alt
 

S de Schubert, naturalment. El compositor més consentit a Liederabend, el que us proposo amb qualsevol excusa, el que apareix dibuixat (ell i la seva música) en un lloc preferent al web. Schubert, el rei de la casa. Per què Schubert? Hi ha compositors (i ara parlo en general, no només referint-me al lied) que m'han agradat de manera sobtada, com una revelació. D'altres que han estat un aprenentatge. Alguns amb qui mantinc una relació estranya, perquè hi ha obres seves que m'agraden molt i d'altres que no m'agraden gens; pitjor encara, obres que algunes parts m'agraden molt i d'altres no m'agraden gens. També hi ha compositors que el "manual del bon aficionat" diu que haurien de ser entre els meus preferits i em fan molta mandra, compositors que són valors segurs i no decebem mai...

I després hi ha Schubert i Mozart. O Mozart i Schubert. Dos compositors que s'escapen de qualsevol categoria i són ells mateixos una categoria: casa meva. El lloc on visc, musicalment parlant. No es tracta que siguin o no els millors, de fet m'és ben igual, ni que totes les seves obres siguin les meves preferides, això seria absurd. Si sentiu alguna cosa similar per algun altre compositor ho entendreu, és una qüestió d'afinitat, de sentir amb ells (i en ells) alguna cosa que no sento amb (ni en) qualsevol altre compositor. Hi ha Mozart i Schubert, o Schubert i Mozart, i després hi ha tota la resta.

En un lloc dedicat a la cançó, Mozart hi té poca cabuda, com la tindria Schubert en un de dedicat a l'òpera, per això en aquesta casa només tenim un rei. La setmana del 19 de novembre, l'aniversari de la seva mort, li dediquem una entrada i la resta de l'any apareix amb una freqüència que comprenc que en algun moment us pugui atabalar als qui teniu altres preferències. Només d'entrar a la seva pàgina dins del llistat de compositors que hem escoltat ja és veu que és, amb diferència, el més representat, però fins avui no m'havia aturat mai a comptar quants lieder seus he compartit: setanta-tres, incloent-hi el d'avui. Això vol dir que una de cada cinc cançons que hem escoltat és seva. I donat com era de prolífic, no ens les acabarem.

Ja ho veieu, per motius tant objectius com subjectius, la lletra S de l'abecedari de Liederabend havia de ser per a Schubert. Thomas Quasthoff va dir en una ocasió que "les seves cançons volaven pel cel com àngels". Era en aquesta entrevista a The Guardian, en resposta a la pregunta de l'entrevistadora sobre per on hauria de començar un nouvingut al lied. El baríton parlava també de Brahms, "la seva música té tanta força i és tan directa" i de Schumann, "un paio boig que va escriure els finals més bells per a les seves cançons". No sé si no esmentava Wolf perquè no és del seu gust o perquè no el considera adequat per començar, però aquests tres noms acompanyarien Schubert en la meva cort particular. Després vindrien Mahler, Strauss i un munt de gent.

M'ha costat triar cançó per il·lustrar aquesta entrada. Per excés de candidats, no per defecte. Al final, he optat per presentar-vos un lied que recull molt bé la dualitat tan present a la seva obra, la felicitat i la tristesa sovint inseparables, sense que puguem determinar clarament a on som exactament. Lachen und weinen és un lied essencialment alegre, la part del piano és juganera i festiva, però aquesta alegria es tenyeix de tant en tant de tristesa.

El motiu ens el diu Friedrich Rückert en el seu poema: quan estàs enamorat, pots acabar rient i plorant en qualsevol moment sense saber ben bé per què. Ens ho explica en dues estrofes d'estructura simètrica, riure i plorar i plorar i riure; la perplexitat que mostra la veu poètica davant d'aquests sobtats canvis d'humor em fan pensar en la confusió de Cherubino, l'adolescent que no sap què fer amb el que sent (tornem tots a l'adolescència quan ens enamorem?). El poema es va pubicar el 1822 dins la col·lecció Östliche Rosen (Roses de l'Orient); Schubert, sempre a l'aguait pel que feia a les novetats editorials, va compondre aquest lied juntament amb els seus altres cinc Rückert-Lieder entre finals de 1822 i començaments de 1823 (dels quals hem escoltat Sei mir gegrüsst). Com us deia no fa gaire, sempre m'he dolgut que els camins de compositor i poeta no tornessin a trobar-se.

En aquesta primera edició que va conèixer Schubert, el poema no tenia títol; en una edició posterior va aparèixer sota el títol Lachens und Weinens Grund (El motiu del riure i el plorar). Quatre poemes després, hi trobem un de titulat Quelle der Freuden und Schmerzen (Origen de les alegries i les penes), que acaba amb aquests tres versos, que potser tenen alguna cosa a veure amb Lachen und Weinen, potser no.

Meine Freuden, meine Schmerzen,
Liegen nicht in meinen Herzen,
Sondern in der Freundin Blick.
Les meves alegries i les meves penes
no rauen al meu cor
sinó a l'esguard de l'estimada.
 

Lachen und Weinen és un lied que s'ha enregistrat moltíssim, us convido a escoltar-ne diferents versions perquè els temps entre unes i altres varien molt i això també influeix en la nostra percepció d'aquests sentiments barrejats. Jo us proposo, per començar, l'enregistrament de Robert Holl i David Lutz. A partir d'aquí, és cosa vostra...

 
Lachen und Weinen
 

Lachen und Weinen zu jeglicher Stunde
Ruht bei der Lieb’ auf so mancherlei Grunde.
Morgens lacht’ ich vor Lust;
Und warum ich nun weine
Bei des Abendes Scheine,
Ist mir selb’ nicht bewusst.

Weinen und Lachen zu jeglicher Stunde
Ruht bei der Lieb’ auf so mancherlei Grunde.
Abends weint’ ich vor Schmerz;
Und warum du erwachen
Kannst am Morgen mit Lachen,
Muss ich dich fragen, o Herz.

Riure i plorar a cada moment,
hi ha tants motius quan s'està enamorat!
Al matí ric d’alegria,
i per què ploro
quan cau la tarda
no ho sé ni jo mateix.

Plorar i riure a cada moment,
hi ha tants motius quan s'està enamorat!
Al vespre ploro de pena;
i per què al matí
pots despertar-te rient
t'ho haig de preguntar, cor meu.

 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

 

guidobannerlargo250

Disclaimer

L'objectiu de Liederabend és la difusió del lied, és per això que cada setmana n'escoltem un. Si creieu que s'ha violat el vostre copyright o la vostra propietat intel·lectual, si us plau poseu-vos en contacte amb mi a silvia@liederabend.cat

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto