Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

logo palabrab750

Dies Augenzelt
Von deinem Glanz
Allein erhellt,
O füll es ganz!

nubeclarah500

Cançó de la setmana: Auf dem Flusse (F. Schubert) - M. Talvela, R. Gothóni
 
Glaçat - J. HerrmannQuan escoltem Winterreise (Viatge d'hivern) seguim un home en el seu camí cap al no res, el seu particular descens als inferns. No l'acompanyem perquè ell va sol, no sap fer-ho d'una altra manera i defuig la companyia, però sentim el seu dolor i la seva desesperació. Quan acaba hem assistit a vint-i-quatre escenes marcades per la neu, el glaç i el vent, un viatge interior en el qual les al·lucinacions es combinen amb els records i la lucidesa amb moments de bogeria, des del moment en què l'home emprèn el viatge fins que, rebutjat fins i tot per la mort, es troba amb... qui? Amb el seu jo futur, arraconat i ignorat per tothom? Amb la seva anul·lació com a persona?
Glaçat - J. Herrmann
Glaçat - J. Herrmann
 
Quan escoltem Winterreise (Viatge d'hivern) seguim un home en el seu camí cap al no res, el seu particular descens als inferns. No l'acompanyem perquè ell va sol, no sap fer-ho d'una altra manera i defuig la companyia, però sentim el seu dolor i la seva desesperació. Quan acaba hem assistit a vint-i-quatre escenes marcades per la neu, el glaç i el vent, un viatge interior en el qual les al·lucinacions es combinen amb els records i la lucidesa amb moments de bogeria, des del moment en què l'home emprèn el viatge fins que, rebutjat fins i tot per la mort, es troba amb... qui? Amb el seu jo futur, arraconat i ignorat per tothom? Amb la seva anul·lació com a persona?

Schubert va compondre Winterreise el 1827, l'any abans a la seva mort, seguint el recull de poemes Die Winterreise de Wilhelm Müller. És un cicle immens. Un altre dia parlarem de la seva gènesi, de les circumstàncies personals de Schubert en l'època de la composició, de Müller, de la reacció dels primers oients, de tantes coses podem parlar! Però avui, com a primer contacte amb el cicle, vull parlar de sentiments a flor de pell i que n'escoltem una cançó.

Per exemple, perquè podríem triar-ne qualsevol, la no. 7, Auf dem Flusse (Vora el rierol). En ella el viatger comença adreçant-se al rierol glaçat i acaba adreçant-se al seu cor, també glaçat per protegir-se dels sentiments que hi bullen com el corrent fa el seu camí per sota el glaç. És conscient que, com diu dues cançons abans, aquest gel que glaça els seus sentiments el protegeix alhora contra la seva pèrdua; si perd els records perd tot el que li queda del seu amor.

La cançó comença amb un ritme de marxa molt marcat que es repeteix en diverses cançons del cicle, un pas lent, com de marxa fúnebre. La veu comença serena però al segon i tercer versos (amb la indicació sehr leise, molt fluix) ja ens conmou amb el retret al rierol que ha emmudit sense acomiadar-se; la mateixa estructura es repeteix a la segona estrofa, en la qual el viatger descriu el rierol talment com si fos mort. A la tercera estrofa el corrent per sota del glaç ja es deixa sentir en el piano, com ho havia fet en el breu interludi entre les dues primeres; el viatger confia el seu amor al rierol gravant-hi el nom de l'estimada i s'altera en recordar-lo, però poc a poc es va abstraient i a la quarta estrofa hi ha un cert alleujament quan canvia la ràbia per enyorança.

Fins aquí només ha transcorregut la meitat de la cançó, la resta la dedica Schubert a la cinquena estrofa. El piano ha tornat al ritme de marxa lenta i ens recorda la melodia inicial; el viatger s'adreça ara al seu cor, ja no parla amb el rierol. Del recolliment dels dos primers versos passem a la vehemència del segon i el tercer, i les successives repeticions fan que la cançó es mogui entre la tendresa i la violència fins que el viatger s'atura perquè sembla que ja no pot continuar. Però continua, i tant que continua.

Em pregunto sovint per l'esgotament que han de sentir els cantants quan acaba el cicle. No tant per la seva durada (una hora llarga) i per la concentració que exigeix sinó per l'esforç psicològic que ha de suposar ficar-se a la pell del viatger i mostrar-nos el seu dolor cançó rera cançó. És possible que estigui projectant les meves sensacions com a oient cap a l'escenari; escoltar el Winterreise és, d'alguna manera, abocar-nos a un món que no voldríem veure d'aprop.

El nostre primer intèrpret de Winterreise és el baix Martti Talvela, amb la seva veu fosca i alhora tan dolça; l'acompanya al piano Ralf Gothóni.

Auf dem Flusse 
 

Der du so lustig rauschtest,
Du heller, wilder Fluß,
Wie still bist du geworden,
Gibst keinen Scheidegruß.

Mit harter, starrer Rinde
Hast du dich überdeckt,
Liegst kalt und unbeweglich
Im Sande ausgedreckt.

In deine Decke grab' ich
Mit einem spitzen Stein
Den Namen meiner Liebsten
Und Stund' und Tag hinein:

Den Tag des ersten Grußes,
Den Tag, an dem ich ging;
Um Nam' und Zahlen windet
Sich ein zerbroch'ner Ring.

Mein Herz, in diesem Bache
Erkennst du nun dein Bild?
Ob's unter seiner Rinde
Wohl auch so reißend schwillt?

Tu que remoreges tan alegre,
rierol transparent, impetuós,
com és que emmudeixes
sense acomiadar-te?

T'has recobert amb una crosta
ruda i enterca,
i jeus, glaçat, immòbil,
estès al sorral.

Amb una pedra punxeguda
damunt la teva capa gravo
el nom de l'estimada
i, endins, l'hora i el dia:

el jorn del primer encontre,
el dia, també, de la partença.
Dins un anell escrostonat
hi fixo el nom i la data.

Cor meu, en aquest rierol
no hi veus la teva pròpia imatge?
I sota la seva capa,
no hi bull un fort corrent?

 
Afegir comentari

Comentaris (8)

  • Enrique

    Una gran versión en una voz sin igual. ¡Cómo se nota que tienes buen gusto! Esas notas graves en las peníltumas silabas de cada estrofa, con una seguridad y negrura aplastantes. Espero que no sea la última vez de Talvela aquí

  • Sílvia

    Otra cosa no, pero graves... Y una flexibilidad que, seguramente por prejuicio, no esperamos de los bajos.

    Talvela volverá :)

  • Alicia

    Espléndida canción y magnífica interpretación. No estoy de acuerdo con la marcha fúnebre :) Me recuerda más a marcha de caminata, como cuando uno está cansado y no puede (o no quiere) pensar más que en el paso rítmico, en el siguiente paso. Hasta que el caminante tiene que pararse, porque el dolor (no físico sino mental) le hace pararse e increpar a su propio corazón.

  • Sílvia

    Tantas interpretaciones como oyentes, seguramente... :)

  • Alicia

    Mujer, qué poco juego das, yo quería empezar un debate :)

  • Sílvia

    Estaba pensando que marcha fúnebre o marcha de caminata, estamos en la séptima canción no. 7 y Schubert ya nos ha dejado muy claro que el viajero no puede con su alma, en la cuarta ya parece que no va a poder levantarse de nuevo y luego se serena un poco en la quinta...

  • Sílvia

    Jaja, acabo de poner mi comentario sin leer el tuyo de antes, es que estaba escuchando el ciclo y me he quedado pensando en la cuarta y he dejado lo que estaba haciendo...

  • Mabel

    Por fin me ha funcionado el audio y he podido escuchar la canción, realmente triste y pesarosa, pero muy bien interpretada por una gran voz grave!!

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto