[...] Tot el que t'arriba és nou i t'adones que per molta atenció que hi posis només copsaràs una petita part de tanta informació. Llavors t'adones també que el que estàs escoltant t'agrada força i penses que potser cal que et relaxis: advertiràs que les teves orelles estan poc avesades al jazz i la crònica estarà esbiaixada cap al cantó clàssic, demanaràs perdó als lectors i als senyors Mehldau i Bostridge...Llegiu l'article complet a Barcelona Clàssica
