Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Aquesta setmana escriu l'entrada una convidada, l'Ekaterina Shapinskaya (podeu llegir l'original en anglès). Ens parla sobre Mikhail Glinka, un compositor que apareix per primer cop al blog. La cançó que ens presenta, Poputnaya pesnya, és interpretada per Georgi Nelepp i Matvei Sakharov. Moltes gràcies, Ekaterina!
 
Rain, Steam and Speed - W. Turner
Rain, Steam and Speed - W. Turner
 
Adéu a Petersburg és un cicle de dotze cançons de Mikhail Glinka, escrit el 1840 amb poemes de Nestor Kukolnik, que tracta els temes més populars del Romanticisme: amor i gelosia, la bellesa de la natura, records tristos, orientalisme i exaltació de l'amistad. Trobem la bellesa del paisatge rus a Zhavoronok (L'alosa), i passió i gelosia a Bolero. La meva bella donzella. Mikhail Glinka (1804-1857), gran compositor, va ser conegut pels seus romanços, l'equivalent rus del lied alemany, i Nestor Kukolnik (1809-1869) va ser un dels poetes més populars del seu temps.
 
Mikhail Glinka            Nestor Kukolnik
 
La cançó russa combina l'estil musical del Romanticisme, que a Rússia es fa formar durant molt de temps sota la influència dels poetes romàntics alemanys, amb la cançó popular, tant a la capital com a les províncies. Glinka va aportar la seva forta personalitat al gènere i va crear algunes grans obres en les quals la música i la poesia es fonen harmoniosament; en aquest cicle Glinka també va fer servir diferents formes musicals d'altres països com la barcarola, la balada o el bolero.

Al compositor li agradava cantar les seves cançons i els seus contemporanis deien que eren l'expressió de la seva ànima. Sovint les interpretava, acompanyant-se ell mateix, a la casa de Kukolnik, on s'aplegava la societat artística de Petersburg. L'última cançó del cicle està dedicada al seu grup d'amics, la més gran inspiració del poeta, indignat per la hipocresia del món al seu entorn.

Abans de compondre aquest cicle, Glinka pensava a viatjar a l'estranger per trobar inspiració però, un cop acabat, finalment va dedicir publicar-lo; ho va fer a l'editorial Odeon i l'èxit va ser tan gran que va caldre una segona edició.

Les emocions i les reflexions, unides pel tema del viatge, desvetllen el clima artístic i emocional de la capital russa a la segona meitat del segle XIX. Poputnaya pesnya (Cançó del viatge) és una de les cançons més conegudes del cicle, dedicada a la inauguració del ferrocarril entre Moscou i Sant Petersburg, que celebra la nova sensació de felicitat.
 
Poputnaya pesnya 
 

Dy'm stolbom kipit, dy'mitsya paroxod!
Pestrota, razgul, volnen`e, ozhidan`e, neterpen`e!
Veselitsya i likuet ves` narod.
I by'stree, shibche voli poezd mchitsya v chistom pole.

Net, tajnaya duma by'stree letit,
I serdce mgnoven`ya schitaya stuchit.
Kovarny'e dumy' mel`kayut dorogoj,
I shepchesh` nevol`no:
Kak dolgo, kak dolgo?

Ne vozdux, ne zelen` stradal`cza manyat.
Tam yasny'e ochi tak yarko goryat.
Tak polny'j blazhenstva minuty' svidan`ya,
Tak sladki nadezhdoj chasy' rasstavan`ya.

Les columnes de fum bullen, el vapor fumeja!
Colors, gresca, excitació, expectació, joia!
Tothom brinda i celebra.
I, més ràpid del que es triga a dir-ho, el tren corre camp a través.

No, el pensament secret vola encara més ràpid,
i els batecs del cor són com cops.
Pensaments inquiets són al mig del camí,
involuntariament xiuxiueges:
Quant de temps, quant de temps?
 
Ni l'aire, ni la vegetació fan senyals a qui pateix.
Els ulls clars cremen tan vivament.
Tan completa és la joia del moment del retrobament,
són tan dolces amb l'esperança les hores de la partença.

 
 
Com és habitual quan escoltem cançons en rus, la traducció està feta de l'anglès. Com sempre també, aquí teniu el text en rus:
 

Дым столбом кипит, дымится пароход!
Пестрота, разгул, волненье, ожиданье, нетерпенье!
[Веселится и ликует весь]1 народ.
И быстрее, шибче воли поезд мчится в чистом поле.

Нет, тайная дума быстрее летит,
И сердце мгновенья считая стучит.
Коварные думы мелькают дорогой,
И шепчешь невольно:
Как долго, как долго?

Не воздух, не зелень страдальца манят.
Там ясные очи так ярко горят.
Так полный блаженства минуты свиданья,
Так сладки надеждой часы расставанья.

 
 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

La Central

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web!

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Articles relacionats

Traductor automátic

Cercador

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Entrevistes

 

guidobannerlargo250

Disclaimer

L'objectiu de Liederabend és la difusió del lied, és per això que cada setmana n'escoltem un. Si creieu que s'ha violat el vostre copyright o la vostra propietat intel·lectual, si us plau poseu-vos en contacte amb mi a silvia@liederabend.cat

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto