Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Cançó de la setmana: An eine Äolsharfe (J. Brahms) - S. Keenlyside, M. Martineau
 
Äolsharfe im Neuen Schloss von Baden-Baden, ca. 1885Fa molt de temps un company de feina em va dir que el paisatge era un invent modern, cosa del Romanticisme. I que nosaltres som fills de Romanticisme i per això ens embadalim (o ens creiem obligats a embadalir-nos) davant d'un paisatge. Aquest "nosaltres" es concretava en aquella conversa en la gent de Barcelona perquè qui m'ho deia era de pagès; per a nosaltres la natura era un espectacle ("oh, que maco!") i per a la gent de pagès era una lluita constant. Fa molts anys d'aquesta breu conversa mentre fèiem un cafè; probablement va ser el primer cop que vaig pensar a la relació dels Romanticisme amb la natura. Natura idealitzada, terrible, poderosa, pròxima, acollidora, font d'inspiració, estretament lligada amb el concepte de Déu.
Äolsharfe im Neuen Schloss von Baden-Baden, ca. 1885
Arpa eòlica al castell de Baden Baden (aprox. 1885)
 
Fa molt de temps un company de feina em va dir que el paisatge era un invent modern, cosa del Romanticisme. I que nosaltres som fills de Romanticisme i per això ens embadalim (o ens creiem obligats a embadalir-nos) davant d'un paisatge. Aquest "nosaltres" es concretava en aquella conversa en la gent de Barcelona perquè qui m'ho deia era de pagès; per a nosaltres la natura era un espectacle ("oh, que maco!") i per a la gent de pagès era una lluita constant. Fa molts anys d'aquesta breu conversa mentre fèiem un cafè; probablement va ser el primer cop que vaig pensar a la relació dels Romanticisme amb la natura. Natura idealitzada, terrible, poderosa, pròxima, acollidora, font d'inspiració, estretament lligada amb el concepte de Déu.

En aquest context no és estrany que l'arpa eòlica cridés l'atenció dels romàntics. Un arpa eòlica és, aproximadament, el que diu el seu nom: un instrument musical format per unes cordes fixades sobre un bastidor i situades a prop d'una caixa acústica. Només que no hi ha cap persona que toqui les cordes, és el vent qui ho fa; el pas de l'aire fa vibrar les cordes i la caixa amplifica aquesta vibració, de manera que l'arpa sona amb un timbre que depèn del nombre de cordes, la llargada i el gruix de les cordes, etc. El mateix que per a qualsevol altre instrument de corda, vaja. L'invent no era nou a primers del segle XIX; a finals del segle XVIII, quan els ginys mecànics estaven tan de moda, ja s'havien construït alguns instruments que sonaven per acció del vent. La novetat estava, sobretot, en la interpretació que se'n feia: considerar-ho una joguina, com al segle XVIII, o considerar-ho un mitjancer entre la natura i l'home, com a començaments del segle XIX, de manera que el so de l'arpa era el so de la natura. Recordeu un conte d'E.T.A. Hoffmann, Els autòmats, del qual havíem parlat en una entrada en relació amb un lied de Schubert? En aquell conte els personatges debaten sobre l'arpa eòlica i fan precisament aquesta distinció entre la joguina i l'instrument que permet "penetrar en el sagrat secret de la natura". Que aviat és dit (ara ja veieu d'on he tret un títol tan grandiloqüent per l'entrada).

En aquest conte es parla de l'arpa eòlica (de fet hi ha certa confusió amb els noms, perquè li diu Äolsharfe al giny mecànic i Wetterharfe al que nosaltres coneixem com a arpa eòlica) com a "filferros extesos en espais de notable amplitud que quan el vent els fa vibrar ressonen amb poderosos sons". Aquesta seria la versió "de luxe" de l'arpa eòlica, com la que tenim al gravat que il·lustra l'entrada, instal·lada al castell de Hohenbaden a Baden Baden; hi havia una versió més modesta, per a us domèstic, que consistia a una caixa acústica de fusta sobre la qual es fixaven les cordes; l'arpa es posava contra una paret a l'exterior o a l'obertura una finestra perquè al seu pas el vent la fes sonar.

Trobem arpes eòliques al conte de Hoffmann i a poemes de Goethe, Kerner, Eichendorff i Mörike, que és el que ens interessa avui a nosaltres. L'any 1824, quan Mörike tenia dinou anys i estudiava al seminari de Tubingen, va morir el seu germà August amb només disset anys; algunes fonts parlen de "mort inesperada", altres de suicidi. El 1838 Mörike va escriure el seu poema An eine Äolsharfe, on recorda el seu germa mort; demana al vent que viatgi des de la tomba del noi fins al seu jardí per fer sonar les cordes de l'arpa eòlica. El vent li porta records i l'arpa vibra a l'uníson amb la seva ànima; el poema, a més, recull una imatge molt romàntica: quan el vent bufava prou fort, el so de l'arpa feia pensar en laments vinguts del més enllà. Però aquest mateix cop de vent esfulla una rosa i fa tornar el poeta a la realitat.

Hugo Wolf va escriure el 1888 un preciós lied a partir d'aquest poema, que vam escoltar el mes passat en una de les entrades dedicades a la SV15; deixeu-me que us recomani que l'escolteu ara si llavors us el vau perdre. En aquella entrada us deia que hi tornaríem, em sabia greu passar tan de puntetes per un poema que no només va atreure Wolf; amb aquests versos, Brahms va escriure trenta anys abans que Wolf un lied també preciós, considerat el seu primer gran lied. La primera estrofa està indicada com a recitatiu (també ho és en el lied de Wolf) però a la segona el compositor crea una línia vocal melancòlica amb un acompanyament eteri que ens porta a compartir l'enyorança i la tristesa del poeta. La tercera torna a començar amb un recitatiu però són només els dos primers versos, després recupera la melodia i l'ambient de la segona. La nostra versió serà la de Simon Keenlyside (i així celebrem el seu retorn als escenaris) acompanyat per Malcolm Martineau. Espero que us agradi!
 
An eine Äolsharfe
 

Angelehnt an die Efeuwand
Dieser alten Terrasse,
Du, einer luftgebornen Muse
Geheimnisvolles Saitenspiel,
Fang an,
Fange wieder an
Deine melodische Klage!

Ihr kommet, Winde, fern herüber,
Ach! von des Knaben,
Der mir so lieb war,
Frischgrünendem Hügel.
Und Frühlingsblüten unterweges streifend,
Übersättigt mit Wohlgerüchen,
Wie süß bedrängt ihr dies Herz!
Und säuselt her in die Saiten,
Angezogen von wohllautender Wehmut,
Wachsend im Zug meiner Sehnsucht,
Und hinsterbend wieder.

Aber auf einmal,
Wie der Wind heftiger herstösst,
Ein holder Schrei der Harfe
Wiederholt, mir zu süssem Erschrecken,
Meiner Seele plötzliche Regung;
Und hier—die volle Rose streut, geschüttelt,
All ihre Blätter vor meine Füße!

Reclinada a la paret d'heura
d'aquesta antiga terrassa,
tu, musa nascuda de l'aire
amb cordes plenes de secrets,
comença,
torna a començar
el teu melòdic lament!

Veniu, vents, de molt lluny,
del turó de verd tan fresc
ai, del noi
que tant m'estimava..
I fregant pel camí les flors de primavera
saturades d'aromes intenses,
oprimiu tan dolçament aquest cor!
Mormoleu entre les cordes,
atretes per l'harmoniosa nostàlgia,
creixent amb la meva enyorança
i tornant a morir lentament.

Però sobtadament,
quan el vent esdevé impetuós,
un tendre crit de l'arpa
em torna, pel meu dolç ensurt
l'emoció sobtada de la meva ànima,
i aquí, la rosa plena escampa en agitar-se
tots els seus pètals als meus peus.

 
 
Afegir comentari

Comentaris (2)

  • Carmen A.

    Disfruto mucho con tus interesantes post y con los lieder que nos propones. Te doy las gracias por los ratos tan agradables que paso leyéndote, aprendiendo y escuchando.

  • Sílvia

    Muchas gracias, Carmen, me alegro de leerte por aquí! Un abrazo!

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto