logo navidad750

Cabeza de coco, grano de café.
Con lindas motitas,
Con ojos grandotes como dos ventanas que miran al mar.

nubeclarah500

Schubertíada 2018
 

Aquesta setmana avancem un dia la publicació de l'entrada setmanal, perquè avui al migdia s'ha presentat la programació de la Schubertíada 2018, amb moltes novetats i molts recitals de lied, i la volia compartir amb vosaltres de seguida!

Comencem per la Schubertíada a Vilabertran, la 26a edició, que es farà del 17 d'agost al 2 de setembre; seran setze concerts, onze dels quals, de lied. Sí, heu llegit bé, onze. Teniu la vostra agenda al davant, oi? Doncs marqueu-hi la Setmana Gran del lied, set recitals entre el 21 i el 27 d'agost; els tres primers els tindrem durant el primer cap de setmana de Schubertíada i el darrer, durant l'últim. Com l'any passat, que ho va fer Ilker Arcayürek, aquest any també farà el concert inaugural una cantant jove, la Katharina Konradi, acompanyada per Wolfram Rieger; interpretaran lieder de Mendelssohn, Schubert, Debussy, Rakhmàninov i Strauss. Seguint amb les descobertes, dues sopranos més: Lise Davidsen i Natalia Labourdette. La primera, acompanyada per James Baillieu, farà lieder de Grieg, Brahms, Wagner, Strauss i Sibelius; de nou cinc compositors, i aquesta serà la tònica aquest estiu: recitals molt variats. La segona inaugurarà un nou espai de concerts a la Canònica, el Dormitori; el teniu localitzat? Situeu-vos al claustre, sortint de l'església cap a l'esquerra per anar a la Sala Capitular, on es fan les conferències; en aquell pany de paret hi ha unes escales de pedra que porten al Dormitori. Allà farà el seu concert la Natàlia, acompanyada pel guitarrista Javier García Verdugo. Com que faran cançons de nou compositors, no us en poso la llista, només el primer i l'últim, per ordre cronològic: John Dowland i Benjamin Britten.

També molt jove, però ja coneguda pel públic de la Schubertíada, perquè hi va triomfar el 2016, Anna Lucia Richter, que juntament amb Gerold Huber farà un programa preciós, amb lieder de Schubert a la primera part i el Liederkreis, op. 39 de Schumann a la segona. Un altre dels cantants que se centrarà en Schubert serà Andrè Schuen, que cantarà La bella molinera acompanyat per Daniel Heide. Si heu anat seguint la seva carrera, entendreu perquè penso que és un dels recitals més llaminers de la Schubertíada (i no només perquè estiguem parlant d'un baríton). Per tancar aquesta primera part del repàs, un recital que serà una de les novetats. Com sabeu, des de l'any 1994, Wolfram Rieger fa un curs de lied a Barcelona; aquest any començarà una nova etapa d'aquest curs, l'Acadèmia a Vilabertran, on dos dels duos que hagin participat en la darrera edició, triats pel mestre Rieger, faran el que podríem anomenar un curs intensiu, que es tancarà amb un concert a l'església. Els dos duos que obriran l'Acadèmia seran Mireia Tarragó i Marina Pelfort i Francesc Ortega i Victoria Guerrero.

Passem als cantants consagrats. Respecte l'any passat, repeteixen dos grans, Sarah Connolly i Malcolm Martineau; al seu programa hi ha Mahler, una selecció de cançons tradicionals angleses i Brahms. entre els preciosos lieder de Brahms triats hi ha els dos de l'op. 91, amb acompanyament de piano i viola, així que ens cal un altre gran, Jonathan Brown, membre del Quartet Casals. Seguim amb dos grans més: torna també Christoph Prégardien, aquest cop amb Julius Drake; em fa molta il·lusió perquè feia uns quants anys que no el teníem a la Schubertíada. Faran Schubert, amb una selecció preciosa amb els poetes Ernst Schluze i Friedrich Rückert com a protagonistes, i les Cançons d'un camarada errant de Mahler. Una altra gran cantant (al final acabaré gastant l'adjectiu, però és que ho és), Bernarda Fink, cantarà per primer cop a Vilabertran; ja ho havia fet a la Schubertíada a Barcelona, també amb Roger Vignoles; de nou tindrem una repertori molt variat on no faltaran dos dels seus compositors: Schubert i Dvořák.

Ara, que per repertori variat el de Mojca Erdmann i Gerold Huber (com veieu, el pianista fa doblet); tan variat com que són vuit compositors, amb presència especial de Strauss, que pràcticament es va alternant amb la resta de col·legues. I acabem amb el clàssic entre els clàssics a Vilabertran, Matthias Goerne. que, com els darrers anys, vindrà acompanyat d'Alexander Schmalcz. El seu programa, com ja ens té acostumats, no ho serà tant, de clàssic: Strauss, els Wesendonk-Lieder i el gens habitual Pfitzner. Aprofito aquest nom per comentar-vos que de les cincconferències que tindrem aquest any, tres estaran centrades en el lied: Joan Grimalt ens parlarà de Pfitzner, Antoni Colomer de Sibelius i tindrem ni més ni menys que Miquel Desclot per parlar-nos de Wilhelm Müller.

No us penseu que ja hem acabat amb el lied. La Schubertíada segueix el camí que va iniciar l'any passat amb els concerts a l'Auditori dels Caputxins de Figueres. Aquest any hi torna i a més presenta concerts a Sant Quirze de Colera, Castelló d'Empúries i Sant Andreu de Sureda. Doncs bé: un dels dos concerts a Figueres és un recital de cançó catalana amb Josep-Ramon Olivé, a qui acabem d'escoltar al Schubert Lied, i Jordi Armengol; Goerne no serà l'únic senyor que cantarà cançons de senyores; el Josep-Ramon ho farà també, amb el Combat del somni de Mompou. També serà de cançó el concert a Sant Quirze; Mercedes Gancedo i el guitarrista Bernardo Rambeaud ens hi presentaran un recital de cançó latinoamericana. Sabeu que cada agost dedico les entrades a presentar els concerts de la Schubertíada i aquest any no sé com m'ho faré. Hi ha problemes que val la pena tenir-los.

Ja gairebé estem. Ara m'adreço especialment als lectors del País Basc, o els que sigueu allà al juliol, perquè aquell mes arrencarà una nova Schubertíada a Àlaba, concretament a Valdegovía/Gaubea. Dels quatre concerts que s'hi faran, el primer comptarà també amb Katharina Konradi, aquest cop acompanyada per Roland Vieweg, amb cançons de Schubert, Mendelssohn, Brahms i Falla. I ja per acabar, aquest matí s'ha presentat també la programació de la segona temporada del cicle Schubert Lied a Barcelona, amb quatre duos més que interessants: la soprano Maria Seidler i Malcolm Martineau, el baríton Manuel Walser (a qui vam escoltar a Vilabertran el 2015) i Alexander Fleischer, el tenor Eduard Mas i Marta Puig i el baríton Ludwig Mittelhammer i Jonathan Ware.

Una altra de les novetats és la imatge del festival (us agrada aquesta rosassa schubertiana que encapçala l'entrada? A mi, molt), que inclou també nou web. Hi trobareu tota la informació ampliada i, sobretot, ordenada. Pareu atenció també als concerts de cambra, també amb noms nous i consagrats i amb uns programes més que atractius.

Per il·lustrar musicalment la presentació podem escoltar una de les joves cantants, Lise Davidsen, interpretant una de les cançons de Grieg que cantarà al seu recital, Ved Rondane, composta a partir d'un poema de Aasmund Olavsson Vinje. Si us sembla que tothom va molt empolainat i que la decoració floral és un pèl excessiva, tingueu en compte que el vídeo està enregistrat durant la cerimònia de lliurament del Premi Nobel de la Pau de l'any 2015. Acompanya Lise Davidsen el pianista Håvard Gimse.

 
 
Ved Rondane
 

No ser eg atter slike fjell og dalar
som dei eg i min fyrste ungdom såg,
og same vind den heite panna svalar;
og gullet ligg på snjo som før det låg.
Det er eit barnemål som til meg talar,
og gjer meg tankefull, men endå fjåg.
Med ungdomsminne er den tala blanda:
det strøymer på meg, so eg knapt kan anda.

Ja, livet strøymer på meg som det strøymde,
når under snjo eg såg det grøne strå.
Eg drøymer no som før eg altid drøymde,
når slike fjell eg såg i lufti blå.
Eg gløymer dagsens strid som før eg gløymde,
når eg mot kveld av sol eit glimt fekk sjå.
Eg finner vel eit hus som vil meg hysa,
når soli heim til notti vil meg lysa.

Torno a veure avui aquests turons i aquestes valls
com les veia a la meva primera joventut,
el mateix vent que refrescava el front massa calent
i l'or que s'estén sobre la neu, com en altres temps.
És el llenguatge d'una criatura que em parla
i em fa somriure i fins i tot em fa feliç.
Els mots es mesclen amb els records de joventut
que s'apleguen entorn meu i gairebé em tallen l'alè.

Si, la vida s'aplega entorn meu com s'hi aplegava
quan sota la neu veia l'herba verda.
Avui somnio com somniava en altres temps
quan veia aquests turons en l'atzur.
Oblido les lluites quotidianes com les oblidava en altres temps,
quan cap al tard aconseguia veure l'últim esclat del sol.
Trobaré una casa que serà la meva llar
quan el sol colgant-se em mostrarà el camí.

 

(Donats els meus nuls coneixements del norueg, he fet la traducció a partir d'una traducció al francès)

Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

 

guidobannerlargo250

Disclaimer

L'objectiu de Liederabend és la difusió del lied, és per això que cada setmana n'escoltem un. Si creieu que s'ha violat el vostre copyright o la vostra propietat intel·lectual, si us plau poseu-vos en contacte amb mi a silvia@liederabend.cat

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto