "assemblea de persones devotes", a on l'arpista és l'oficiant que "edifica el seu hoste", removent-li mitjançant cançons sentiments actuals i passats, portant-li records, descobrint-li nous sentiments i asserenant-lo prou com perquè de camí a casa pugui reflexionar sobre la seva situació i el seu futur; avui dia d'això en diríem musicoteràpia.

Els lectors només "sentim" una d'aquestes cançons, Wer sich der Einsamkeit ergibt (Qui es lliura a la soledat), que continua amb la profunda tristesa de l'anterior, Wer nie sein Brot mit Tränen aß. Parla de la solitud, una solitud que és un turment però alhora és desitjada, l'arpista la compara amb una amant; una solitud terrible que l'acompanyarà fins a la tomba. Continuem sense saber què és el que turmenta l'arpista, però intuïm a les seves paraules que no creu possible cap perdó, ni en aquesta vida ni en el més enllà. No hi ha cap esperança per a ell.

Escoltarem la versió de Wer sich der Einsamkeit ergibt de Hugo Wolf, que va anomenar el lied Harfenspieler I (no respecta, per tant, l'ordre de la novel·la)i és el primer dels cinquanta-un lieder amb textos de Goethe que va escriure entre octubre de 1888 i octubre de 1889. La cançó porta la indicació general de caràcter "Sehr getragen, schwermütig" (molt lent, melancòlic), i així és com sentim l'arpista, entotsolat, pràcticament declamant en alguns moments, amb continguda emoció en d'altres, mentre el piano ens recorda el so de l'arpa. Una cançó tristíssima, no podria ser de cap altra manera, que sentirem interpretada per Thomas Allen i Geoffrey Parsons.

Harfenspieler I
 

Wer sich der Einsamkeit ergibt,
Ach! der ist bald allein;
Ein jeder lebt, ein jeder liebt
Und läßt ihn seiner Pein.
Ja! Laßt mich meiner Qual!
Und kann ich nur einmal
Recht einsam sein,
Dann bin ich nicht allein.

Es schleicht ein Liebender lauschend sacht,
Ob seine Freundin allein?
So überschleicht bei Tag und Nacht
Mich Einsamen die Pein,
Mich Einsamen die Qual.
Ach, werd ich erst einmal
Einsam in Grabe sein,
Da läßt sie mich allein!

Qui es lliura a la soledat,
ben aviat es troba sol;
els altres viuen l'amistat
i el deixen sol amb el seu dol.
Sí, deixeu-me amb el meu turment!
I si mai puc tot jo sofrent
quedar-me ben bé del tot sol,
llavors ja no estaré més sol.

Com un amant que prest s'escola
vers on l'amiga s'està sola,
em sobreprèn dia i nit,
solitari, el meu neguit,
solitari, el meu gran dol.
Segur que a recer d'un revolt
en soledat jauré enterrat,
tot restant-hi abandonat.

(traducció de Josep Murgades)

 

Quan Wilhelm arriba a la seva posada està decidit a marxar i continuar amb el seu viatge, deixant enrere la ciutat i el grup que hi ha conegut; si li quedava cap dubte el convenç una nova escena de gelosia de l'adolescent Friedrich, perquè, un cop més, s'hi veu reflectit (no em vull extendre ara sobre aquesta escena perquè no aporta res a la trama que anem seguint, però trobo que és una de les escenes més tendres de tota la novel·la).

Però tot i que la decisió està presa, li fa mal; quan Mignon entra a la seva cambra s'adona de seguida de la seva tristesa; la nena s'asseu als seus peus, Wilhelm li acarona els cabells i de sobte ella comença a tenir convulsions, pateix un atac que la deixa com morta i espanta terriblement Wilhelm; quan Mignon recupera els sentits li promet que no l'abandonarà mai, ara són pare i filla. Evidentment, Wilhelm no tornarà a casa.

I així acaba el llibre segon, amb Wilhelm gaudint "de la més pura i inefable joia" i l'arpista tocant a l'altra banda de la porta, oferint-li les seves cançons. Com que el llibre tercer comença directament amb la primera cançó de Mignon, m'he estimat més posar-vos ara en antecedents i així a la pròxima entrada podem parlar una mica d'aquesta nena que té el cor robat al nostre heroi.

Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto