Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Cançó de la setmana: Tristesse (G. Fauré) - G. Souzay, D. Baldwin
 
Bal du moulin de la Galette - A. RenoirDesprés d'haver escoltat algunes de les deu cançons més tristes ja no ens hauria d'impressionar una nova declaració de tristesa. Però si la cançó es mou a ritme de vals i aquest to festiu es veu interromput per una frase tan dramàtica com la que tanca cadascuna de les seves estrofes, és inevitable sentir-se impressionat. Une tristesse affreuse. No sé ben bé quina seria la millor traducció per affreuse en aquest context. Una tristesa terrible, horrible, espantosa, paorosa... Però ens en fem una idea, oi? Algú que en un dia radiant de primavera, rodejat de gent que beu, riu, estima i és feliç, se sent completament al marge d'aquesta alegria i només fa que repetir que se sent terriblement trist.
Bal du moulin de la Galette - A. Renoir
Ball al Molí de la Galette - A. Renoir
 
Després d'haver escoltat algunes de les deu cançons més tristes ja no ens hauria d'impressionar una nova declaració de tristesa. Però si la cançó es mou a ritme de vals i aquest to festiu es veu interromput per una frase tan dramàtica com la que tanca cadascuna de les seves estrofes, és inevitable sentir-se impressionat. Une tristesse affreuse. No sé ben bé quina seria la millor traducció per affreuse en aquest context. Una tristesa terrible, horrible, espantosa, paorosa... Però ens en fem una idea, oi? Algú que en un dia radiant de primavera, rodejat de gent que beu, riu, estima i és feliç, se sent completament al marge d'aquesta alegria i només fa que repetir que se sent terriblement trist.

La cançó és Tristesse (Tristesa), de Gabriel Fauré, escrita el 1873, quan el compositor tenia 28 anys, i publicada el 1879 en el seu primer recull de cançons, Vingt Mélodies (Vint melodies). El poema és de Théophile Gautier, que el 1838 havia publicat un recull de poemes anomenat La comédie de la mort; com a la Divina Comèdia, en aquest poemari el poeta viatja per un indret mític acompanyat per un guia i va mostrant diferents imatges sobre la mort. Algun dia hi tornarem, sobre La comédie de la mort, perquè poc després de la seva publicació Hector Berlioz va fer servir vuit dels poemes per escriure Les nuits d'étè, però de moment ens quedem amb Tristesse.

Com ja us vaig avançar quan us vaig proposar la llista de cançons tristes, per a mi aquesta cançó va lligada a un intèrpret, Gérard Souzay. Potser perquè és la primera versió que vaig escoltar (i a més amb insistència, perquè quan una cançó m'agrada puc repetir-la molts cops), però no n'he sentit encara cap altra que m'agradi prou. La intrepretació de Souzay em sembla tan elegant, tan lleugera quan descriu l'alegria dels altres i tan conmovedora quan parla de la seva tristesa... Està plena de matisos estrofa a estrofa, i si la paraula clau de la cançó és affreuse, fixeu-vos com els quatre cops que la diu sona diferent. El darrer és per indicació del compositor, que demana que tot el vers es canti en forte i rallentando el final, però els tres primers cops estan marcats igual: el vers començant en forte i amb un diminuendo a l'última paraula. És l'intèrpret qui ha de trobar en cada cas la millor forma de dir-ho.

Evidentment, sentirem Tristesse en un dels enregistraments que va deixar Gérard Souzay, acompanyat en aquest cas per Dalton Baldwin. Si no vaig errada, l'enregistrament és de 1974, és a dir que Souzay tenia llavors 56 anys. Espero que us agradi, però si no us agrada no estareu sols perquè les interpretacions que el baríton va fer d'aquesta cançó van tenir també dures crítiques.

Tristesse 
 

Avril est de retour,
La première des roses,
De ses lèvres mi-closes,
Rit au premier beau jour,
La terre bien heureuse
S'ouvre et s'épanouit ;
Tout aime, tout jouit.
Hélas! j'ai dans le coeur une tristesse affreuse.

Les buveurs en gaîté,
Dans leurs chansons vermeilles,
Célèbrent sous les treilles
Le vin et la beauté ;
La musique joyeuse,
Avec leur rire clair
S'éparpille dans l'air.
Hélas! j'ai dans le coeur une tristesse affreuse.

En déshabillé blanc
Les jeunes demoiselles
S'en vont sous les tonnelles
Au bras de leur galant ;
La lune langoureuse
Argente leurs baisers
Longuement appuyés,
Hélas! j'ai dans le coeur une tristesse affreuse.

Moi, je n'aime plus rien,
Ni l'homme, ni la femme,
Ni mon corps, ni mon âme,
Pas même mon vieux chien.
Allez dire qu'on creuse,
Sous le pâle gazon
Une fosse sans nom.
Hélas! j'ai dans le coeur une tristesse affreuse.

Abril ha tornat,
la primera de les roses
amb els llavis entreoberts
somriu al primer dia bell.
La terra ben feliç
s'obre i floreix.
Tothom és feliç, tothom gaudeix,
Ai las! Jo tinc al cor una tristesa espantosa.

Els bevedors, alegrement,
amb les seves cançons rubicundes
celebren sota els emparrats
el vi i la bellesa;
la música alegre
amb el seu riure clar
s'escampa per l'aire.
Ai las! Jo tinc al cor una tristesa espantosa.

Amb vestits blancs
les joves donzelles
se'n van sota les pèrgoles
de bracet del seu galant.
La lluna llangorosa
banyen d'argent les seves besades
llargament mantingudes.
Ai las! Jo tinc al cor una tristesa espantosa.

Jo, ja no estimo res,
cap home, ni cap dona,
ni el meu cos, ni la meva ànima,
ni tan sols el meu vell gos.
Aneu a demanar que cavin
sota la pàl·lida gespa
una fossa sense nom.
Ai las! Jo tinc al cor una tristesa espantosa.


 

 
Afegir comentari

Comentaris (4)

  • Iolanda

    Por que lo has explicado divinamente, por que si no, hasta la mitad de la canción no me percato de que es una canción realmente triste, y es que retoma las estrofas cual optimista hasta apagarse en el ultimo verso...

    En fin, triste o no, me ha gustado y la he vuelto a escuchar por si algo se me estaba escapando, pero mi oido no es fino precisamente :-(

    Besos!!

  • Sílvia

    Ya verás, Iolanda, irás escuchando la canción y cada vez te gustará más... Besos!

  • Alicia

    Hummm, no. La canción es preciosa pero no me convence la interpretación. Así en primera escucha no transmite nada. Creo que tendré que escuchar otras versiones (ejem, ejem).

    Besos.

  • Sílvia

    Es curioso como lo que a unos conmueve a otros deja indiferente... misterios de las neuronas. No sé, prueba con Natalie Stutzmann, a ver si hay más suerte. Cuando encuentres tu versión nos cuentas ;-)

    Besos.

LA CENTRAL - ACADÊMIA DE TARDOR

La Central

Liederabend és un espai dedicat a la cancó de cambra. Cada dimecres hi trobareu al blog un article nou que pot parlar... de qualsevol cosa. Però sempre, sempre, hi escoltarem una cançó.

Voleu saber més sobre Liederabend?

schubert

Si no us voleu perdre cap actualització, subscriviu-vos al web! Us estimeu més rebre un correu electrònic cada setmana o fer servir el feed RSS?

icono newsletter azul22via correu electrònic

icono RSS azul22via feed

Benvinguts!

Traductor automátic

Cercador

Schubert Lied 2017-2018

Agenda de recitals a Catalunya

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto