Abans de les pistes, un parell d'aclariments sobre les dues fotos que us poden confondre: a la foto número 1 hi ha una mare amb dos fills, en interessa només el noi. A la foto número 11 hi ha dos nens, el nostre és el de la dreta; el de l'esquerra també és músic i és qui va publicar la foto a Twitter.
- Pista 1: entre els nens hi ha dos compositors, dues sopranos, tres tenors, un contratenor i tres barítons. Feu servir les etiquetes del blog (recordeu, són a la columna de la dreta) per contrastar dades i refrescar-vos la memória! Em sap greu no tenir cap foto de poetes i pianistes però no he estat capaç de trobar-ne cap a Internet.
- Pista 2: el contratenor és molt fàcil, perquè només n'hem escoltat cinc, perquè és el més popular dels cinc i perquè el nen i l'adult s'assemblen molt.
- Pista 3: els dos compositors han tingut una presència especial al blog els dos darrers anys i un d'ells ens ha visitat en una ocasió sent encara un nen.
- Pista 4: les dues nenes, és a dir, les dues sopranos, no canten cançó habitualment i només ens han visitat un cop cadascuna però totes dues són conegudes per qualsevol aficionat a l'òpera. De fet, una d'elles és coneguda per tothom, aficionat a l'òpera o no.
- Pista 5: passa el mateix amb un dels tenors: és un cantant ocasional de cançó però com a cantant d'òpera el coneix tothom, hi sigui o no aficionat.
- Pista 6: els altres dos tenors sí es passen per aquí amb certa freqüència; tots dos m'agraden molt però un d'ells rep un tracte especial. Els reconeixereu sobretot pels ulls.
- Pista 7: arribem als barítons. Fins ara n'han cantat vint-i-tres, a Liederabend, però no us compliqueu la vida: penseu en els més habituals i ja en tindreu dos. El problema és que segurament són els nens més difícils d'identificar a partir de la foto. Si ja intuïu qui són, l'època en què es va fer la foto us ajudarà a trobar-ne un. L'altre es reconeix millor per l'expressió que pels trets, continua tenint la mateixa mirada que quan era petit.
- Pista 8: el tercer baríton ha cantat un parell o tres de cops i és igual de simpàtic ara que a la foto; el seu somriure és inconfusible.
Per il·lustrar l'entrada tenim una mélodie de Gabriel Fauré, Noël, que parla de l'adoració dels Reis. El poema és de Victor Wilder i l'interpreten John Mark Ainsley i Graham Johnson.
Us desitjo un any molt feliç, ple de bona música!
La nuit descend du haut des cieux,
Le givre au toit suspend ses franges.
Et, dans les airs, le vol des anges
Éveille un bruit mystérieux.
L'étoile qui guidait les mages,
S'arrête enfin dans les nuages,
Et fait briller un nimbe d'or
Sur la chaumiére où Jésus dort.
Alors, ouvrant ses yeux divins,
L'enfant couché, dans l'humble crèche,
De son berceau de paille fraîche,
Sourit aux nobles pélérins.
Eux, s'inclinant, lui disent: Sire,
Reçois l'encens, l'or et la myrrhe,
Et laisse-nous, ô doux Jésus,
Baiser le bout de tes pieds nus.
Comme eux, ô peuple, incline-toi,
Imite leur pieux exemple,
Car cette étable, c'est un temple,
Et cet enfant sera ton roi!
La nit davalla des de dalt dels cels,
el gebre penja de la teulada.
I, a l'aire, el vol dels àngels
desvetlla una remor misteriosa.
L'estel que guiava els mags
s'atura per fi sobre els núvols
i fa lluir un nimbe d'or
sobre la cabana on Jesús dorm.
Llavors, obrint els seus ulls divins,
l'infant ajaçat a l'humil pessebre,
des del seu bressol de palla fresca,
somriu als nobles pelegrins.
Ells, tot inclinant-se, li diuen: Senyor,
rep l'encèns, l'or i la mirra
i deixa'ns, dolç Jesús,
besar els teus peus nus.
Com ells, oh, poble, inclina't,
imita el seu pietòs exemple,
perquè aquesta establia és un temple
i aquest infant serà el teu rei!