Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Cabeza de coco, grano de café.
Con lindas motitas,
Con ojos grandotes como dos ventanas que miran al mar.

nubeclarah500

Cançó de la setmana: Mein Sehnen, mein Wähnen (E. Korngold) - H. Prey, W. Schüchter (dir.)
 
Peter Pan - Walt Disney (1953)Tercer i últim tema estiuenc: la nit. Perquè a l'estiu és quan més ve de gust gaudir de la nit: estar-se a l'aire lliure, a la fresca, festa, copes, amics... Recuperem tres nocturns que hem escoltat fins ara, tres obres mestres, i presentem un nou... lied? No ben bé, ja sabeu que de tant en tant m'agrada fer-me trampes al solitari.
Peter Pan - Walt Disney (1953)
Peter Pan - W. Disney (1953)
 
Terceri últim tema estiuenc: la nit. Perquè a l'estiu és quan més ve de gust gaudir de la nit: estar-se a l'aire lliure, a la fresca, festa, copes, amics... Recuperem alguns nocturns que hem escoltat fins ara i presentem un nou... lied? No ben bé, ja sabeu que de tant en tant m'agrada fer-me trampes al solitari. Però comencem per repassar els tres lieder, tres obres mestres; sembla que la nit inspira als compositors.
 
  • Die Nacht, una obra de joventut de Richard Strauss que es va convertir en un dels seus lieder més coneguts. Una obra exquisida que ens parla de com la nit s'enduu la bellesa al seu pas. Va ser un dels primers lieder que vam escoltar i ho vam fer en la versió de Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch.
  • La setmana següent vam escoltat Mondnacht, de Robert Schumann, un moment de quietud en què l'ànima del poeta es fon amb la nit. Un gran lied i una gran interpretació, la de Dietrich Fischer-Dieskau i Gerald Moore.
  • Un altre lied de Schubert i una altra obra mestra: In der Nacht. El vam escoltar no fa gaire, un duo d'una bellesa que emociona, escrit a partir d'una cançó molt breu del Cançoner de palau del rei Ferran. La nostra versió va ser la de Geraldine McGreevy i Adrian Thompson acompanyats per Graham Johnson.
Els lectors habituals sabeu que de tant en tant em permeto una excursió des del lied a d'altres gèneres, normalment aprofitant el relax dels períodes de vacances i buscant una coartada que (mig) justifiqui la deriva. Aquesta setmana fem la nostra primera excursió a l'òpera fent servir com a coartada el nom de Korngold, que va tenir el detall d'incloure dos lieder a la seva òpera Die tote Stadt. El primer és Glück, das mir verblieb, el lied de Marietta, i el segon, el que escoltarem avui, és (Mein Sehnen, mein Wähnen) Tanzlied des Pierrot. Per si no coneixeu l'òpera, aquí teniu un enllaç amb l'argument i moltes més coses; nosaltres ens incorporem a la representació en el moment que una companyia d'actors, un cop acabada la seva funció, estan de festa de nit i en un carrer silenciós; Marietta demana a Fritz, el Pierrot, que li canti una cançó, i Fritz li canta aquesta preciositat, una de les joies del repertori dels barítons.
 
I si l'ària em sembla una joia, no m'ho sembla menys aquesta interpretació de Hermann Prey (amb 28 anys) i la Berliner Symphoniker dirigida per Wilhelm Schüchter. Espectacular. Espero que gaudiu d'aquest vals a la llum de la lluna.
 
Tanzlied des Pierrots
 

Mein Sehnen, mein Wähnen,
es träumt sich zurück.
Im Tanze gewann ich,
 verlor ich mein Glück.
Im Tanze am Rhein,
bei Mondenschein,
gestand mir's aus Blau-aug
ein inniger Blick,
gestand mir's ihr bittend Wort:
o bleib, o geh mit nicht fort,
bewahre der Heimat
still blühendes Glück.

Mein Sehnen, mein Wähnen,
es träumt sich zurück.
Zauber der Ferne
warf in die Seele den Brand,
Zauber des Tanzes lockte,
ward Komödiant.
Folgt ihr, der Wundersüssen,
lernt unter Tränen küssen.
Rausch und Not,
Wahn und Glück,
ach, das ist des Gauklers Geschick.

Mein Sehnen, mein Wähnen,
es träumt sich zurück...

El meu anhel, la meva obsessió,
hi somio encara.
Dansant vaig guanyar
i perdre la meva sort.
Dansant a la vora del Rin
a la llum de la lluna,
ho va admetre mirant-me ardentment
amb els seus ulls blaus,
ho va admetre amb paraules suplicants:
queda't, no t'en vagis,
guarda el record de la tranquil·la, completa felicitat
de casa teva.

El meu anhel, la meva obsessió,
hi somio encara.
La màgia de la llunyania
omple de foc la meva ànima.
La màgia de la dansa em va seduir
i vaig esdevenir comediant.
Segueixo la meva dolça estimada,
aprenc entre llàgrimes a besar.
Embriaguesa i misèria,
il·lusió i felicitat,
ah, aquest és del destí del comediant.

El meu anhel, la meva obsessió,
hi somio encara.


 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto