Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Weiser stehen auf den Wegen,
Weisen auf die Städte zu,
Und ich wandre sonder Maßen,
Ohne Ruh’, und suche Ruh’.

nubeclarah500

Freedom for Want - N. RockwellA Barcelona no només hi ha les tres grans temporades musicals públiques (Liceu, L'Auditori i Palau), per sort tenim també iniciatives privades que de vegades es qualifiquen d'alternatives però a mi m'agrada més dir-ne complementàries, perquè no programen el mateix i perquè no es tracta de triar entre unes i d'altres. Fa unes setmanes tenia lloc una d'aquestes iniciatives, el festival d'òpera de petit format "Da Camera" (hereu del festival "Òpera de Butxaca"), i cap allà que vam anar a veure l'òpera de Leonard Bernstein Trouble in Tahiti. La sorpresa va ser que abans de l'òpera va haver una primera part de cançons, entre les quals dos cicles també de Bernstein que feia molt de temps que no escoltava: La bonne cuisine i I hate music; un amic em va animar a dedicar una entrada a les receptes (heu llegit bé: receptes) i aquí la tenim.
Freedom for Want - N. Rockwell
Llibertat de viure sense penúria - N. Rockwell
 
A Barcelona no només hi ha les tres grans temporades musicals públiques (Liceu, L'Auditori i Palau), per sort tenim també iniciatives privades que de vegades es qualifiquen d'alternatives però a mi m'agrada més dir-ne complementàries, perquè no programen el mateix i perquè no es tracta de triar entre unes i d'altres. Fa unes setmanes tenia lloc una d'aquestes iniciatives, el festival d'òpera de petit format "Da Camera" (hereu del festival "Òpera de Butxaca"), i cap allà que vam anar a veure l'òpera de Leonard Bernstein Trouble in Tahiti. La sorpresa va ser que abans de l'òpera va haver una primera part de cançons, entre les quals dos cicles també de Bernstein que feia molt de temps que no escoltava: La bonne cuisine i I hate music; un amic em va animar a dedicar una entrada a les receptes (heu llegit bé: receptes) i aquí la tenim.
 
Que Bernstein era un mestre aplicant el sentit de l'humor a la música no és cap novetat, només cal escoltar What a movie! de l'esmentada Trouble in Taihi o The Old Lady's Tango de Candide (si no coneixeu aquest número busqueu-lo a Youtube cantat per la gran Christa Ludwig); ara, com va arribar a convertir en cançons quatre receptes de cuina és una història que m'agradaria conéixer. El compositor li'n dóna les culpes a la mezzosoprano Jennie Tourel, amb la qual va treballar sovint durant els anys quaranta i a qui va dedicar el cicle: "Per a Jennie Tourel, l'única instigadora d'aquestes cançons".
 
La bonne cuisine: four recipes for voice and piano és un cicle molt breu, no arriba als cinc minuts en total, que van estrenar en 1948 a Nova York la mezzosoprano Marion Bell i el pianista Edwin MacArthur. Els textos estan extrets del llibre de cuina La bonne cuisine française, d'Émile Dumont, un llibre del qual se'n van fer diverses edicions. La primera és de 1873, i al pròleg l'autora explica que l'obra està adreçada a les mestresses de casa, no perquè cuinin elles mateixes (tot i que potser algun cop els caldrà "embrutar-se les mans") sinó perquè controlin les seves cuineres, ja que "les cuineres honestes, intel·ligents, estalviadores, laborioses i experimentades no sovintegen" i "cal dirigir-les o hi ha el risc de morir de gana o presentar els convidats plats detestables". I com que qui més qui menys ha de fer economies i tothom pot trobar-se en qualsevol moment amb convidats de compromís, la divisa del llibre és "Fer molt amb poc".
 
Les quatre cançons del cicle són: Plum Pudding (Púding de panses), a la qual només trobem els ingredients de la recepta; Queues de boeuf (Cues de bou), una recepta molt breu que explica com reaprofitar les cues que s'han fet servir prèviament per altres plats, Tavouk Gueunksis, que no sé com es tradueix però són unes postres turques, i Civet à tout vitesse (Civet a foc viu), que explica com preparar en poc temps un civet de llebre i és la cançó que escoltarem nosaltres. L'escoltarem en francès, amb el text original de la recepta, però hi ha una altra versió en anglès, Bernstein mateix en va fer les adaptacions.
 
"À toute vitesse" vol dir literalment "a tota velocitat" i així és com es canta la cançó: a la partitura Bernstein dóna la indicació general presto i la veu comença breathlessly (sense alè). Cap a la meitat del text la indicació és forgetting the haste (oblidant la pressa), potser perquè tots agafem aire, però tot seguit és remembering same (recordant-la). A l'última frase el civet ja està fet i només cal servir, prestissimo! La sentirem en la interpretació de Patricia Petibon acompanyada per Susan Manoff.
 
Civet à toute vitesse 
 
Lorsque on sera très pressé, voici un' manière de confectionner un civet de lièvre que je recommande: Dépecez le lièvre comme pour le civet ordinaire. Mettez-le dans une casserole ou un chaudron avec son sang et son foie écrasé, une demi-livre de poitrine de porc coupée en morceaux, une vingtaine de petits oignons, un peu de sel, poivre, un litre et demi de vin rouge. Faites bouillir à toute vitesse. Au bout de quinze minutes environ, lorsque la sauce est réduite de moitié, approchez un papier enflammé, de manière à mettre le feu au ragoût. Lorsqu'il sera éteint, liez la sauce avec une demi-livre de beurre manié de farine. Servez.
 
Per quan tingueu molta pressa, aquí teniu una manera de fer el civet de llebre que us recomano: Espedaceu la llebre com pel civet habitual. Poseu-la a una cassola o perol amb la seva sang i el seu fetge trinxat, mitja lliure de pit de porc (tallat a trossets); una vintena de cebes petites, una mica de sal i pebre, un litre i mig de vi negre. Feu bullir a tota velocitat. Després d'uns quinze minuts, quan la salsa estigui reduida a la meitat, acosteu-hi un paper encès per flambejar l'estofat. Quan s'hagi apagat la flama, lligueu la salsa amb mitja lliure de mantega amb farina. Serviu.
 
Les traduccions de Bernstein estan encara protegides pel copyright; quan buscava una alternativa per posar-les al blog en anglès vaig trobar aquesta entrada del blog Food and wine mavens que no només té les traduccions sinó fotografies del llibre de receptes originals, paga la pena que hi feu un cop d'ull. Si us fixeu al tex original de la recepta del civet trobareu que a la cançó li falten dos ingredients: la nou moscada i l'aiguardent, no sé quin és el motiu.

Espero que us agradi el civet, que vagi de gust!
 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto