Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Conxita BadiaDurant el primer terç del segle XX la vida musical a Barcelona va ser intensa; el 1908 s'inaugurava el Palau de la Música Catalana i les seves temporades s'afegien a les del Gran Teatre del Liceu. Aquell mateix any Richard Strauss hi dirigia l'Orquestra Filharmònica de Berlín, el 1920 feia la seva primera actuació l'orquestra Pau Casals, el 1925 s'hi celebrava el Festival Schoenberg ...
Conxita Badia
Conxita Badia, 1939
 

Durant el primer terç del segle XX la vida musical a Barcelona va ser intensa; el 1908 s'inaugurava el Palau de la Música Catalana i les seves temporades s'afegien a les del Gran Teatre del Liceu. Aquell mateix any Richard Strauss hi dirigia l'Orquestra Filharmònica de Berlín, el 1920 feia la seva primera actuació l'orquestra Pau Casals, el 1925 s'hi celebrava el Festival Schoenberg (durant el qual es va interpretar el cicle Pierrot Lunaire, el centenari del qual recordàvem la setmana passada) i la primavera de 1936 hi va tenir lloc el congrés anual de la International Society for Contemporary Music, un dels darrers grans esdeveniments musicals a Barcelona abans de la Guerra Civil. A aquests noms podem afegir els de Webern, Rachmàninov i Ravel, i l"equip local" format entre d'altres per Granados, Montsalvatge, Toldrà, Mompou...

Després va venir la guerra, l'exili per a molts i per a tots una època fosca que va fer molt difícil continuar endavant; el record d'aquells temps es va desdibuixar i molts noms van quedar oblidats, si més no pel gran públic. Entre aquells noms, el d'una soprano que no només va cantar les cançons de pràcticament tots els compositors que hem esmentat i molts d'altres sinó que va ser la seva musa i la seva amiga: Conxita Badia.

Conxita Badia no existeix. Fa cosa d'un mes vaig llegir per primer cop aquesta frase; no vaig trigar gaire a esbrinar que era el títol d'un documental sobre la soprano però mentre ho feia vaig pensar: no existeix? Com que no existeix? No es pot negar que el títol té força. La directora del documental, Eulàlia Domènech, explica que aquesta va ser la seva sensació quan recollia informació sobre la seva protagonista i trobava que molta s'havia perdut. Ara, gràcies a la seva feina, recuperem la figura de la cantant (que, per cert, era la seva besàvia). Aquí tenim el tràiler de la pel·lícula:

 
El documental Conxita Badia no existeix s'estrenarà durant l'In-Edit, el Festival Internacional de Cinema Documental Musical de Barcelona, amb dues projeccions: dissabte 27 d'octubre a les 20:30 i dilluns 29 a les 18:30, al cinema Aribau Club 2 de Barcelona. Després d'aquesta estrena està previst que s'emeti a TV3 abans de final d'any i després... tant de bo tingui un recorregut molt llarg. Desitgem a l'Eulàlia Domènec i el seu equip que sigui tot un èxit; l'enhorabona i moltes gràcies per fer que Conxita Badia torni a existir.

La il·lustració musical de l'entrada només podia anar a càrrec de Conxita Badia. M'hagués agradat compartir alguna de les cançons de La rosa als llavis, el cicle que com vam comentar en una entrada anterior Eduard Toldrà va guardar sense estrenar fins que la seva dedicatària no va tornar de l'exili, però, si no ho tinc mal entès, no se n'ha conservat cap enregistrament. Sí que disposem d'una altra cançó de Toldrà, Cançó de l'oblit, una de les sis cançons del recull Garba escrit entre 1927 i 1929; cadascuna d'elles pertany a un poeta diferent, el poema de Cançó de l'oblit és de Tomàs Garcés.

L'enregistrament es va fer a Ràdio Barcelona l'11 de gener de 1963, durant un concert d'homenatge al mestre Toldrà; acompanya la soprano al piano en Joan Dotras Vila. Tant aquest enregistrament com la fotografia de Conxita Badia que he fet servir en aquesta entrada són del blog Conxita Badia no existeix. Feu-hi un cop d'ull; hi trobarem més fotografies, més música i molta més informació.
 
 

Boireta del matí,
escampa’t una mica;
esborra el turó verd,
amaga la masia,
les canyes del camí
i l’ombra de l’eixida.

Boireta del matí.
melangiosa i tendra!
Atura l’oratjol,
allunya la pineda,
i mulla, mar endins,
les cofes i la vela.

Boireta del matí,
emboira’m la mirada.
Ets dolça com l’oblit.
Adéu, la vinya clara!
Que lluny, l’alè del mar
i els brucs de la muntanya!

 
Afegir comentari

Comentaris (4)

  • Alicia

    Una de tantos nombres injustamente olvidados. Gracias por traerla de vuelta.

  • Sílvia

    Ojalá nos traigan a más de esos nombres de vuelta.

  • Alicia

    Y ahora, después de ver el documental, todavía me parece más importante reivindicar su figura. A pesar de que las grabaciones antiguas no hacen justicia, se ve (se oye) claramente que tenía un gusto exquisito para cantar lied.

    Besos.

  • Sílvia

    Us deixo l'enllaç a la llista de reproducció del blog del documental perquè pogueu escoltar algunes cançons més cantades per Conxita Badia. Com a pista, les més comentades després de veure el docu, les dues primeres (La rosa y el sauce i Azulao) i Canción al árbol del olvido.

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto