Senyores i senyors, avui sí. Avui arribem a la dinovena i darrera entrada d'una sèrie que vam començar fa dos anys, vuit mesos i vint-i-sis dies: la sèrie sobre les cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Johann Wolfgang Goethe. Com bé sabeu, les cançons que hi apareixen estan relacionades amb el que hi succeeix, però no ho expliquen; això fa que personatges tan habituals als recitals com Mignon i l'arpista siguin alhora tan desconeguts. Per això un bon dia se'm va acudir de fer una sèrie d'entrades que posés les cançons en context tot explicant l'argument de la novel·la.
I això és el que he fet, més o menys, en les divuit entrades anteriors. Dic més o menys perquè, per no abusar de la vostra paciència, m'he limitat a parlar de les històries i els personatges que trobava imprescindibles, deixant-ne fora molta gent i moltes coses interessants; per exemple, Therese, un personatge que mereixia més espai. A la novel·la es parla de teatre, de filosofia, de religió o de societats secretes, i jo ho he passat alegrement tot per alt; us n'he donat una visió tan reduïda que em temo que he fet quedar el pobre Goethe com un guionista de culebrots (ara, que la trama és com us l'he explicada, no me n'he inventat res). Malgrat que no hi he estalviat ironia, confio que tots tenim clar que Goethe és una figura cabdal de la literatura i un poeta clau per al lied, i que Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister és una novel·la amb moltes lectures més enllà de la meva, tan superficial.
A la novel·la hi ha en total catorze cançons (tretze i el rèquiem per Mignon, de fet); d'algunes se n'han fet moltes versions però d'altres només van cridar l'atenció d'un compositor, Anton Rubinstein. Lamentablement, no hi ha cap enregistrament d'aquestes cançons i per tant no hem pogut escoltar-les; per això hem repetit alguns poemes amb diferents compositors; en aquesta taula hi ha, a tall de resum, totes les cançons en l'ordre que apareixen a la novel·la i les versions que n'hem escoltat.
I això és el que he fet, més o menys, en les divuit entrades anteriors. Dic més o menys perquè, per no abusar de la vostra paciència, m'he limitat a parlar de les històries i els personatges que trobava imprescindibles, deixant-ne fora molta gent i moltes coses interessants; per exemple, Therese, un personatge que mereixia més espai. A la novel·la es parla de teatre, de filosofia, de religió o de societats secretes, i jo ho he passat alegrement tot per alt; us n'he donat una visió tan reduïda que em temo que he fet quedar el pobre Goethe com un guionista de culebrots (ara, que la trama és com us l'he explicada, no me n'he inventat res). Malgrat que no hi he estalviat ironia, confio que tots tenim clar que Goethe és una figura cabdal de la literatura i un poeta clau per al lied, i que Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister és una novel·la amb moltes lectures més enllà de la meva, tan superficial.
A la novel·la hi ha en total catorze cançons (tretze i el rèquiem per Mignon, de fet); d'algunes se n'han fet moltes versions però d'altres només van cridar l'atenció d'un compositor, Anton Rubinstein. Lamentablement, no hi ha cap enregistrament d'aquestes cançons i per tant no hem pogut escoltar-les; per això hem repetit alguns poemes amb diferents compositors; en aquesta taula hi ha, a tall de resum, totes les cançons en l'ordre que apareixen a la novel·la i les versions que n'hem escoltat.
| Was hör' ich draußen vor dem Tor (arpista) | Der Sänger - Carl Loewe |
| Wer nie sein Brot mit Tränen aß (arpista) | Wer nie sein Brot mit Tränen aß - Franz Schubert Harfenspieler III - Hugo Wolf Wer nie sein Brot mit Tränen aß - Franz Liszt |
| Wer sich der Einsamkeit ergibt (arpista) | Wer sich der Einsamkeit ergibt - Hugo Wolf |
| Kennst du das Land (Mignon) | Romance de Mignon - Henri Duparc Kennst du das Land - Robert Schumann Pesn' Min'ony - Piotr Ílitx Txaicovski |
| Ich armer Teufel, Herr Baron (veu desconeguda) | Spottlied - Hugo Wolf |
| Ihm färbt der Morgensonne Licht (arpista) | Anton Rubinstein |
| Nur wer die Sehnsucht kennt (arpista i Mignon) | Net, tol'ko tot - Piotr Ílitx Txaicovski Nur wer die Sehnsucht kennt - Franz Schubert |
| Singet nicht in Trauertönen (Philine) | Philine - Hugo Wolf |
| An die Türen will ich schleichen (arpista) | An die Türen will ich schleichen - Robert Schumann An die Türen will ich schleichen - Franz Schubert |
| Heiß mich nicht reden (Mignon) | Heiß mich nicht reden - Robert Schumann Heiß mich nicht reden - Franz Schubert |
| Ich hatt’ ihn einzig mir erkoren (bella ànima) | Anton Rubinstein |
| So laßt mich scheinen (Mignon) | Mignon III - Hugo Wolf |
| In euch lebe die bildende Kraft (nens) | Requiem für Mignon (fragment) - Robert Schumann |
| O ir werdet Wunder sehen (Friedrich) | Anton Rubinstein |
Il·lustrant aquesta entrada no hi ha un quadre, com habitualment; he volgut homenatjar el meu exemplar d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister tal i com ha estat durant gairebé tres anys, tot ple de marcadors. El vaig trobar gairebé de miracle al mercat de Sant Antoni i segurament alguns haureu recordat en veure'l aquella col·lecció mítica, la MOLU, germana de la col·lecció de cobertes groges, la MOLC (les Millors Obres de la Literatura Universal i Catalana, respectivament), publicada als anys 80 del segle passat. La traducció d'aquesta edició és de Josep Murgades. En anglés (traduïda per Thomas Carlyle) i en alemany he fet anar les edicions online que enllaço.
Avui escoltarem una darrera cançó de Wilhelm Meister i afegirem a la taula un nou compositor, Franz Liszt. Liszt va fer dues versions de Wer nie sein Brot mit Tränen aß; nosaltres n'escoltarem la segona, intepretada per Gerald Finley i Julius Drake. De moment, deixarem descansar aquestes cançons una temporada però més tard o més d'hora tornaran a aparèixer per aquí, n'hi ha tantes!
Ha arribat el moment de desar la novel·la a la seva balda, espero que també durant una bona temporada. Moltes gràcies a tots els que heu seguit el periple de Wilhelm Meister, Mignon, l'arpista, Philine, el comte, la comtessa, Jarno, Friedrich, Philine, Therese, Natalie, Mariane, Lothario, Serlo, Aurelie, Laertes... Teniu molta moral!
Avui escoltarem una darrera cançó de Wilhelm Meister i afegirem a la taula un nou compositor, Franz Liszt. Liszt va fer dues versions de Wer nie sein Brot mit Tränen aß; nosaltres n'escoltarem la segona, intepretada per Gerald Finley i Julius Drake. De moment, deixarem descansar aquestes cançons una temporada però més tard o més d'hora tornaran a aparèixer per aquí, n'hi ha tantes!
Ha arribat el moment de desar la novel·la a la seva balda, espero que també durant una bona temporada. Moltes gràcies a tots els que heu seguit el periple de Wilhelm Meister, Mignon, l'arpista, Philine, el comte, la comtessa, Jarno, Friedrich, Philine, Therese, Natalie, Mariane, Lothario, Serlo, Aurelie, Laertes... Teniu molta moral!
Wer nie sein Brot mit Tränen aß
Wer nie sein Brot mit Tränen aß,
Wer nie die kummervollen Nächte
Auf seinem Bette weinend saß,
Der kennt euch nicht, ihr himmlischen Mächte.
Ihr führt ins Leben uns hinein,
Ihr laßt den Armen schuldig werden,
Dann überlaßt ihr ihn der Pein:
Denn alle Schuld rächt sich auf Erden.
Qui amb llàgrimes jamai el pa no s'ha menjat,
qui mai les nits dolgut per ses penes roïnes
plorant tot sol al llit mai no s'ha repenjat,
és que no us pas coneix, potències divines.
Vosaltres sou les qui ens meneu dins la vida,
vosaltres hi deixeu el pobre ser culpable,
després que l'aboqueu a la pena sentida,
car és en aquest món tota pena expiable.