logo palabrab750

Weiser stehen auf den Wegen,
Weisen auf die Städte zu,
Und ich wandre sonder Maßen,
Ohne Ruh’, und suche Ruh’.

nubeclarah500

alt
 

Sense un poema no hi hauria un lied. De vegades oblidem aquesta obvietat i això fa que passem per alt la importància de conèixer el poema. Si la primera persona del plural afecta només als oients, bé, és el nostre problema; cadascú és ben lliure de decidir com gaudeix d'un recital, si centrant-se només en la part estrictament musical o capbussant-se també en el poema. Però si els qui s'obliden dels poemes són els programadors o els artistes, la cosa canvia, pequè ens priven als aficionats de triar.

A Liederabend tenim un micro-recital cada setmana i no hi pot faltar el poema perquè vosaltres pugueu triar. Així és com arribem a "T de traduccions" al nostre abecedari: donat que el poema sovint està escrit en una llengua que no dominem, cal traduir-lo. És un tema delicat; si la traducció d'un text literari, en general, ja presenta complicacions (ja sabeu, traduttore, traditore) la de poesia porta aquestes complicacions al límit, fins al punt que moltes persones només llegeixen poesia en la seva llengua original. Nosaltres, com hem argumentat tants cops, necessitem les traduccions, així que no traduir-la no és una opció. Tant de bo disposés de traduccions literàries de tots els lieder que us proposo; el cert és que no passa gaire sovint, però. Que recordi ara, només n'he compartit les de les cançons del Wilhem Meister de Josep Murgades, alguns poemes de Heine traduïts per Apel·les Mestres o alguns de Shakespeare en la versió de Josep Maria de Sagarra.

En general, les traduccions que us proposo són purament funcionals. És a dir, ens serveixen per saber què diu el poema aproximadament, però se'n perden altres aspectes molt importants com la mètrica, la rima, les al·literacions... Així és com funciona a Liederabend i així és com funciona a pràcticament tots els recitals que he estat, a casa nostra i a fora (per aquest motiu, entre d'altres, és imprescindible disposar també de la versió original del poema). Quan puc, recorro a les traduccions de Salvador Pila, Manuel Capdevila i algun altre autor ocasional, a qui un cop més vull agrair que me'n permetin disposar lliurament. Quan les traduccions no estan signades, són meves (insisteixo: purament funcionals), i vull agrair també la paciència dels amics als quals recorro per resoldre algun dubte. Confesso que m'agrada traduir, perquè és una manera d'endinsar-me encara més al poema, de considerar diferents perspectives, de jugar amb les paraules... Ho faig amb tot el meu amor, i tant de bo pogués fer-ho millor.

Hi ha casos, però, que no m'agrada gens: quan la llengua d'origen m'és totalment desconeguda. Com pots traduir d'una llengua que no coneixes? El que faig és una aproximació, com a mal menor: no em queda més remei que intentar desxifrar el poema a partir de traduccions a llengües conegudes (traduccions que sovint són molt diferents entre elles) sense saber si la meva versió s'acosta a l'original. L'única alternativa és no compartir la cançó, i sovint la trio; per això en tenim tan poques de Txaikovski, Rakhmàninov, Grieg, Sibelius o Moniuszko, però no en vull renunciar definitivament. Així que, de tant en tant, em veig forçada a fer versions catalanes com qui diu a cegues. Ai, qui tingués el do de llengües! Però les coses són com són, i avui us volia fer cinc cèntims de les dificultats i dubtes que em plantegen les meves estimades cançons.

De vegades, els qui fan servir traduccions són els mateixos compositors. Per exemple, d'un poema tan conegut com Kennst du das Land, un dels poemes de Mignon, n'hem escoltat la versió de Schumann a partir de l'original de Goethe i la de Duparc a partir de la versió francesa de Victor Wilder; d'una altra de les cançons del Wilhelm Meister, Nur wer die Sehnsucht kennt, n'hem escoltat la versió alemanya de Schubert i la de Txaikovski a partir de la versió russa de Lev Mei. Avui escoltarem també una cançó composta a partir d'una traducció. El 1927, Joseba Arregi, un enginyer que havia estudiat i viscut a Alemanya, va publicar Heine'ren Olerkiak, una col·lecció de poemes de Heine traduïts a l'euskera. Poc després, el 1929, Pablo Sorozábal en va musicar set, entre ells Lotoren lorak (Die Lotosblume). Aquesta cançó serà la que escoltarem avui; molt em temo que no puc traduir de l'euskera, així que seria un d'aquells casos que hauria de passar per versions intermèdies, però com que ja vam escoltar-ne la versió de Schumann fa un temps, m'estimo més recuperar la traducció de l'original que vaig compartir llavors, la de la soprano Marta García Cadena.Gràcies, Marta!

Sorozábal va orquestrar les seves cançons de Heine el 1957; nosaltres escoltarem aquesta versió de Lotoren lorak, amb Maite Arruabarrena i l'Orquestra Simfònica d'Euskadi, dirigida per Cristian Mandeal.

 
 
Lotoren Lorak
 
Eguzkiaren argi izpipean
Lotoren lorak min dauko
Bere burua makurtzen daula
Gabaren begira dago.

Maitalea den gabeko izarrak
Iratzartzen du lorea,
Ta agertzen dio poliki poliki
Bere aurpegi leleun leuna.

Ta dizdiratsu zabalten dela
Muturik dago lorea
Begiak goruntz malkoz beterik
Maitasun garrak hartuta.

La flor de lotus s'inquieta
Davant l'esplendor del sol,
I amb el cap inclinat
Espera somiant la nit.

La lluna és el seu amant,
Ell la desperta amb la seva llum,
I per ell ella es treu el vel amablement
Del seu pietós rostre de flor .

Ella floreix i crema i brilla
I mira fixament callada cap amunt;
Ella desprèn olors i plora i tremola,
Davant l'amor i el turment de l'amor.


 
Afegir comentari

Comentaris (2)

  • Salvador Pila

    Malgrat el que sempre es diu: Traduttore, traditore, Raed Wahesh, un poeta sirià ha escrit: : “Penso que contràriament a les persones, els poemes tenen moltes vides. Cada traducció d’un poema és com un renaixement, se li dóna una nova ànima en cada llengua en la que és traduït.”
    Afirmació que ens dóna molts ànims als traductors.

  • Sílvia

    Quina cita tan maca, Salvador! En el cas del lied, a més, hi sumem les vides que hi donen els compositors, els intèrprets, els oients...

    Per la part que em toca, recullo una mica d'aquests ànims.

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

 

guidobannerlargo250

Disclaimer

L'objectiu de Liederabend és la difusió del lied, és per això que cada setmana n'escoltem un. Si creieu que s'ha violat el vostre copyright o la vostra propietat intel·lectual, si us plau poseu-vos en contacte amb mi a silvia@liederabend.cat

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto