Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Dies Augenzelt
Von deinem Glanz
Allein erhellt,
O füll es ganz!

nubeclarah500

Cançó de la setmana: Die Nebensonnen (F. Schubert) - P. Pears, B. Britten
 
Parhelis - Crònica de NurembergQuan escric entrades sobre les cançons d'un cicle no acostumo a seguir-ne l'ordre; els únics que encara podria completar de manera ordenada són Dichterliebe i Frauenliebe und -leben, i això perquè només n'he compartit dues cançons de cadascun (nota mental: portem més de tres anys sense escoltar cap cançó de Dichterliebe!). Tampoc enceto un cicle amb l'objectiu d'acabar-lo, com faig amb les sèries, i en trio les cançons seguint els mateixos impulsos de vegades inexplicables que em fan triar qualsevol altre. En el cas de Winterreise es poden explicar: els cinc lieder que hem escoltat fins ara van ser el resultat d'un regal d'un amic, d'una entrada convidada (les entrades convidades també són regals d'amics) o d'una sobreexposició al cicle. Avui n'escoltarem un sisè gràcies a la televisió.
Parhelis - Crònica de Nuremberg
Parhelis (gravat de la Crònica de Nuremberg) - M. Wolgemut
 
Quan escric entrades sobre les cançons d'un cicle no acostumo a seguir-ne l'ordre; els únics que encara podria completar de manera ordenada són Dichterliebe i Frauenliebe und -leben, i això perquè només n'he compartit dues cançons de cadascun (nota mental: portem més de tres anys sense escoltar cap cançó de Dichterliebe!). Tampoc enceto un cicle amb l'objectiu d'acabar-lo, com faig amb les sèries, i en trio les cançons seguint els mateixos impulsos de vegades inexplicables que em fan triar qualsevol altre. En el cas de Winterreise es poden explicar: els cinc lieder que hem escoltat fins ara van ser el resultat d'un regal d'un amic, d'una entrada convidada (les entrades convidades també són regals d'amics) o d'una sobreexposició al cicle. Avui n'escoltarem un sisè gràcies a la televisió.

Fa cosa d'un mes estava mirant la informació del temps i hi van mostrar la fotografia d'un parheli; sembla ser que les condicions meteorològiques d'aquells dies els propiciaven perquè en van aparèixer moltes a diferents mitjans de comunicació. Per més que en coneguem l'explicació física (es produeix per la difracció de la llum del sol quan incideix sobre els cristalls de gel que formen els cirrus) aquest fenòmen continua cridant la nostra atenció perquè si es donen les circumstàncies adequades veiem dues rèpliques del sol, més o menys clares, una a cada banda del sol real. Quan algú sent la paraula "parheli" normalment pensa en aquesta imatge dels tres sols però alguns ens sortim d'aquesta normalitat i quan sentim la paraula "parheli" sentim un lied de Winterreise. Després de trobar-me-la tants cops en uns pocs dies inevitablement havia de portar aquí els parhelis de Schubert i Müller.

Die Nebensonnen és el vint-i-tresè i penùltim lied de Winterreise i, d'alguna manera, ja és el final del viatge del caminant. El que ve després, ho interpretem com ho interpretem, és una conseqüència d'aquesta cançó, especialment del seu darrer vers. El caminant, que ja havia trobat focs follets i miratges en el seu recorregut (a primers del segle XIX l'explicació d'aquests fenòmens no estava difosa com ho està ara i això els feia fascinants i misteriosos, molt romàntics), veu tres sols al cel. Els mira fixament i s'adona que els tres sols també l'observen a ell. No és fàcil mirar fixament al sol, hi heu pensat? És cert que és hivern i està mig ennuvolat, si no no es veurien els tres sols, però tot i així trobo inquietant la imatge d'algú mirant-se fixament el sol. Per no parlar que el sol et miri fixament a tu. Això és el que passa als quatre primers versos del poema i Schubert ho descriu amb una música entre solemne i hipnòtica; als quatre següents el caminant renega d'aquests tres sols i Schubert mostra molt clarament aquest rebuig i com revifa el dolor del seu protagonista, que tenia tres sols i n'ha perdut els dos millors. Quins són els seus tres sols? Hi ha moltes interpretacions més o menys filosòfiques però la primera lectura que se'ns acut a la majoria és que els dos sols que ha perdut són els ulls de la seva estimada, que han estat un miratge com ho són dos dels que està veient; el tercer, també en una primer lectura, és el sol real. I als dos darrers versos, quan Schubert torna a canviar la música per a recuperar la del començament de la cançó, el caminant hi renuncia. I renunciar al sol no és renunciar a tot?

Us proposo d'escoltar Die Nebensonnen en la interpretació de Peter Pears i Benjamin Britten. Per anar bé, els cicles s'han d'escoltar complets, ja ho sabem; un dels inconvenients d'escoltar-ne cançons aïllades com fem aquí és que perdem el context. Si coneixeu bé Winterreise ja el teniu; si no, us diria que després d'escoltar aquest lied tot sol escolteu el final del cicle, posem les quatre darreres cançons, des de Das Wirtshaus (en aquesta versió, que jo trobo esplèndida o en qualsevol altra que us agradi). M'agradaria que després de llegir aquesta entrada, el proper cop que escolteu Winterreise paréssiu especial atenció a Die Nebensonnen; de vegades passa una mica desapercebuda, potser perquè ve després de l'enèrgica Mut! o perquè anticipem la darrera, Der Leiermann. Bé és cert que havent-hi vint-i-quatre cançons i sent el cicle tan intens en algun moment hem de permetre'ns una mica de distància però el darrer vers, sobretot depenent del recorregut que porti el cantant, és un dels més desoladors en un cicle farcit de versos desoladors: Im Dunkeln wird mir wohlen sein (Em trobaré millor a la foscor).
 
Die Nebensonnen
 
Drei Sonnen sah ich am Himmel steh’n,
Hab’ lang und fest sie angeseh’n;
Und sie auch standen da so stier,
Als könnten sie nicht weg von mir.
Ach, meine Sonnen seid ihr nicht!
Schaut Andren doch ins Angesicht!
Ja, neulich hatt’ ich auch wohl drei;
Nun sind hinab die besten zwei.
Ging nur die dritt’ erst hinterdrein!
Im Dunkeln wird mir wohler sein.
He vist tres sols en el cel,
els he mirat força estona, fixament;
ells també em miraven de fit a fit,
com si no podessin allunyar-se de mi.
Ai! Vosaltres no sou els meus sols!
Mireu a altres a la cara!
Sí, fa poc jo en tenia tres;
i ara els dos millors han marxat.
Si el tercer també marxés al darrere!
Jo em trobaria millor en la foscor. 

(traducció de Salvador Pila)

 
Afegir comentari

Comentaris (2)

  • Salvador Pila

    Trobo molt encertada la teva interpretació de què els dos sols que desapareixen són els de l'enamorada i que el que resta no pot compensar aquesta pèrdua. Molt bé la teva anàlisi d'aquesta cançó, trista com són totes les del viatge d'hivern.
    Gràcies per aquest blog que ens fa veure tants i tants aspectes del lied que de vegades se'ns escapen.

  • Sílvia

    Hola Salvador! Meva del tot no ho és la interpretació, penso que la compartim molts! És la que trobo més directa i més senzilla...

    Gràcies a tu per la traducció, ja has vist que te l'he pispat!

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto