Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Cançó de la setmana: Fühlt meine Seele das ersehnte Licht (H. Wolf) - H. Hotter, G. Moore
 
Zechariah (detail)- MichelangeloAquest any 2014 tenim uns quants aniversaris rodons, d'aquells que serveixen per recordar i homenatjar els seus protagonistes. El que ens toca més d'a prop en aquest blog és el 150 aniversari del naixement de Richard Strauss, un dels compositors habituals a Liederabend. Recordarem també el centenari del començament de la Gran Guerra, perquè una ferida tan profunda havia de marcar també per força la vida musical europea. Un altre aniversari, al cual dediquem aquesta entrada, té a veure Michelangelo Buonarroti: el 18 de febrer farà 450 anys de la seva mort.
Zechariah (detail)- Michelangelo
Capella Sixtina: Zacaries (fragment) - Miquel Àngel
 
Aquest any 2014 tenim uns quants aniversaris rodons, d'aquells que serveixen per recordar i homenatjar els seus protagonistes. El que ens toca més d'a prop en aquest blog és el 150 aniversari del naixement de Richard Strauss, un dels compositors habituals a Liederabend. Recordarem també el centenari del començament de la Gran Guerra, perquè una ferida tan profunda havia de marcar també per força la vida musical europea. Un altre aniversari, al cual dediquem aquesta entrada, té a veure Michelangelo Buonarroti: el 18 de febrer farà 450 anys de la seva mort.

Miquel Àngel va ser arquitecte, pintor i escultor, però també va ser poeta. Sembla ser que va escriure poesia durant tota la seva vida, tot i que només se'n conservin uns tres-cents poemes, entre sonets, madrigals i rimes, la major part dels quals escrits a partir de 1529, quan Miquel Àngel tenia cinquanta-quatre anys. No es van publicar fins el 1863; molt abans, cap el 1625, un renebot n'havia fet una publicació, però modificant alguns versos i completant-ne d'altres, una edició poc acurada. A la introducció de la seva traducció a l'anglès dels sonets i madrigals, de 1900, William Wells Newell diu respecte la poesia de Miquel Àngel:
 
Treballava en un sonet o un madrigal com ho feia amb una escultura, concebuda amb ardent imaginació, escomesa amb energia creativa, perseguida sota la pressió d'una superabundància d'idees, ocasionalment abandonada amb insatisfacció, però altres vegades elaborada fins a aquesta excel·lència que ultrapassa tant com inclou tots els mèrits de l'esbós i, com ell mateix deia, constitueix un renaixement de la idea al reialme de l'eternitat.
 
Fa uns mesos vam escoltar un dels Seven Sonnets of Michelangelo de Benjamin Britten, el sonet XXX, dedicat pel poeta a Tommaso Cavalieri, el seu amic durant tants anys. Avui escoltarem un dels lieder que va escriure Hugo Wolf, també un sonet i també, probablement, dedicat a Tommaso Cavalieri, tot i que la traducció alemanya es refereix a una senyora (Herrin) en lloc del Signor del poema original.

El Nadal de 1896 un amic li va regalar a Wolf un volum amb poemes de Miquel Àngel, en la traducció a l'alemany de Walter Heinrich Robert-Tornow. Al compositor li van agradar molt els poemes i tot semblava indicar que n'escriuria una llarga col·lecció de lieder, seguint el seu costum d'agafar un poeta i compondre lied rera lied fins que havia dit tot el que havia de dir; així ho havia fet anteriorment amb els vint lieder amb poemes d'Eichendorff, els cinquanta-un de Goethe o els ciquanta-dos de Mörike. Però aquest cop no havia de ser així.

El 1897 havia començat bé per a Wolf; el seu amic Gustav Mahler, director des de feia molt poc de l'Òpera de Viena, li havia promés que li estrenaria la seva òpera Der Corregidor, per fi veuria acomplert el seu somni! Però Mahler no podia estrenar l'obra aquella mateixa temporada, hauria de ser la següent, i això va trasbalsar molt Wolf, que ja tenia problemes de salut mental des de la seva joventut. Aquest disgust va fer que la perdés definitivament i el van haver d'ingresar per la força en un hospital psiquiàtric, a on s'hi va estar fins a la seva mort el 1902. Els tres únics lieder amb poemes de Miquel Àngel que havia tingut temps d'escriure abans d'això van convertir-se en la seva última obra.

Els tres lieder són Wohl denk ich oft an mein vergangnes Leben, Alles endet, was entstehet i Fühlt meine Seele das ersehnte Licht. El primer és una estrofa d'un poema molt més llarg, la Rima no. 54, Io crederrei, se tu fussi di sasso; el segon es correspon amb la Rima no. 21, Chiunche nasce a morte arriva i el tercer és el Sonet XVII,Non so se s'è la desiata luce. Aquí teniu el text complet, en la seva versió original, del tercer poema, la cançó que escoltarem en aquesta entrada:

Nosaltres escoltarem avui el tercer lied interpretat per Hans Hotter i Gerald Moore, una gran versió. Aquest és el sonet escrit per Miquel Àngel:
 

Non so se s'è la desïata luce
Del suo primo fattor, che l' alma sente;
O se dalla memoria della gente
Alcun'altra beltà nel cor traluce;

O se fama o se sogno alcun produce
Agli occhi manifesto, al cor presente;
Di sè lasciando un non so che cocente,
Ch'è forse or quel ch'a pianger mi conduce;

Quel ch'i' sento e ch'i' cerco: e chi mi guidi
Meco non è; nè so ben veder dove
Trovar mel possa, e par c' altri mel mostri.

Questo, signor, m'avvien, po' ch'i' vi vidi;
C'un dolce amaro, un sí e no mi muove:
Certo saranno stati gli occhi vostri.

 
 
Alguns compositors escriuen les seves últimes cançons quan són molt grans o estan molt malalts, i les seves obres reflecteixen d'una forma o una altra la seva consciència que el temps que se'ls acaba; no és el cas de Wolf, però sí és cert que ens va deixar com a últim testimoni unes cançons esplèndides.
 
Fühlt meine Seele das ersehnte Licht 
 

Fühlt meine Seele das ersehnte Licht
Von Gott, der sie erschuf? Ist es der Strahl
Von andrer Schönheit aus dem Jammertal,
Der in mein Herz Erinnrung weckend bricht?

Ist es ein Klang, ein Traumgesicht,
Das Aug und Herz mir füllt mit einem Mal
In unbegreiflich glüh'nder Qual,
Die mich zu Tränen bringt? Ich weiß es nicht.

Was ich ersehne, fühle, was mich lenkt,
Ist nicht in mir: sag mir, wie ich's erwerbe?
Mir zeigt es wohl nur eines Andren Huld;

Darein bin ich, seit ich dich sah, versenkt.
Mich treibt ein Ja und Nein, ein Süß und Herbe -
Daran sind, Herrin, deine Augen Schuld.

Sent la meva ànima l'anhelada llum
de Déu, la qual ell va crear?  És el raig de llum
d'una altra bellesa d'aquesta vall de llàgrimes,
el que desperta records en el meu cor?

És un so, una imatge vista en somnis,
el que de sobte omple els meus ulls i el meu cor
d'un inexplicable i roent turment,
que em commou fins a les llàgrimes? No ho sé.

El que anhelo, sento, el que em governa,
no és en mi: digues-me, com ho aconsegueixo?
només em revela l'afecte d'un altre;

Això em té, des que et vaig veure, captiu.
m'empeny un si i un no, allò dolç i amarg,
i és, senyora, per culpa dels teus ulls.

 
 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto