Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Cançó de la setmana: Liebesbotschaft (R. Schumann) - G. Finley, J. Drake
 
Spring clouds study - John ConstableFa unes setmanes anava per una carretera arran de mar, entre pins i ginestes, i em va venir al cap una música. No recordava què venia abans ni després, només això i, al començament, ni tan sols "sentia" el piano, només la melodia. D'on sortia aquesta música i perquè m'havia vingut al cap precisament en aquell moment? Al cap d'una estona (ja sabeu com van aquestes coses, són persistents) ja tenia clar el piano i, una mica més tard vaig aconseguir alguna cosa més: també "sentia" la música amb veu. Si hi havia veu i piano tenia tots els números per ser una cançó. Però de qui era la veu, i què deia? Només recordava que la veu era d'un baríton, sorpresa! Amb això no avançava gaire. 
Spring clouds study - John Constable
Estudi de núvols primaverals - J. Constable
 
Fa unes setmanes anava per una carretera arran de mar, entre pins i ginestes, i em va venir al cap una música, aquesta:
 
 
No recordava què venia abans ni després, només això i, al començament, ni tan sols "sentia" el piano, només la melodia. D'on sortia aquesta música i perquè m'havia vingut al cap precisament en aquell moment? Al cap d'una estona (ja sabeu com van aquestes coses, són persistents) ja tenia clar el piano i, una mica més tard vaig aconseguir alguna cosa més: també "sentia" la música amb veu. Si hi havia veu i piano tenia tots els números per ser una cançó. Però de qui era la veu, i què deia? Només recordava que la veu era d'un baríton, sorpresa! Amb això no avançava gaire. Al final, encaparrada a saber què era allò que sonava al meu cap, vaig sentir clarament la veu de Gerald Finley i amb això ja ho vaig tenir: era Liebesbotschaft, de Schumann. M'havia costat d'encaixar les peces del trencaclosques...

Resulta que fa un temps em vaig endur de vacances el que llavors era el nou disc de Gerald Finley i Julius Drake, Liederkreis Opp 24 & 39, editat per Hyperion. A més d'aquests dos grans cicles el disc en conté un altre, dels considerats menors: Sechs Gedichte aus dem "Liederbuch eines Malers", op. 36, amb poemes de Robert Heinick. I entre tanta cançó coneguda i reconeguda, entre poemes de Heine i Eichendorff, jo vaig enamorar-me d'una de les cançons menors, Liebesbotschaft (Missatge d'amor). I enamorar-me vol dir que l'escoltava a tothora i a tot arreu, com si no hi hagués res més al CD o com si no hi haguessin més CD per escoltar. Amb el temps em va passar la dèria i no hi vaig tornar a pensar fins que no vaig passar per aquella carretera arran de mar perquè, és clar, també l'havia escoltat fent aquell mateix camí.

Sechs Gedichte aus dem Liederbuch eines Malers" (Sis poemes del "Llibre de cançons d'un pintor") és un dels cicles que Schumann va escriure durant 1840; s'interpreta poc, eclipsat com d'altres per la bellesa de Dichterliebe o els dos Liederkreis. Jo no el posaria entre els meus preferits com hi poso un altre cicle poc conegut, els Kerner Lieder, però fa de bon escoltar i, pel que fa al darrer, Liebesbotschaft, ja heu vist l'efecte que em va fer.

Penso que quan l'escolteu us adonareu de seguida que el que fa tan especial aquest lied són els seus dos temes. El primer el sentim al començament, abasta els dos primers versos i el tornem a sentir en els dos següents. En els quatre compasos que dura dibuixa un ampli arc asimètric, és a dir, la veu puja i després de passar per la nota més aguda no acaba en la mateixa nota en la qual havia començat sinó que continua baixant per acabar en una nota molt més greu; fa un efecte preciós, transmet serenitat. Tot seguit ve el segon tema, el breu interludi de dos compasos que hem sentit més amunt, que fa de contrapunt apassionat al primer; la veu el repeteix tot cantant el cinquè vers i la primera estrofa acaba repetint aquests quatre compasos.

Què fa Schumann a la segona estrofa? Hi torna. No és qüestió de desfer-se d'aquesta música, si estem desitjant tornar a sentir-la! I així la segona i tercera estrofes són un joc amb aquestes dues melodies que es repeteixen, sí, però no són iguals. Ara més amunt, ara més avall, ara canvia l'ordre, varia l'acompanyament... igual però diferent. Els missatgers que han de portar les paraules d'amor són els núvols, i el ritme de la cançó ens convida a estirar-nos a terra, fer servir els braços de coixi i mirar com passen. Fins que la quarta i última estrofa (el poema en té cinc però Schumann no va fer servir la tercera) ens treu per uns instants d'aquesta serenitat, quan la veu s'enlaira. Després, tornem a la pau.

Voleu escoltar Liebesbotschaft? Per descomptat, en la mateixa preciosa versió que em va enamorar, la de Gerald Finley i Julius Drake.
 
Liebesbotschaft 
 

Wolken, die ihr nach Osten eilt,
Wo die eine, die Meine weilt,
All meine Wünsche, mein Hoffen und Singen
Sollen auf eure Flügel sich schwingen,
Sollen euch Flüchtige
Zu ihr lenken,
Daß die Züchtige
Meiner in Treuen mag gedenken!

Singen noch Morgenträume sie ein,
Schwebet leise zum Garten hinein,
Senket als Tau euch in schattige Räume,
Streuet Perlen auf Blumen und Bäume,
Daß der Holdseligen,
Kommt sie gegangen,
Alle die fröhlichen
Blüten sich öffnen mit lichterem Prangen!

Und am Abend, in stiller Ruh'
Breitet der sinkenden Sonne euch zu!
Mögt mit Purpur und Gold euch malen,
Mögt in dem Meere von Gluten und Strahlen
Leicht sich schwingende
Schifflein fahren,
Daß sie singende
Engel glaubet auf euch zu gewahren.

Ja, wohl möchten es Engel sein,
Wäre mein Herz gleich ihrem rein;
All' meine Wünsche, mein Hoffen und Singen
Zieht ja dahin auf euren Schwingen,
Euch, ihr Flüchtigen,
Hinzulenken
Zu der Züchtigen,
Der ich einzig nur mag gedenken!

Núvols que us apresseu cap a l'Est,
on la meva estimada, l'única, es troba,
tots els més desitjos, les meves esperances i cançons
vull que viatgin amb vosaltres, a les vostres ales,
vosaltres, fugitius,
adreceu-vos cap a ella,
perquè la virtuosa
pensi fidelment en mi.

Mentre els somnis matinals l'acotxen
sureu suament sobre el jardí,
descendiu com a rosada als llocs ombrívols,
espargiu perles sobre flors i arbres,
perquè quan l'estimada
vingui cap a elles,
totes les alegres flors
s'obrin amb lluents colors!

I al vespre, en el tranquil descans
desplegueu-vos sobre el sol que es pon!
Pinteu-vos amb porpra i or,
en el mar de foc i lluent
bressoleu-vos
com petis vaixells
que ella pensi que sou àngels
que l'acompanyeu cantant.

Si, bé podrien ser àngels,
si el meu cor fos tan pur com el seu;
tots els meus desitjos, les meves esperances i cançons
porteu-los cap allà amb el vostre vol
vosaltres, fugitius,
adreceu-vos cap a ella,
cap a la virtuosa,
perquè jo només puc pensar en ella!

 
 
Afegir comentari

Comentaris (2)

  • Manuel Águila

    Esperava que avui li dediquessis l'entrada a la copiosa producció liederística del Maestro ;-)

    Preciós "missatge d'amor".

  • Sílvia

    Ai, Manuel, ja em sonava que avui feia 201 anys algú! ;-)

    Schumann el felicita de part nostra...

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto