Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Weiser stehen auf den Wegen,
Weisen auf die Städte zu,
Und ich wandre sonder Maßen,
Ohne Ruh’, und suche Ruh’.

nubeclarah500

Cançó de la setmana: Les cigales (E. Chabrier) - S. Graham, M. Martineau
 
a crying cicada on an autumn willow - shen zhouNo he sentit mai que l'expressió “one-hit wonder”, utilitzada a la música pop per descriure un cantant o un grup que és molt conegut per un únic èxit, s'apliqui als compositors de clàssica, però si fos el cas Emmanuel Chabrier seria un compositor one-hit wonder. Perquè, a veure, vosaltres sentiu aquest nom i què us ve al cap? “EspañadeChabrier”, així, tot seguit, com si fos un únic mot, i res més. I prou greu que li sabia al compositor saber-se conegut només per aquesta obra, com li sabia greu a Ravel que el seu Bolero fos tan cèlebre (ell no seria un one-hit wonder, però “BolerodeRavel” també surt tot seguit).
a crying cicada on an autumn willow - shen zhou
Cicada en un salze a la tardor - Shen Zhou
 
No he sentit mai que l'expressió “one-hit wonder”, utilitzada a la música pop per descriure un cantant o un grup que és molt conegut per un únic èxit, s'apliqui als compositors de clàssica, però si fos el cas Emmanuel Chabrier seria un compositor one-hit wonder. Perquè, a veure, vosaltres sentiu aquest nom i què us ve al cap? “EspañadeChabrier”, així, tot seguit, com si fos un únic mot, i res més. I prou greu que li sabia al compositor saber-se conegut només per aquesta obra, com li sabia greu a Ravel que el seu Bolero fos tan cèlebre (ell no seria un one-hit wonder, però “BolerodeRavel” també surt tot seguit).

Chabrier, és clar, té més música a banda de la cèlebre rapsòdia, i nosaltres avui escoltarem una de les seves mélodies, inclosa a la nostra llista de cuques. Nascut el 1841, forma part de la primera generació de compositors de mélodie, com Fauré i Duparc, i va ser molt ben considerat pels seus contemporanis, que lloaven la seva facilitat per a la melodia, les seves harmonies tan originals i inconfusibles i el seu divertit i tendre sentit de l'humor. Un bon exemple del seu sentit de l'humor són els seus quatre “romances zoologiques”, només de llegir-ne els títols ja vénen ganes d'escoltar-los tots: Ballade des gros dindons i Pastorale des cochons roses, amb poemes d'Edmond Ronstand (l'autor de Cyrano de Bergerac), i Villanelle des petits canards i Les cigales, amb poemes de Rosemonde de Gérard. Els quatre “romances zoologiques” es van publicar el 1890 com a part del recull Six Mélodies, l'últim publicat per Chabrier en vida. Debussy els va qualificar d'”obres mestres de gran fantasia” i van inspirar Maurice Ravel i Francis Poulenc per escriure les seves Histoires naturelles i Bestiaire, que contenten també dues cançons de la nostra llista de cuques.

Nosaltres avui no parlarem dels galls d'indi, els aneguets o els porcs; ens quedem amb les cigales. El poema Les cigales és de Rosemonde Gérard i pertany al seu poemari Les pipeaux, publicat el 1889, quan tenia vint-i-tres anys. El llibre va ser reconegut per la crítica i va ser un èxit, però Gérard no en va publicar cap altre fins el 1926, quan ja era vídua, perquè el 1890 es va casar amb Edmond Ronstand i va posar el seu talent al servei del seu home (hi ha qui diu que era la seva musa i hi ha qui diu que la seva musa sovint li reescrivia els textos).

Rosemonde Gérard va estructurar el poema amb tres parts, cada part amb tres estrofes, l'última de les quals és la tornada del poema. Chabrier va recollir molt bé aquesta estructura, separant cada part (que fa referència a un moment diferent del dia) amb un interludi i donant a la tornada, us aviso, una melodia ben apegalosa; després d'escoltar-la us podeu passar el dia cantussejant “Les cigales, ces bestioles...” I a on sentim les cigales? Com us podeu imaginar, al piano, que no deixa de fer acords arpegiats durant tota la cançó imitant el cant de les cigales.

És una obvietat dir d'una cançó que s'ha de cantar amb intel·ligència i elegància, però ja hem comentat algun cop com és de fàcil passar-se una mica en la intenció i convertir una cançó divertida en una caricatura... Però cap problema amb la nostra versió, a Susan Graham i Malcolm Martineau d'intel·ligència i elegància no els falta.
 
Les cigales 
 

Le soleil est droit sur la sente,
L’ombre bleuit sous les figuiers;
Ces cris au loin multipliés,
C’est Midi, c’est Midi qui chante.

Sous l’astre qui conduit le chœur,
Les chanteuses dissimulées
Jettent leur rauques ululées
De quel infatigable cœur.

Les cigales, ces bestioles,
Ont plus d’âme que les violes;
Les cigales, les cigalons,
Chantent mieux que les violons!

S’en donnent-elles les cigales,
Sur les tas de poussière gris,
Sous les oliviers rabougris
Étoilés de fleurettes pâles.

Et grises de chanter ainsi,
Elles font leur musique folle;
Et toujours leur chanson s’envole
Des touffes du gazon roussi!

Les cigales, ces bestioles,
Ont plus d’âme que les violes:
Les cigales, les cigalons,
Chantent mieux que les violons!

Aux rustres épars dans le chaume,
Le grand astre torrentiel,
À large flots, du haut du ciel,
Verse le sommeil et son baume.

Tout est mort, rien ne bruit plus
Qu’elles, toujours, les forcenées,
Entre les notes égrénées
De quelque lointain angélus!

Les cigales, ces bestioles,
Ont plus d’âme que les violes:
Les cigales, les cigalons,
Chantent mieux que les violons!

El sol s'està dret sobre la senda,
l'ombra blaveja sobre les figueres;
els crits a la llunyania multiplicats,
és el Migdia, és el Migdia qui canta.

Sota l'astre que condueix el cor
les cantants dissimulades
llancen els seus raucs crits
des del seu infatigable cor.

Les cigales, aquestes bestioles,
tenen més ànimes que les violes
les cigales, els cigalons,
canten millor que els violins!

Les trobem, les cigales,
sobre piles de pols grisa,
sota les oliveres raquítiques
estelades amb florets pàl·lides.

I excitades per cantar així,
fan la seva música folla;
i sempre llur cançó s'enlaira
des de l'herba cremada pel sol!

Les cigales, aquestes bestioles,
tenen més ànimes que les violes
les cigales, els cigalons,
canten millor que els violins!

Als rústics estirats sobre els rostolls
el gran astre torrencial,
amb grans onades, des del més alt al cel,
vessa el son i el seu bàlsam.

Tot és mort, res ja no brunz
només elles, sempre, les eixelebrades,
entre les notes esgranades
d'algun àngelus llunyà.

Les cigales, aquestes bestioles,
tenen més ànimes que les violes
les cigales, els cigalons,
canten millor que els violins!

 
 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto