Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Cançó de la setmana: Gute Nacht (F. Schubert) - F. Boesch, M. Martineau
 
Walchensee am Winter - L. CorinthFa un parell de setmanes un lector comentava d'un lied que era una de les seves obres musicals preferides i que cada cop que el sentia en una versió diferent hi descobria nous matisos. Fa uns dies vaig veure el documental Conducting Mahler (molt recomanable si sou malherians) i allà Claudio Abbado deia referint-se a una simfonia: "si estimes aquesta obra hi trobes coses noves, n'aprens, cada cop que l'escoltes". Abbado deia la paraula clau, estimar. L'obra ens enamora i, com si pogués correspondre a aquest amor, cada cop que l'escoltem ens ensenya alguna cosa. És clar que això no ens passarà amb qualsevol obra musical; n'hi ha que, per molt que ens agradi, quan l'escoltem ens proporcionarà plaer (que no és poc) però no ens farà pensar, no ens aportarà res de nou. Pot ser aquesta una definició d'obra d'art? Una obra que sempre que t'hi acostes és nova, que permet tantes [...]
Walchensee am Winter - L. Corinth
Walchensee am Winter - L. Corinth
 
Fa un parell de setmanes un lector comentava d'un lied que era una de les seves obres musicals preferides i que cada cop que el sentia en una versió diferent hi descobria nous matisos. Fa uns dies vaig veure el documental Conducting Mahler (molt recomanable si sou malherians) i allà Claudio Abbado deia referint-se a una simfonia: "si estimes aquesta obra hi trobes coses noves, n'aprens, cada cop que l'escoltes". Abbado deia la paraula clau, estimar. L'obra ens enamora i, com si pogués correspondre a aquest amor, cada cop que l'escoltem ens ensenya alguna cosa. És clar que això no ens passarà amb qualsevol obra musical; n'hi ha que, per molt que ens agradi, quan l'escoltem ens proporcionarà plaer (que no és poc) però no ens farà pensar, no ens aportarà res de nou. Pot ser aquesta una definició d'obra d'art? Una obra que sempre que t'hi acostes és nova, que permet tantes lectures com lectors, que és tan vàlida ara com quan es va crear?

Puc veure l'escepticisme en algunes de les vostres cares: tant pot donar de si una obra musical? Si no ho veieu clar penseu en un llibre, una pel·lícula, un quadre que us agradi especialment, que rellegiu o torneu a veure de tant en tant. No hi descobriu detalls que el primer cop no vau apreciar? No hi ha frases que ara interpreteu d'una altra manera? Hi ha, però, una diferència important entre la literatura i la música: quan llegim estem sols amb el text, sense intermediaris; entre la partitura i nosaltres i ha algú que ens la interpreta, que ens la re-crea. En el mateix documental Conducting Mahler, Riccardo Muti deia que tots els directors afirmen que són fidels a la partitura i és cert, però que de fet amb això no diuen res, perquè "darrera de les notes hi ha l'infinit".

Aquest any ha estat un any de Winterreise per a mi; a l'última entrada que hi vaig dedicar us comentava que n'estava escoltant uns quants enregistraments i des de llavors n'he escoltat tres en directe: el de Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch el març, el de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz l'agost i el de Simon Keenlyside i Emmanuel Ax l'octubre. Entre uns i altres, tants recorreguts com intèrprets. Winterreise és un viatge pel dolor però, com ja hem comentat més d'un cop, no és un viatge en línea recta, és un viatge erràtic cap a no sabem ben bé on i cada interpretació hi obre noves possibilitats. M'agrada que em treguin de la comoditat d'una versió coneguda, que em sacsegin amb un gir inesperat, hi ha tantes maneres d'anar triant el camí... El caminant pateix, sempre (no sé si seria capaç de mostrar-me oberta davant un caminant que no patís ni se m'acut com podria ser possible). Però... está ressentit? Enfadat amb ell mateix? Amb la dona que l'ha deixat? Amb el món? Rebutja el contacte amb la gent? O el busca i no el troba? Està desesperat? Li queden forces per lluitar? Fins quan? Exterioritza obertament els seus sentiments? O els conté? Què hi trobarà, al final del camí? La mort? Un company de viatge tan perdut com ell? La bogeria?

Totes aquestes qüestions les plantegen cantant i pianista en la seva interpretació, a cada cançó podem trobar un nou matís. Posaré un exemple concret amb un dels lieder que ja hem escoltat, Der Lindenbaum. Què ofereix exactament el til·ler al caminant? Aixopluc? O la mort? Perquè marxa corrents? Perquè vol fugir dels seus records o perquè s'espanta? I quan diu que encara pensa en el til·ler, està dient que encara s'enyora d'aquell temps feliç? O s'està penedint de no haver-s'hi quedat? O de no haver-se suïcidat? Només som a la cinquena cançó i ja tenim molts interrogants per resoldre.

El segon exemple el tenim en la cançó d'avui, Gute Nacht, la primera cançó del cicle, en la qual el caminant marxa de casa. Si tot va bé, els intèrprets, en aquest cas Florian Boesch i Malcolm Martineau, ja ens donaran les primeres pistes sobre la seva versió. Una de les claus de la cançó pot ser la frase “Die Liebe liebt das Wandern, Gott hat sie so gemacht” (a l'amor li agrada vagarejar, Déu ho ha disposat així) Hi sentiu resignació? Despit? Ironia? Desesperació? Serenitat? Ara, lligueu-lo amb l'última estrofa, la del comiat. Hi ha tendresa? Tristesa? Frustració? Hi ha cap canvi a la repetició dels darrers versos? Amb aquests detalls ja tenim una primera idea de per on pot anar el viatge.

 
Gute Nacht 
 

Fremd bin ich eingezogen,
Fremd zieh’ ich wieder aus.
Der Mai war mir gewogen
Mit manchem Blumenstrauß.
Das Mädchen sprach von Liebe,
Die Mutter gar von Eh’ –
Nun ist die Welt so trübe,
Der Weg gehüllt in Schnee.

Ich kann zu meiner Reisen
Nicht wählen mit der Zeit:
Muß selbst den Weg mir weisen
In dieser Dunkelheit.
Es zieht ein Mondenschatten
Als mein Gefährte mit,
Und auf den weißen Matten
Such’ ich des Wildes Tritt.

Was soll ich länger weilen,
Daß man mich trieb’ hinaus?
Laß irre Hunde heulen
Vor ihres Herren Haus!
Die Liebe liebt das Wandern,
Gott hat sie so gemacht –
Von einem zu dem andern –
Fein Liebchen, gute Nacht.

Will dich im Traum nicht stören,
Wär’ Schad’ um deine Ruh’,
Sollst meinen Tritt nicht hören –
Sacht, sacht die Türe zu!
Schreib’ im Vorübergehen
An’s Tor dir gute Nacht,
Damit du mögest sehen,
An dich hab’ ich gedacht.

Com un estrany vaig arribar,
i com un estrany me'n aniré.
El maig em bressolà
amb molts rams de flors.
La noia parlà d'amor,
la mare, fins i tot, de casori, -
ara el món és tan ombrívol,
el camí tot cobert de neu

Per a la meva partença
no puc triar el moment,
jo mateix he de trobar el camí
en aquesta obscuritat.
L'ombra que escampa la lluna
serà el meu acompanyant,
i en les blanques planúries
cerco petges d'animals

Per què hauria de romandre
fins que em facin fora?
Deixeu que els gossos solts udolin
davant la casa dels amos;
a l'amor li agrada vagarejar -
Déu l'ha fet d'aquesta manera -
de l'un a l'altre.
Dolça estimada, bona nit!

No vull destorbar-te el somni,
seria llàstima per al teu descans,
no has de sentir els meus passos -
Tanca a poc a poc la porta!
Només al passar escriuré
al llindar un altre cop bona nit,
a fi de que puguis veure,
que he pensat en tu.

(traducció de Salvador Pila)

 
Afegir comentari

Comentaris (6)

  • Salvador Pila

    Molt interessants els comentaris que fas sobre "Winterreise". Aquest erràtic viatge del dolor, com tu dius, es presta a moltes interpretacions en el text i en la música.És una delícia com ho descrius i analitzes. A casa tots tenim la versió emblemàtica en CD i estic d'acord amb tu que una nova interpretació aporta nous matisos encara que de vegades "sacsegin".
    És una pena, de la versió del Florian Boesch només he pogut escoltar la primera estrofa i m'ha sortit "loading error". És culpa del meu ordinador?
    Gràcies per les teves entrades sempre tan preuades.

  • Sílvia

    Gràcies a tu, Salvador.

    A mi se'm carrega bé l'àudio complet, no sé si hi ha algú altre que també hagi tingut problemes. Si ho tornes a provar i continuar sense funcionar t'ho faig arribar d'una altra manera.

  • Salvador Pila

    Avui l'he pogut escoltar tot sense problemes. No sé què devia passar ahir. Els ordinadors tenen els seus capricis.....

  • Sílvia

    Ja les fan, aquestes coses. M'alegro que ho hagis pogut escoltar.

  • Ekaterina Shapinskaya

    "Winterreise" is so popular nowadays - perfomances, lectures, books... I have heard several interpretations, and a big article is coming shortly in English - meanwhile some impressions - http://www.cultandart.ru/art/107879-zimnij_put_v_osennej_vene_sajmon_kinlisajd_i_jemanujel_aks_ispolnili_vinterrajze_shuberta_v_venskom_mjuzikferrajn__winter_journey_in_autumn_vienna_simon_keenlyside_and_emanuel_ax_performed_schuberts_die_winterreise_in_vienna_musikverrein_

  • Sílvia

    Thank you, Ekaterina!

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto