logo palabrab750

Cabeza de coco, grano de café.
Con lindas motitas,
Con ojos grandotes como dos ventanas que miran al mar.

nubeclarah500

Escena de prisión - F. de Goya
Escena de presó. F. de Goya
 

Després d'haver escrit en poc més d'un any i mig els cinquanta-tres Mörike-Lieder, els tretze Eichendorff-Lieder que completaven la seva col·lecció i gairebé tots els Goethe-Lieder, Hugo Wolf començava a neguitejar-se. Sobre quin poeta treballaria després? La resposta li va arribar a través d'un amic d'un amic seu, que li va deixar un volum de poesia pensant que hi estaria interessat. La va encertar de ple: tot just una setmana després d'escriure el 51è i últim lied de Goethe, Die Spröde, el 28 d'octubre de 1889 Wolf escrivia Wer sein holdes Lieb', el primer lied de l'Spanisches Liederbuch (Cançoner espanyol), una col·lecció de quaranta-quatre que acabaria el 27 d'abril de l'any següent.

Friedrich Eckstein, l'amic, i Franz Zweybrück, l'amic de l'amic, devien conèixer l'afició de Wolf per la literatura espanyola. Parlava del Quixot com la seva novel·la preferida, presumia d'haver llegit la versió original de Don Giovanni, és a dir El burlador de Sevilla de Tirso de Molina, coneixia diversos drames de Calderón de la Barca i havia triat El sombrero de tres picos de Pedro Luis de Alarcón com a punt de partida de la seva òpera Der Corregidor. Tot això ho havia llegit traduït a l'alemany; després de la febrada per l'Antiga Grècia, el símbol d'un ideal estètic, i per Itàlia, país proper al qual viatjava qualsevol amant de les arts que s'ho pogués permetre, semblava lògica la febrada per Espanya, una febrada sobretot de caire literari.

El llibre que havia arribat a les mans de Wolf era Spanisches Liederbuch. Eine Sammlung Volkslieder, nachgesungen von Emanuel Geibel und Paul Heyse, publicat el 1852. Els poemes que recull no són necessàriament cançons en origen, ni tampoc populars en el sentit que entenem nosaltres; ho són, és clar, en el sentit alemany, és a dir (més o menys), pertanyents al poble. Estaven triats sobretot perquè els traductors entenien que eren susceptibles de ser cantats; d'aquí aquest nachgesungen del títol, que literalment seria alguna cosa així com “tornats a cantar”. La col·lecció estava dividida en dues parts: tretze Geistliche Lieder (Cançons sacres) i norantanou Weltliche Lieder (Cançons profanes), de les quals Wolf va musicar-ne deu i trenta-quatre, respectivament.

Fa uns dies, quan preparava l'article sobre la programació de la Schubertíada em vaig adonar que encara no havia parlat d'aquest cicle. No és la primera vegada que l'actualitat em fa detectar una mancança així i corro a posar-hi remei; en aquest cas, si voleu, amb més motiu, perquè l'Spanisches Liederbuch és un gran cicle que difícilment es programa complet, degut a la seva dificultat (entre d'altres motius, perquè és molt més extens que l'hora llarga de música que sol tenir un recital). Així que celebro l'oportunitat d'escoltar-lo a Vilabertran i us en volia fer cinc cèntims; avui n'escoltarem una cançó profana i la setmana vinent, en un format més breu, una de sacra.

Almenys, com que Wolf no va ser el primer compositor a triar aquests poemes per posar-hi música, hem parlat algun cop de les fonts literàries; Schumann va compondre els Spanische Liebeslieder i l'Spanisches Liederspiel a partir de la primera versió de l'antologia que havia publicat Geibel en solitari el 1843, Volkslieder und Romanzen der Spanier im Versmaße des Originals verdeutscht (Cançons populars i romances espanyoles traduïdes a l'alemany seguint la mètrica de l'original). Del segon cicle vam escoltar In der Nacht i la setmana passada vaig aprofitar per proposar-vos la versió de Wolf, Alle gingen, Herz, zur Ruh, el n. 21 dels Weltliche Lieder; també vam escoltar Geistliches Wiegenlied, de Brahms, el text del qual es correspon amb Die ihr schwebet, el n. 4 dels Geistliche Lieder.

Com que de l'Italienisches Liederbuch, el següent cicle que va compondre Wolf, sí que n'hem parlat unes quantes vegades, podem indicar algun paral·lelisme entre tots dos. Per exemple, que per cantar el cicle complet calen dos cantants; hi ha cançons assignades a una veu masculina, d'altres a una veu femenina i la resta queda a la lliure elecció dels cantants. També hi ha semblances en el tema i el repartiment entre homes i dones, si ens centrem en les cançons profanes: la majoria són cançons d'amor, on les cançons que canten els homes tendeixen a parlar del patiment amorós i de la idealització del sentiment mentre que les que canten les dones parlen més d'un amor apassionat i tocant de peus a terra. Finalment, al cançoner espanyol no hi sentim ni rastre de música d'inspiració espanyola, com a l'italìà no el sentim de música d'inspiració italiana; en tots dos casos, hi sentim la música de Wolf, ni més ni menys.

Entre tots dos cicles hi ha (almenys) una diferència important: l'origen dels poemes. Mentre que a l'Italianisches Liederbuch tots són anònims, una part dels lieder de l'Spanisches Liederbuch té autor conegut; per exemple, In der Nacht/Alle gingen, Herz, zur Ruh és la traducció de Todos duermen, corazón, un poema que consta com anònim al Cançoner de Palau, on el va trobar Geibel, però al Cancionero general de Hernando del Castillo hi figura com a autor Diego de San Pedro. Geistliches Wiegenlied/Die ihr schwebet és la traducció del Cantarcillo de la Virgen de Lope de Vega, i hi trobem també poemes de l'Arxipreste d'Hita o de Cervantes. Fins i tot en trobem dels mateixos traductors: Don Manuel del Río era el pseudònim de Geibel i Don Luis el Chico el de Heyse.

El poema que sentirem avui és anònim i estic segura que molts de vosaltres podríeu recitar-lo de memòria en alguna de les versions que existeixen. Es tracta del que coneixem com a Romance del prisionero, que comença dient: “Que por mayo era, por mayo”, és a dir, Ach, im Maien war's, im Maien, segons la traducció de Heyse. És el n. 20 dels Weltliche Lieder, compost el 30 de març de 1890, i el sentirem interpretat per Marcus Farnsworth i Sholto Kynoch. No sé a vosaltres, però a mi em desconcerta aquest aire tan lleuger per cantar la pena del pobre presoner.

I la setmana vinent, més Spanisches Liederbuch!

 
 
Im Maien war's
 

Ach, im Maien war's, im Maien,
Wo die warme Lüfte wehen,
Wo verliebte Leute pflegen
Ihren Liebchen nachzugehe,

Ich allein, ich armer Trauriger,
Lieg in Kerker so verschmachtet,
Und ich seh' nicht, wann es taget,
Und ich weiß nicht, wann es nachtet,

Nur an einem Vöglein merkt ich’s,
Daß da drauß im Maien sang;
Das hat mir ein Schütz getötet--
Geb ihm Gott den schlimmsten Dank!

Que por mayo era, por mayo,
cuando los grandes calores,
cuando los enamorados
van a servir a sus amores,

sino yo, triste mezquino,
que yago en estas prisiones,
que no sé cuando es de día,
ni menos cuando es de noche

sino por una avecilla
que me cantaba al albor:
matómela un ballestero;
¡dele Dios mal galardón!


 
Afegir comentari

Comentaris

  • No s'han trobat comentaris

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

 

guidobannerlargo250

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto