Seguir la carrera d'un cantant des dels primers anys és molt interessant, n'hem parlat alguna vegada; és veure com va triant el repertori, com li evoluciona la veu, com continua aprenent, com dirigeix la seva carrera... Normalment aquest seguiment es fa en petit comitè, fins que un dia el seu nom comença a aparèixer sovint als mitjans i la seva música es difon àmpliament. Llavors arriba el moment de presumir, que mira que ens agrada presumir de cantant i dir allò de "jo el vaig escoltar quan va debutar" o "ja us ho deia, que era bo". Doncs bé, anem anticipant el moment, perquè el segell discogràfic Deutsche Grammophon va anunciar fa uns dies que havia fitxat Andrè Schuen, per dir-ho en termes futbolístics, i que a la primavera sortiria el seu enregistrament de La bella molinera. En presumirem. Molt.
Mentrestant, continuarem gaudint de la seva veu i la seva música a Vilabertran, perquè aquest any serà la tercera vegada que el baríton i el pianista Daniel Heide hi actuaran. El programa que han preparat és un maridatge de Schubert i Mahler, una de les combinacions més harmonioses que es pot fer, al meu parer. La llàstima és que ha calgut escurçar-lo per adaptar-lo a la durada pandèmica, però què hi farem, c'est la vie.
El concert de dissabte 22 començarà amb els Lieder eines fahrenden Gesellen [Cançons d'un company viatger], que vénen a ser un eco del Winterreise que haurem escoltat el dia abans, i acabarà amb un cicle que m'estimo de la primera nota a l'última, els Rückert-Lieder, amb les seves cançons grans i imponents i amb les petites preciositats; en una entrevista que tenim guardada per aquí, Thomas Quasthoff deia que les cançons de Schubert volen pel cel com àngels i penso que aquesta sensació del pas d'un àngel la podem aplicar també a les tres miniatures dels Rückert-Lieder de Mahler.
Entre els dos grups de cançons de Mahler escoltarem tres lieder de Schubert també amb poema de Rückert, Sei mir gegrüßt, Dass sie hier gewesen i Du bist die Ruh, que en aquest cas concret no és que volin els àngels sinó que passen, romanen entre nosaltres i fins i tot fan que ens oblidem de respirar. Va ser Mahler qui va fer conegut el nom del poeta, però va ser Schubert qui hi va posar música primer, amb els poemes tot just sortits de la impremta, i escoltar les dues contribucions juntes té un valor afegit (en parlem poc, del plaer d'escoltar les cançons en diferents contexts).
També té un valor afegit que puguem escoltar els Lieder eines fahrenden Gesellen en la versió per a veu i piano, perquè s'interpreta (i s'enregistra) molt més sovint en la versió per a veu i orquestra; per anar fent boca, he triat per compartir Ging heut morgen übers Feld interpretat per Thomas Hampson i David Lutz. En aquest segon lied del cicle, l'amant abandonat camina pel camp un matí esplèndid, però el seu dolor l'impedeix de percebre la bellesa que l'envolta. N'havíem escoltat ja l'últim, afegeixo a continuació els enllaços a aquesta peça i les altres del programa que hem escoltat fins ara.
- Lieder eines fahrenden Gesellen
- n. 4 Die zwei Augen
Quan escric aquest article, les entrades per al concert ja estan exhaurides; tant si no podreu ser a Vilabertran com si esteu pensant en repetir, tingueu en compte que al març tornarem a tenir al duo a L'Auditori.
Ging heut morgen übers Feld,
Tau noch auf den Gräsern hing;
Sprach zu mir der lust’ge Fink:
„Ei du! Gelt?
Guten Morgen! Ei gelt? Du!
Wird’s nicht eine schöne Welt?
Zink! Zink! Schön und flink!
Wie mir doch die Welt gefällt!“
Auch die Glockenblum’ am Feld
Hat mir lustig, guter Ding’,
Mit den Glöckchen, klinge, kling,
Ihren Morgengruß geschellt:
„Wird’s nicht eine schöne Welt?
Kling, kling! Schönes Ding!
Wie mir doch die Welt gefällt! Heia!“
Und da fing im Sonnenschein
Gleich die Welt zu funkeln an;
Alles Ton und Farbe gewann
Im Sonnenschein!
Blum’ und Vogel, groß und klein!
„Guten Tag! Guten Tag!
Ist’s nicht eine schöne Welt?
Ei du, gelt? Schöne Welt?“
Nun fängt auch mein Glück wohl an?
Nein, nein, das ich mein’,
Mir nimmer blühen kann!
Aquest matí caminava pel camp,
amb l'herba coberta de rosada;
el pinçà rialler em parlà:
"Eh, tu! No et sembla?
Bon dia! Eh, no et sembla?
Tu! No et sembla que el món és bell?
Piu! Piu! Bell i ple de vida!
Com m'agrada el món!"
Fins i tot les campanetes del camp
em donen joia i bon humor,
amb les campanetes, ding, dong,
sona la seva salutació matinal:
"Oi que és bell el món?
Ding, dong! Cosa bonica!
Ai, com m'agrada el món!
I llavors, tot seguit, sota la claror del sol
el món comença a resplendir;
tot augmenta en tonalitat i color
sota la claror del sol!
Flors i ocells, grans i petits!
"Bon dia, bon dia!
oi que és bell el món?
Eh tu, oi? No és bell el món?"
Començo potser ara a ser feliç?
No, no, en mi, la felicitat,
no pot mai més reflorir!
(traducció de Salvador Pila)
Articles relacionats
S de Schubert
S de...La crisi dels quaranta
Segons...De tòpics i coses... evidents?
Fa uns d...