Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Cançó de la setmana: Net, tol'ko tot (P. I. Txaikovski) - C. Stotjin, J. Drake
 
country road - van GoghNovena entrada de la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister, després de la pausa estiuenca. Al juliol deixàvem Wilhelm acomiadant-se de la comtessa, un cop les celebracions per la visita del príncep (que és el que havia portat Wilhelm i companyia fins al castell) han acabat. Això era el final del llibre tercer; ara som al primer capítol del llibre quart, que és on trobem la sisena cançó de la sèrie.

En aquestes poques pàgines no hem avançat gaire en l'acció. El baró ha anat a acomiadar-se de la companyia de teatre i donar-los alguns regals de part del comte i la comtessa, entre ells una bossa amb monedes d'or per a Wilhelm. Tothom està fent l'equipatge per marxar, i l'arpista li diu a Wilhelm que no l'acompanyarà, [...]
country road - van Gogh
Camí rural - V. van Gogh
 
Novena entrada de la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister, després de la pausa estiuenca. Al juliol deixàvem Wilhelm acomiadant-se de la comtessa, un cop les celebracions per la visita del príncep (que és el que havia portat Wilhelm i companyia fins al castell) han acabat. Això era el final del llibre tercer; ara som al primer capítol del llibre quart, que és on trobem la sisena cançó de la sèrie.

En aquestes poques pàgines no hem avançat gaire en l'acció. El baró ha anat a acomiadar-se de la companyia de teatre i donar-los alguns regals de part del comte i la comtessa, entre ells una bossa amb monedes d'or per a Wilhelm. Tothom està fent l'equipatge per marxar, i l'arpista li diu a Wilhelm que no l'acompanyarà, perquè la dissort el persegueix i tothom que l'envolta corre perill. El jove, que sospita que l'arpista parla així perquè carrega una gran culpa (perspicaç, el nostre protagonista!), el convenç que continuï sota la seva protecció. I el capítol acaba amb uns versos que Wilhelm li ha sentit cantar darrerament:
 
Ihm färbt der Morgensonne Licht
Den reinen Horizont mit Flammen,
Und über seinem schuld’gen Haupte bricht
Das schöne Bild der ganzen Welt zusammen.
La llum del sol ixent l'acoloreix
amb flames en el rerafons del paisatge,
i sobre el seu cap culpable es destrueix
de tot un món sencer la bella imatge.
 
Aquesta breu cançó de l'arpista ha estat ignorada per gairebé tots els compositors: l'únic que la va musicar durant el segle XIX va ser el compositor rus Anton Rubinstein. El seu cicle Die Gedichte und das Requiem für Mignon aus Goethes Wilhelm Meisters Lehrjahre, op. 91, compost el 1872, és el més complet dels que s'han compost a partir d'aquestes cançons, les inclou totes. El problema és que no sembla que n'hi hagi cap enregistrament. Com que no el trobava vaig demanar ajut a la pianista Elisa Rapado, perquè els pianistes acompanyants són un pou de saviesa, i a la soprano Hélène Lindqvist, que no només és una experta sinó que ha enregistrat un disc amb lieder de Rubinstein, però elles tampoc no coneixien cap enregistrament. L'Hélène em va dir que potser hi havia algun antic enregistrament rus, i ja em veieu fent cerques amb l'alfabet ciríl·lic. Un aficionat rus, l'Alexei, em va fer un cop de ma en la cerca i va ser tan amable de preguntar a un fòrum rus de música clàssica per l'obra; ningú no hi coneixia cap enregistrament.

D'això fa un any, i ja veia clar que si cap discogràfica hi posava remei in extremis aquesta sèrie d'entrades sobre les cançons de Wilhelm Meister quedaria incompleta, d'aquí la decepció del títol de l'entrada. Vaig pensar que si la majoria dels compositors havien prescindit d'aquesta cancó (i alguna altra), també en podia prescindir jo i passar directament a la següent, però al final he optat per compartir amb vosaltres el meu desconcert. Realment se'm fa estrany que, havent-hi enregistraments de tantes obres de Rubinstein, d'aquest cicle no n'hi hagi.

Alguna cosa positiva ha sortit d'aquesta recerca, a més de poder comptar amb l'Elisa, l'Hélène i l'Alexei, moltes gràcies a tots tres. He trobat que Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister continua interessant als compositors del segle XXI, hi ha altres dues cançons amb aquest text (també sense enregisrament). Una està inclosa a Marmorbilder, una obra composta per el 2011 per Markus Bongartz per a soprano, dos saxofons i percusió, i l'altra a Wünschelrüte, un cicle per a baríton de Rudi Spring, compost el 2013.

Com que no podem escoltar la cançó corresponent a l'entrada n'escoltarem una altra també d'un compositor rus, deixeble d'Anton Rubinstein: Piotr Ilitx Txaikovski. Serà Нет, только тот, кто знал (Net, tol'ko tot, Sols qui l'enyor coneix), l'últim dels Шесть романсов (Sis romanços), Op.6, compostos el 1869. La versió russa del poema original de Goethe, Nur wer die Sehnsucht kennt, és de Lev Mei i els nostres intèrprets seran Christianne Stotjin i Julius Drake. Parlarem del context de la cançó a la novel·la a la propera entrada de la sèrie; de moment avui gaudim d'una de les cançons més conegudes de Txaikovsky.

Si us plau, si coneixeu cap enregistrament de Ihm färbt der Morgensonne Licht, en la versió de Rubinstein o en les de Bongartz i Spring, compartiu-lo amb nosaltres!
 
Net, tol'ko tot  
 

Net, tol'ko tot,
kto znal svidan'ja, zhazhdu,
pojmjot, kak ja stradal
i kak ja strazhdu.
Gljazhu ja vdal'...
net sil, tusknejet oko...

Akh, kto menja ljubil
i znal - daleko!
Akh, tol'ko tot,
kto znal svidan'ja zhazhdu,
pojmjot, kak ja stradal
i kak ja strazhdu.
Vsja grud' gorit...

Sols qui l'enyor coneix,
sap mon sofrir!
Sola i distanciada
de tot delit,
el firmament esguardo
vers aquell punt.

Qui em coneix i m'estima,
ai, és tan lluny!
Em ve un desmai, em sento
cremar per dins.
Sols qui l'enyor coneix,
sap mon sofrir!

(traducció de Josep Murgades)
 
Com sempre, afegeixo el text original en ciríl·lic:
 
Нет, только тот,
кто знал свиданья, жажду,
поймёт, как я страдал
и как я стражду.
Гляжу я вдаль...
нет сил, тускнеет око...
Ах, кто меня любил
и знал - далеко!
Ах, только тот,
кто знал свиданья жажду,
поймёт, как я страдал
и как я стражду.
Вся грудь горит... 
 
Afegir comentari

Comentaris (1)

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto