Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Cançó de la setmana: Wie lange schon war immer mein Verlangen (H. Wolf) - D. Upshaw, H. Deutsch
 
Illuminated Initial Avancem una lletra més en l'abecedari de Liederabend i arribem a l'H d'humor. Sí, sí, heu llegit bé, d'humor, de sentir de l'humor. D'acord, la majoria de cançons que escoltem aquí són tristes, o tristíssimes, o extasiades, o solemnes; els romàntics no en tenien gaire, de sentit de l'humor, i els poetes es dedicaven a pensaments greus i reconcentrats. Però, de tant en tant, no podien evitar riure! A més, hi ha cançó més enllà del Romanticisme, i la cançó en anglès o en francès ens fa riure més sovint que la cançó en alemany. Així que avui ens aturarem i repassarem aquestes cançons divertides que ens han animat tanta foscor.
Illuminated Initial
H il·luminada d'un llibre de pregàries, segle XV
 
Avancem una lletra més en l'abecedari de Liederabend i arribem a l'H d'humor. Sí, sí, heu llegit bé, d'humor, de sentir de l'humor. D'acord, la majoria de cançons que escoltem aquí són tristes, o tristíssimes, o extasiades, o solemnes; els romàntics no en tenien gaire, de sentit de l'humor, i els poetes es dedicaven a pensaments greus i reconcentrats. Però, de tant en tant, no podien evitar riure! A més, hi ha cançó més enllà del Romanticisme, i la cançó en anglès o en francès ens fa riure més sovint que la cançó en alemany. Així que avui ens aturarem i repassarem aquestes cançons divertides que ens han animat tanta foscor.

Em fa la impressió que els compositors francesos tendeixen a disfressar el seu sentit de l'humor en les cançons, a explicar molt seriosament històries que no ho són. Potser, Chabrier, de qui vam escoltar Les cigales, no tant, però Ravel explica amb tota seriositat les seves Histoires naturelles, i segurament això és el que les fa tan divertides. Poulenc exigia que Le bestiaire es canté sense ni gota d'ironia, i va portar al límit aquest humor disfressat amb les seves Chansons gaillardes: com més esbojarrat és el text més ho dissimula la música, i els resultats són francament divertits.

La música anglesa "seriosa" ha conviscut sense complexos amb la "lleugera", la light music, i segurament per això molts cantants britànics no tenen problema a donar com a propina als seus recitals cançons, diguem-ne, alternatives. Gràcies a això hem escoltat cançons tan fresques com Misalliance, la desgraciada història d'amor entre el dextrogir lligabosc i la levogira corretjola, o Green-Eyed Dragon, la terrorífica història d'un drac que mor quan se li indigesta un pastís de prunes. Ara, que desacomplexats, els compositors americans. Recupereu Memories, de Charles Ives, on dos nois esperen al teatre que comenci la funció. O les cançons de l'estimat Bernstein, entre receptes de cuina i nenes amb idees pròpies. I ja que estem amb criatures, no em vull oblidar de les de Mussorgski, tant quan les envien al racó de pensar com quan empaiten escarbats.

Si parlem de lied, com us deia al començament, anem escassos d'humor. No sé si podem considerar humor negre Das Veilchen, no tant pel poema de Goethe com per l'enfoc que hi dona Mozart. De Schubert escoltàvem fa uns mesos una cançó amb un cert sentit de l'humor, Liebhaber in alle Gestalten, i potser podríem parlar de L'incanto degli occhi. I em penso que això és tot. Repassant cançons, m'adono que Mahler i Strauss tenen alguns lieder que podrien ser en aquesta llista, però que encara no hem escoltat (ja n'he pres nota a la llibreta). Però si hi ha un compositor de lied amb sentit de l'humor és Hugo Wolf. No és que l'haguem explotat gaire, el seu cantó divertit (encara seré jo, la que té un problema amb la cosa còmica!), però almenys tenim per aquí les encantadores Storchenbotschaft i Epiphanias. I avui n'escoltarem una altra, Wie lange schon war immer mein Verlangen, el número 11 de l'Italienisches Liederbuch.

Aquesta cançó seria un cas contrari a les de Poulenc que esmentava abans: el text no ens dona gaires pistes de la seva comicitat, i tampoc no ho fa la veu que el canta. Però el piano... ai, el piano! Una noia ens explica que ha demanat Déu Nostre Senyor un amant que sigui músic; la seva pregària ha estat escoltada, li ha estat atorgat un violinista, i ella es mor de ganes d'escoltar-lo tocar. En els primers versos el piano no ens crida l'atenció, però comencem a adonar-nos que alguna cosa no va a l'hora quan la noia ens diu que el jove arriba. I la noia calla i escolta, i nosaltres també escoltem el violí, transmutat en piano. La partitura porta com a indicació general "Sehr langsam und nicht ohne Humor" (Molt lent i no sense humor), i quan arriba al postludi ho deixa molt clar: "recht zaghaft und schwankend", que podríem traduir per "ben timorat i vacil·lant". L'escriptura del piano no és especialment sofisticada en tota la cançó, però en aquest postludi encara ho és menys, i sentim com el pianista-violinista s'hi entrebanca; el penúltim compàs encara s'hi insisteix, "zögernd" (titubejant), i el pobre violnista maldestre s'ha d'enfrontar a un trinat per acabar la cançó. Se'n sortirà? Wolf no li deixa gaire opció, està indicat com a "lent". De manera que els oients escoltem con un gran pianista, com el que tindrem avui, o com ho era el mateix Wolf, es converteix en un violinista apocat que es baralla amb una partitura que no té gaire misteri.

Escoltarem Wie lange schon war immer mein Verlangen amb Helmut Deutsch com a violinista; la jove que veu el seu desig concedit és Dawn Upshaw. Estic segura que acabareu somrient.
 
 
Wie lange schon war immer mein Verlangen
 
Wie lange schon war immer mein Verlangen:
Ach wäre doch ein Musikus mir gut!
Nun ließ der Herr mich meinen Wunsch erlangen
Und schickt mir einen, ganz wie Milch und Blut.
Da kommt er eben her mit sanfter Miene,
Und senkt den Kopf und spielt die Violine.
Durant molt de temps el meu desig fou el mateix:
Ah, si un músic m'estimés!
Ara Nostre Senyor m'ha permès acomplir el meu desig
i me n'envia un, de pell blanca i galtes rosades.
Ara ve cap aquí, amb posat delicat,
inclina el seu cap i toca el violí.
 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto