Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Cançó de la setmana: Hymnus (R. Strauss) - T. Hampson, C. Thielemann
 
Euterpe - J. HandmannDels aproximadament dos-cents lieder que va escriure Strauss, formen part del repertori uns cinquanta; la resta s'interpreten poc als recitals. Podríem dir que és normal, és estrany que tot el corpus d'un compositor formi part del repertori, excepte en el cas de compositors amb un nombre petit de cançons com ara Mahler o Duparc. D'aquesta cinquantena de lieder, la majoria els escoltem més amb acompanyament d'orquestra que amb acompanyament de piano. Normal també, Strauss i Mahler són els “pares” del lied orquestral. Continuem: alguns d'aquests lieder tan famosos que sentim als concerts simfònics, no els va orquestrar Strauss: els van orquestrar altres compositors en vida d'Strauss, sembla que amb el seu consentiment. I una última cosa: dels lieder que Strauss va compondre per a veu i orquestra només quatre s'interpreten amb freqüència.
Euterpe - J. Handmann
Euterpe - J. Handmann
 
Som a l'Any Strauss, el passat 11 de juny feia 150 anys del seu neixement. Per molts anys! A Liederabend vam començar la celebració amb un post convidat, el baríton Timothy Sharp ens va parlar de Hans Hotter i Zueignung, i a més de l'entrada d'aquesta setmana n'hi ha tres o potser quatre de previstes. És a dir: Richard Strauss continuarà sent un compositor habitual en aquesta casa.

Dels aproximadament dos-cents lieder que va escriure Strauss, formen part del repertori uns cinquanta; la resta s'interpreten poc als recitals. Podríem dir que és normal, és estrany que tot el corpus d'un compositor formi part del repertori, excepte en el cas de compositors amb un nombre petit de cançons com ara Mahler o Duparc. D'aquesta cinquantena de lieder, la majoria els escoltem més amb acompanyament d'orquestra que amb acompanyament de piano. Normal també, Strauss i Mahler són els “pares” del lied orquestral. Continuem: alguns d'aquests lieder tan famosos que sentim als concerts simfònics, no els va orquestrar Strauss: els van orquestrar altres compositors en vida d'Strauss, sembla que amb el seu consentiment. I una última cosa: dels lieder que Strauss va compondre per a veu i orquestra (i no en va fer versió per a veu i piano), només quatre s'interpreten amb freqüència.

Resumint: els lieder que formen part del repertori són la quarta part dels que Strauss va escriure, i la majoria són escrits originàriament per a piano i després orquestrats, per ell (la majoria) o per algú altre.

Els lieder escrits només per a veu i piano són tan sols una petita part d'aquest grup d'èxit. I això, perquè? No sé quina relació pot tenir amb la qualitat intrínseca de les obres, tot i que cal suposar que Strauss va triar els lieder que orquestrava entre els seus preferits. Segurament té més a veure amb la seva difusió: un concert simfònic que inclogui un grup de lieder té molta més audiència que un recital per a veu i piano. De fet, Strauss va anar orquestrant petits grups de cançons a diferents moments de la seva carrera, sempre per dirigir-los als seus concerts acompanyant la seva soprano preferida en cada època: la seva dona Pauline de Ahna el 1897 i el 1900, Elisabeth Schumann el 1918 i Viorica Ursuleac el 1933. També va acompanyar al piano molts recitals, però sembla que se sentia més còmode dirigint (no oblidem que a més de gran compositor era gran director), i el lied amb orquestra era novetat, Strauss pràcticament no tenia competència en aquest terreny.

Però si això és així, què passa amb els quinze lieder escrits per a veu i orquestra (i dels quals Strauss no va fer versió per a piano)? Abans deia que només quatre formaven part del repertori i de ben segur que us imagineu que són els Vier letzte Lieder. La resta s'enregistren de tant en tant, es canten de tant en tant, però poca cosa més. Perquè? No ho sé, tampoc. Ja veieu que avui estic molt sincera. Però penso que són lieder que poden interessar molt als aficionats a les òperes d'Strauss, i avui podem fer la prova: n'escoltem un i ja em direu.
 
Els primers lieder per a veu i orquestra que Richard Strauss va escriure són els Vier Gesänge, op. 33, escrits entre 1896 i 1897. Fixem-nos que el títol diu Gesänge (cants) i no Lieder (cançons), ens està donant una pista: poemes més llargs del que sol ser habitual, durades de vuit o deu minuts, van més enllà d'una cançó “normal”. Això ho trobem en gairebé tots els lieder orquestrals: si no són Gesänge són Hymnen, i ens quedem amb el dubte del nom que haurien portat els quatre darrers, editats postumament, si el nom els hagués donat el compositor.

Els quatre cants de l'Op.33 estan escrit per a tessitures diferents, això complica cantar-los en escena; nosaltres escoltarem el tercer, Hymnus, escrit per a baríton o mezzo. El poema, publicat el 1879, és de Friedrich Gustav Schilling, i és un cant a la musa, la font d'inspiració del poeta. L'escoltarem interpretat pel baríton Thomas Hampson i l'Orquestra Filharmònica de Viena dirigida per Christian Thielemann, al Festival de Salzburg de 2005.
 
Hymnus
 
Daß du mein Auge wecktest zu diesem goldenen Lichte,
Daß mich dein Äther umfließt;
Daß ich zu deinem Äther
Hinauf einen Menschenblick richte,
Der ihn edler genießt;
Daß du einen unsterbliches Geist,
Der dich, Göttliche, denket und in die schlagend Brust,
Gütige, mir des Schmerzes wohlhät'ge Warnung
Geschenket und diebelohnende Lust;
Daß du des Geistes Gedanken,
Des Herzens Gefühle zu tönen
Mir ein Saitenspiel gabst,
Kränze des Ruhms und das buhlende Glück
Deinen stolzeren Söhnen,
Mir ein Saitenspiel gabst;
Daß dem trunkenen Sinn,
von hoher Begeistrung beflügelt,
Schöner das Leben sich malt,
Schöner in der Dichtung
Krystall die Wahrheit sich spiegelt,
Heller die dämmernde strahlt:
Große Göttin, dafür soll,
Bis die Parzen mich fodern,
Dieses Herzens Gefühl,
Zarter Kindlichkeit voll,
In dankbarem Strahle dir lodern,
Soll aus dem goldenen Spiel
Unerschöpflich dein Preis,
Erhabne Bidnerin, fließen,
Soll dieser denkende Geist
An dein mütterlich Herz
In reiner Umarmung sich schließen,
Bis der Tod sie zerreißt!
Has atret la meva mirada a aquesta llum daurada,
m'has embolcallat amb el teu éter;
cap el teu èter
adreço una mirada humana,
que respectuosament en gaudeix;
una ànima immortal m'has donat
que pensa en tu, Divinitat, i en el meu cor bategant
bondadosa, vesses el benèfic regal del dolor
i la joia que el recompensa;
per entonar les idees de l'esperit
i els sentiments del cor
em vas donar una lira;
has donat corones de glòria i la sort anhelada
als teus fills més orgullosos,
a mi em vas donar una lira;
als meus sentits ebris
vas donar ales amb la més alta inspiració,
la vida es pinta més bella,
més bella en el mirall de la poesia
la veritat és reflecteix,
més clar el capvespres llueix:
Gran deesa, per això
fins que les parques em reclamin,
el sentiment d'aquest cor,
ple de tendresa infantil,
cremarà en agraïdes flames;
que de l'arpa daurada
inesgotable flueixi la teva lloança,
altísima creadora,
que d'aquest esperit creatiu
amb el teu maternal cor
en una pura abraçada es fongui,
fins que la mort l'hi arrabassi.
 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto