Fa dos anys per aquestes dates us proposava d'escoltar una cançó de Ralph Vaughan-Williams, Easter, una celebració joiosa de la ressurrecció de Crist. L'any passat escoltàvem la commovedora The Crucifixion, de Samuel Barber, i aquest any tornem a la Pasqua amb la visió de Serguei Rakhmàninov, ben diferent a la de Vaughan-Williams.
Entre agost i setembre de 1906 Rakhmàninov va escriure Quinze romanços, op. 26; el no. 6 d'aquest recull és la nostra cançó d'aquesta setmana, Христос воскрес (Khristos voskres, Crist ha ressucitat). Com comentàvem en l'anterior entrada dedicada al compositor rus, les seves cançons solen ser tristes i melangioses; Khristos voskres és, á més, punyent. A les esglèsies s'està celebrant la Pasqua, s'està lloant Crist ressucitat, però el poeta està trist i calla: si Crist fos entre nosaltres i veiés com ens odiem i ens matem, ploraria amargues llàgrimes. Una reflexió que entenem en el context de la Rússia de 1906, poc després del "Diumenge de Sang", i ara, així que sentim les notícies arreu del món.
El poema és de Dimitri Merejkovski, contemporani de Rakmàninov. Merejkovski va néixer en una bona família ben relacionada amb l'entorn del tsar, i de molt jove va manifestar inquietuds intel·lectuals i espirituals. La seva fe el va portar a denunciar l'anticristianisme de la monarquia russa i a acostar-se als socialistes; entenia la revolució a través de la religió, perquè Jesús havia estat un revolucionari. Les coses van anar com ja sabem i Merejkovski va acabar fugint a París el 1921. Rakhmàninov havia hagut de marxar de Rússia després de la revolució del 1917; a a banda de la seva malenconia i el seu pessimisme, els va acabar unint el dolor de l'exili.
Escoltarem Khristos voskres interpretada pel baríton rus Sergei Leiferkus acompanyat per Howard Shelley. Com sempre que presentem una cançó en rus, la transcripció és l'anglesa, la traducció està feta a partir de traduccions a l'anglès, i afegeixo el text original per aquells lectors que puguin llegir el rus.
Malgrat aquesta cançó tan trista, que tingueu una bona Pasqua!
Khristos voskres
pojut vo khrame;
No grustno mne...
dusha molchit.
Mir polon krov'ju i slezami,
I `etot gimn pred altarjami
Tak oskorbitel'no zvuchit.
Kogda-b On byl mezh nas i videl,
Chego dostig nash slavnyj vek,
Kak brata brat voznenavidel,
Kak opozoren chelovek,
I jesli b zdes',
v blestjashchem khrame
Khristos voskres
On uslykhal,
Kakimi b gor'kimi slezami,
Pered tolpoj
On, zarydal!
"Crist ha ressucitat!"
canten a les esglèsies.
Però jo estic trist...
la meva ànima calla.
El món és amarat de sang i llàgrimes,
i aquest himne davant els altars
sona com un insult.
Si Ell es presentés entre nosaltres i veiés
el que ha aconseguit la nostra època gloriosa,
com hem acabat odiant els nostres germans,
i cuanta vergonya fa la humanitat,
i si,
en l'esgèsia il·luminada
aquest "Crist ha ressucitat"
pogués sentir,
quines llàgrimes tan amargues
ploraria
davant la gentada!
Христос воскрес
поют во храме;
Но грустно мне...
душа молчит.
Мир полон кровью и слезами,
И этот гимн пред алтарями
Так оскорбительно звучит.
Когда-б Он был меж нас и видел,
Чего достиг наш славный век,
Как брата брат возненавидел,
Как опозорен человек,
И если б здесь,
в блестящем храме
Христос воскрес
Он услыхал,
Какими б горькими слезами,
Перед толпой
Он, зарыдал!