Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Cançó de la setmana: Sehnsucht, D. 879 (F. Schubert) - T. Meglioranza, R. Uchida
 
altLiederabend és la paraula alemanya per al que nosaltres anomenem recital de cançó. Aquest mot recorda molt la nostra expressió vetllada musical, literalment és una vetllada de cançons. Quan buscava un nom pel meu web vaig fer una llista amb opcions que, per un motiu o un altre, vaig anar descartant. Després d'un parell de dies buscant nom sense èxit, vaig somiar-lo: Liederabend. Podem pensar que la musa em va visitar en somnis o, més prosaicament, que el meu cervell estava prou capficat com per no descansar de la cerca ni mentre dormia, però quan em vaig despertar ja tenia nom: un recital és el millor lloc per trobar-se amb d'altres aficionats a la cançó. La lletra L del nostre alfabet és per a aquest mot alemany que evoca tantes emocions, liederabend, que ens servirà d'excusa per parlar d'altres que també formen part del vocabulari de la cançó i apareixen per aquí sovint.
alt
 
Liederabend és la paraula alemanya per al que nosaltres anomenem recital de cançó. Aquest mot recorda molt la nostra expressió vetllada musical, literalment és una vetllada de cançons. Quan buscava un nom pel meu web vaig fer una llista amb opcions que, per un motiu o un altre, vaig anar descartant. Després d'un parell de dies buscant nom sense èxit, vaig somiar-lo: Liederabend. Podem pensar que la musa em va visitar en somnis o, més prosaicament, que el meu cervell estava prou capficat com per no descansar de la cerca ni mentre dormia, però quan em vaig despertar ja tenia nom: un recital és el millor lloc per trobar-se amb d'altres aficionats a la cançó. La lletra L del nostre alfabet és per a aquest mot alemany que evoca tantes emocions, liederabend, que ens servirà d'excusa per parlar d'altres que també formen part del vocabulari de la cançó i apareixen per aquí sovint. Espero que us agradi tant com a mi donar voltes a les paraules...
 
  • El més habitual d'aquests manlleus, és clar, és lied, el nom del gènere pel que fa a la cançó alemanya (tot i que, per extensió, sovint dona nom a tot el gènere). Estrictament parlant, el nom del gènere és kunstlied (literalment, cançó artística) en oposició a volkslied (cançó popular), però en la majoria de les llengües, quan parlem de lied, ja sabem de què estem parlant. No sé si us haureu adonat que normalment no l'escric en cursiva; un amic filòleg em va dir que quan un manlleu s'escriu sovint en un context on és prou conegut, no cal (i fins i tot és recomanable no fer-ho) escriure'l amb cursiva, perquè fa més nosa que servei. Em va faltar temps per fer-li cas. La resta de manlleus si els escric en cursiva; si més no, ho intento.
  • Quan la música d'una cançó es repeteix a cada estrofa, diem que és una cançó estròfica (per exemple, Auf dem Wasser zu singen o Liebhaber in alle Gestalten); quan la música va canviant estrofa a estrofa, en alemany es diu que la cançó és durchkomponiert (és el cas d'Im Walde o An die Geliebte), i no sé pas com n'hauríem de dir, en català. Algun cop he fet servir l'única traducció que he trobat en alguna referència, variada, però no m'acaba de fer el pes perquè també parlem de cançó estròfica variada quan la música varia lleugerament estrofa a estrofa (com a Frühlingsglaube o Auf dem Hügel sitz ich spähend).
  • Una de les coses que més agradava als romàntics era wandern, caminar, però no caminar com ara que sortim a fer 10.000 passes (mínim) al dia per mantenir-nos en forma, sinó caminar sense un destí definit, per aprendre, per reflexionar, per madurar, per veure món, per crear, com a experiència estètica... (tot i que, en un sentit modern, wandern també és, senzillament, anar d'excursió). I el que camina és un wanderer (que habitualment tradueixo per caminant), i el desig irrefrenable d'anar de camí és el wanderlust. De caminants n'hem tingut molts. Els dos més notables els trobem a Die schöne Müllerin i Winterreise; tots dos cicles s'obren amb el protagonista començant el seu camí, però també tenim un caminant als preciosos Kerner-Lieder, i, per citar només dos lieder aïllats, què me'n dieu, de dues joies com els Wandrers Nachtlied I i II?
  • Diem liebestod i pensem en Wagner, però la mort d'amor d'Isolda no és l'única que trobem al Romanticisme. No estem parlant de suïcidi (Isolda, senzillament, es mor) sinó de l'acceptació joiosa de la mort quan per amor s'han trencat les normes i s'han perdut els principis; Isolda s'enamora de l'home que ha mort el seu promès i la porta pràcticament com a botí de guerra (amb una música gloriosa, això sí) per casar-la amb el rei. Si parlem de cançons amb liebestod, fa no gaire vam escoltar la història d'Olaf, executat el dia de les seves noces per haver seduït la filla del rei (que es va deixar seduir encantada de la vida). Ara, que per liebestod esgarrifós, el de la reina que mor contenta escanyada pel seu nan (Der Zwerg), a qui ha enganyat amb el rei.
  • I, per acabar, EL mot: sehnsucht. El diccionari Duden ens diu (aproximadament) que sehnsucht és "la necesitat o el desig íntims, dolorosos i profunds d'algu o alguna cosa [que manca o està lluny]". La idea està més o menys clara, però s'ha de traduir. Els diccionaris la tradueixen per enyorança, anhel, ànsia, frisança, nostàlgia... i és qüestíó de trobar, en cada cas, la millor aproximació; enyorança o nostàlgia ens parlen del passat; anhel, ànsia o frisança ens parlen d'alguna cosa que encara no ha succeït; nostàlgia fa referència a un lloc; ànsia pot fer referència a alguna cosa negativa. De vegades trobo alguna traducció, amb aquests mots o d'altres, que sembla que encaixa perfectament i de vegades, per més voltes que hi doni, la traducció em sembla un nyap. En alguns casos fins i tot renuncio a la traducció i ho deixo en alemany...
Hi ha una enorme quantitat de lieder, d'una quantitat enorme de compositors, que parlen de sehnsucht, portin o no la paraula al títol (Gestillte Sehnsucht, An eine Äolsharfe o Sei mir gegrüsst, per exemple). Al catàleg de Franz Schubert hi ha ni més ni menys que nou lieder anomenats Sehnsucht: els D. 310, D. 359, D. 481 i D. 656, que són les versions primera a quarta del poema de Goethe Nur wer die Sehnsucht kennt (encara faltarien la cinquena i la sisena, totes dues incloses al D. 877, que oficialment s'anomenen Lied der Mignon i Mignon und der Harfner); el D. 123, també amb poema de Goethe (Was zieht mir das Herz so); els D. 52 i D. 636, tots dos a partir d'un poema de Schiller (Ach, aus dieses Tales Gründen); el D. 512, amb poema de Mayrhofer (Der Lerche wolkennahe Lieder) i el D. 879, amb poema de Seidl (Die Scheibe friert, der Wind ist rauh). Aquest darrer, compost el 1826, serà el Sehnsucht que escoltarem, interpretat per Thomas Meglioranza i Reiko Uchida. Espero que us agradi!
 
Sehnsucht, D. 879
 

Die Scheibe friert, der Wind ist rauh,
Der nächt'ge Himmel rein und blau.
Ich sitz' in meinem Kämmerlein
Und schau' ins reine Blau hinein.

Mir fehlt etwas, das fühl' ich gut,
Mir fehlt mein Lieb, das treue Blut;
Und will ich in die Sterne seh'n,
Muß stets das Aug' mir übergeh'n.

Mein Lieb, wo weilst du nur so fern,
Mein schöner Stern, mein Augenstern?
Du weißt, dich lieb' und brauch' ich ja,
Die Träne tritt mir wieder nah.

Da quält' ich mich so manchen Tag,
Weil mir kein Lied gelingen mag,
Weil's nimmer sich erzwingen läßt
Und frei hinsäuselt wie der West.

Wie mild mich's wieder g'rad' durchglüht!
Sieh' nur, das ist ja schon ein Lied!
Wenn mich mein Los vom Liebchen warf,
Dann fühl' ich, daß ich singen darf.

La vidriera es glaça, el vent és aspriu,
el cel de la nit és clar i blau.
Jo sec a la meva petita cambra
esguardant enfora la nítida blavor.

Em manca quelcom, ben bé me’n faig càrrec,
em manca el meu amor, la meva sang fidel;
i quan vull esguardar les estrelles,
tothora se m’humitegen els ulls.

Amor meu, on romans tu, tan lluny,
el meu formós estel, nineta dels meus ulls?
Tu saps que bé t’estimo i et necessito,
les llàgrimes s’apropen de nou.

He sofert durant tants dies
perquè cap cançó em volia reeixir,
ja que el cant mai es deixa constrènyer
i lliure murmureja com el vent de ponent.

Que suau torna ara a dintre meu el fervor!
Guaita, ja ha eixit un cant!
Tot i que el meu destí m’ha allunyat de l’estimada,
sento ara que puc tornar a cantar.


 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto