Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Dies Augenzelt
Von deinem Glanz
Allein erhellt,
O füll es ganz!

nubeclarah500

Cançó de la setmana: Ständchen (R. Strauss) - F. Wunderlich, J. Koetsier (dir.)
 
Fritz WunderlichAvui dimecres 17 de setembre fa 48 anys de la mort del tenor Fritz Wunderlich, uns dies abans de fer els 36 anys. Com sempre per aquestes dates, a Liederabend li dediquem un record; el primer any el vam escoltar cantant Beethoven, el segon Schubert i aquest any serà Strauss. A més l'hem escoltat en altres entrades cantant Haydn i Schumann, i pocs compositors més podrem escoltar en la seva veu perquè com us deia l'any passat, Wunderlich va cantar molt poc lied. Si us esteu preguntant perquè havent cantat poc és un cantant tan especial segurament és que encara no l'heu escoltat mai; si és el cas, espero que avui el descobriu i compartiu la nostra admiració.
Fritz Wunderlich
 
Avui dimecres 17 de setembre fa 48 anys de la mort del tenor Fritz Wunderlich, uns dies abans de fer els 36 anys. Com sempre per aquestes dates, a Liederabend li dediquem un record; el primer any el vam escoltar cantant Beethoven, el segon Schubert i aquest any serà Strauss. A més l'hem escoltat en altres entrades cantant Haydn i Schumann, i pocs compositors més podrem escoltar en la seva veu perquè com us deia l'any passat, Wunderlich va cantar molt poc lied. Si us esteu preguntant perquè havent cantat poc és un cantant tan especial segurament és que encara no l'heu escoltat mai; si és el cas, espero que avui el descobriu i compartiu la nostra admiració.

Si no vaig errada (tant de bo hi anés i hi haguessin més enregistraments dels que conec), es conserven només set lieder diferents de Richard Strauss cantats per Wunderlich. Que la llista sigui tan curta només té de bo una cosa: que la podem repassar completa aquí.
 
  • El primer enregistrament és de novembre de 1962, amb Rolf Reinhardt acompanyant Wunderlich al piano. Són només tres lieder: Heimliche Aufforderung, Wie sollten wir geheim sie halten i Zueignung.
  • El segon enregistrament és del mateix any, 1962, del desembre, i és un enregistrament amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera dirigida per Jan Koetsier. En total són cinc lieder: de nou Heimliche Aufforderung i Zueignung i tres de nous: Ich trage meine Minne, Ständchen i Morgen.
  • Fins al recital a Edimburg el 9 de setembre de 1966, el seu darrer recital, no hi ha cap altre enregistrament de Strauss; en aquell recital va fer com a propina Ich trage meine Minne.
  • Encara hi ha tres lieder més publicats en un disc ben particular, Wunderlich Privat. Aquest disc conté enregistraments fets pel cantant a casa seva amb un magnetòfon; lògicament no sonen gaire bé, però tenen una calidesa i una espontaneïtat que els fan únics; fins i tot es pot sentir la veueta d'una nena, suposo que la seva filla, o algun renec quan les coses no surten com ell vol. La publicació del disc li devem a la seva vídua, que va recollir disset peces enregistrades entre 1962 i 1966. En aquest disc hi ha de nou Ich trage meine Minne i Ständchen i l'últim dels que conservem enregistrats: Cäcilie.
D'aquests set lieder n'escoltarem Ständchen (Serenata), escrit el 1886. És el no. 2 dels Sechs Lieder von Adolf Friedrich Graf von Schack, Op. 17, l'únic realment conegut dels sis. Com a bona serenata, el narrador intenta seduir la seva estimada perquè es reuneixi amb ell al jardí, un jardí com de conte de fades; la convida a fer-ho sense fer soroll, amb passes lleugeres com les d'un elf que camina de flor en flor. I en el deliciós acompanyament del piano, segurament un dels millors de Strauss, sentim les passes de l'elf joganer.

El 1900, el director d'orquestra Felix Mottl (l'autor de l'orquestració més interpretada dels Wesendonck Lieder de Wagner), va orquestrar Ständchen. Al meu parer el lied perd part de l'encant amb l'orquestració, ja no sentim l'elf caminant amunt i avall del jardí, però bé, tot són gustos, i a Strauss li devia d'agradar perquè no se sap que en digués res en contra.
 
Aprofitem que disposem de les dues versions per escoltar-les totes dues, són interpretacions molt diferents. Del lied amb acompanyament de piano no sabem exactament la data de l'enregistrament ni qui acompanya, i a més se sent, com us deia, d'aquella manera. Però és íntima i tendre, molt fidel a les dinàmiques i al "vivace i dolce" indicats a la partitura, i flueix tan natural com si no existís una altra forma d'expressar-se. La versió orquestral, com sol passar quan en lloc d'un piano al costat el cantant té tota una orquestra a la seva esquena, és molt més expansiva; Wunderlich és un seductor molt, molt persuasiu.

A més del caràcter de la interpretació, hi ha una diferència important en les dues interpretacions. Fixeu-vos en l'últim vers, en la repetició de les paraules "Hoch glühn". A la partitura cada paraula dura el mateix tots dos cops, un compàs, i així és com ho sentim a la versió amb piano, però a la versió orquestral el segon hoch, la nota més aguda de la cançó, dura el doble: dos compasos. Aquesta llicència s'ha acabat convertint en tradició, i és bastant freqüent sentir-la, gairebé sempre amb acompanyament orquestral, sovint amb acompanyament de piano. L'únic motiu que se m'acut és que l'agut serveixi de lluïment a tenors i sopranos, però de debó cal? Novament hem de suposar que a Strauss li estava bé, perquè hi ha almenys un enregistrament amb ell mateix acompanyant al piano on hi ha pinyol.

Us deixo amb les dues interpretacions del recordat Fritz Wunderlich, espero que en gaudiu!

Ständchen (piano) 
 
Ständchen (orquestra) 
 

Mach auf, mach auf! doch leise, mein Kind,
Um Keinen vom Schlummer zu wecken!
Kaum murmelt der Bach, kaum zittert im Wind
Ein Blatt an den Büschen und Hecken;
Drum leise, mein Mädchen, daß nichts sich regt,
Nur leise die Hand auf die Klinke gelegt!

Mit Tritten, wie Tritte der Elfen so sacht,
Um über die Blumen zu hüpfen,
Flieg leicht hinaus in die Mondscheinnacht,
Zu mir in den Garten zu schlüpfen!
Rings schlummern die Blüten am rieselnden Bach
Und duften im Schlaf, nur die Liebe ist wach.

Sitz nieder! Hier dämmerts geheimnisvoll
Unter den Lindenbäumen.
Die Nachtigall uns zu Häupten soll
Von unseren Küssen träumen
Und die Rose, wenn sie am Morgen erwacht,
Hoch glühn von den Wonneschauern der Nacht.

Obre, obre, però suament, petita meva,
per no despertar ningú del seu somni!
El rierol a penes mormola, el vent a penes fa moure's
una fulla a l'arbust i al faig.
surt silenciosament, estimada, que no res es mogui,
que només la mà es posi suament a la balda!

Amb passes tan sigiloses com les pases dels elfs,
quan caminen per damunt de les flors,
vola lleugera cap a la llum de la lluna,
per reunir-te amb mi al jardí!
Entorn nostre dormen les flors a tocar del rierol
i deixen anar el seu perfum adormides, només l'amor vetlla.

Seu a prop! Aquí cau la nit misteriosament
sota els til·lers.
El rossinyol per damunt dels nostres caps
somiarà amb les nostres besades
i la rosa, quan es desperti al matí,
lluïrà amb força per la contemplació del goig nocturn.

 
 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto