Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Cançó de la setmana: Loveliest of trees (J. Duke) - J. King
 
Cirerer a la muntanya - Yokoyama TaikanPer a l'entrada d'avui no he triat una cançó, he triat un poema. De vegades, quan escolto una cançó em criden tant l'atenció les paraules que busco si n'hi ha més versions per veure com les han interpretat els diferents compositors. Això em va passar amb Loveliest of trees (L'arbre més encisador), que vaig conéixer en la versió de George Butterworth.

El poema, publicat el 1896 per Alfred Edward Housman, parla de la necessitat d'aprofitar totes les ocasions per gaudir de la bellesa, perquè la vida és massa curta per contemplar-ne tanta com hi ha al món.
Cirerer a la muntanya - Yokoyama Taikan
Cirerer a la muntanya - Yokoyama Taikan
 
Per a l'entrada d'avui no he triat una cançó, he triat un poema. De vegades, quan escolto una cançó em criden tant l'atenció les paraules que busco si n'hi ha més versions per veure com les han interpretat els diferents compositors. Això em va passar amb Loveliest of trees (L'arbre més encisador), que vaig conéixer en la versió de George Butterworth.

El poema, publicat el 1896 per Alfred Edward Housman, parla de la necessitat d'aprofitar totes les ocasions per gaudir de la bellesa, perquè la vida és massa curta per contemplar-ne tanta com hi ha al món. Qui fa aquesta reflexió no és una persona gran que mira al passat sinó un noi de vint anys que s'adona que el temps que li quedi per viure no serà prou. I quan de temps li queda per viure? M'intrigava la seva estimació, cinquanta anys, fins que vaig trobar aquesta cita bíblica:

The days of our years are threescore years and ten;
and if by reason of strength they be fourscore years,
yet is their strength labour and sorrow;
for it is soon cut off, and we fly away.
Ni que visquéssim setanta anys,  
i els més forts fins als vuitanta,  
al capdavall, són de fatigues inútils,  
s'escolen de pressa, i ens en anem volant.

(Salms, 90,10)

 
El jove sap veure la bellesa del cirerer florit a la primavera, això ho pot veure qualsevol, però sap veure també la bellesa de les branques nues cobertes per la neu, sap veure la bellesa més evident i la més subtil, la de la joventut esclatant i la de la vellesa.

No sóc gaire original en haver-me sentit atreta per aquest poema, se n'han escrit més de vint cançons si comptem només les de veu i piano, i és que, com anirem veient en d'altres entrades, Housman és un dels poetes en llengua anglesa més cantats, especialment el seu recull de poemes A Shropshire Lad (Un noi de Shropshire) al qual pertany el que escoltarem avui.

La versió de Loveliest of trees que us proposo no és la de Butterworth que us comentava abans sinó la de John Duke, pianista i compositor nordamericà que va viure en ple segle XX, entre 1899 i 1984. Escrita el 1929, no és tan coneguda (almenys a Europa) però també m'agrada i és una bona excusa per conéixer Duke. La interpreta James King; no us puc dir qui l'acompanya al piano perquè no ho he sabut trobar.

Loveliest of trees 
 

Loveliest of trees, the cherry now
Is hung with bloom along the bough,
And stands about the woodland ride
Wearing white for Eastertide.

Now, of my threescore years and ten,
Twenty will not come again,
And take from seventy springs a score,
It only leaves me fifty more.

And since to look at things in bloom
Fifty springs are little room,
About the woodlands I will go
To see the cherry hung with snow.

L'arbre més encisador, el cirerer,
té ara les branques cobertes de flors,
i s'està a prop del camí del bosc,
amb el seu vestit blanc pel temps pasqual.

Ara, dels meu setanta anys,
vint ja no tornaran,
i si trec una vintena de les setanta primaveres
només me'n queden cinquanta.

I com que per mirar les coses en flor
cinquanta primaveres és poc temps,
me n'aniré prop del bosc
per veure el cirerer vestit de neu.

 
Afegir comentari

Comentaris (3)

  • Alicia

    ¡Qué bonita! Tiene una melodía "amable". Y el poema es una maravilla. Ejem: ¿existe versión con barítono?

    Besos.

  • Mabel

    Muy bonito el piano, que acompaña tanto el paisaje de árboles en flor como con nieve...
    Un beso,
    M

  • Sílvia

    Barítono... ¿James Tylor es barítono?

    Me alegro de que os guste!

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto