Maria llegint. Llibre d'hores francès (Fitzwilliam Museum)
La setmana passada parlàvem d'una de les imatges més habituals a la música nadalenca, l'infant bressolat per la seva mare; aquesta parlarem d'una altra idea imprescindible al Nadal: la llum, perquè el solstici d'hivern, que coincideix amb les dates del Nadal (bé, per ser precisos, és a l'inrevés) marca el retorn de la llum després de les llargues nits d'hivern. La tradició cristiana ha unit totes dues imatge, el naixement d'un nen és també el naixement de la llum i l'esperança, i així celebrem la festa de Santa Llúcia, decorem casa nostra amb espelmes i passat Reis ens adonem amb alegria que, de sobte, es fa de nit més tard. Però no som nosaltres, els qui vivim a tocar de la Mediterrània, els qui patim més la manca de llum; són les terres del Nord, amb les seves nits llarguíssimes, i un sol tan feble que a penes el notes a la cara. En aquest context pren tot el sentit una cançó de Nadal com la que us porto avui, Det mörknar ute (A fora es fa fosc), de Jean Sibelius.
Si us dic que l'opus 1 de Sibelius es diu Cinc cançons nadalenques pensareu (perquè és el més lògic de pensar) que la primera obra publicada del compositor va ser un cicle de cançons. I no. Per començar no és un cicle, són cinc cançons compostes entre 1897 i 1913 amb el Nadal com a tema comú, segurament perquè les cantessin els nens de cals Sibelius; el compositor les va publicar el 1915 i no he aconseguit esbrinar perquè és l'opus 1, quan en aquell moment havia publicat bona part de la seva obra. Sembla ser que Sibelius tenia relacions més que complicades amb els seus editors i el seu catàleg era una mica caòtic...
La darrera de les cinc cançons està escrita a partir d'un poema en finès de Wilkku Joukahainen (és una de les cinc úniques cançons que el compositor va escriure en aquesta llengua); les altres quatre tenen poemes del mateix autor, Zachris Topelius (1818-1898), un dels escriptors més important de Finlàndia. Una de les seves obres més conegudes és Läsning för barn (Lectures per a nens), publicada en vuit volums entre 1865 i 1898; encara està vigent i se'n poden trobar edicions recents. La formen contes i poemes, molts d'ells entorn del Nadal, així que no és estrany que al llarg dels anys Sibelius hi anés tornant i musicant-los.
Les dues cançons més conegudes del recull són les dues últimes, Julvisa i On hanget korkeat, molt populars a Finlàndia en les seves versions corals, arranjades també per Sibelius. La que escoltarem nosaltres, Det mörknar ute és la tercera, cronològicament la primera, composta el 1897. Com us avançava, parla de la foscor i de com la llum de Déu il·lumina el món; l'estructura és estròfica i l'acompanyament és senzill, és fàcil d'imaginar-se-la cantada a l'esglèsia. La melodia es basa en dos temes: el primer es repeteix dos cops a cada estrofa i el segon, realment preciós, és el que en recull els dos darrers versos. De les versions que hi ha disponibles de Det mörknar ute (no gaires, la veritat) he triat la versió de Monica Groop i Love Derwinger, m'agrada molt. Si voleu escoltar-ne una de més animada (per no dir molt més ràpida, és sorprenent la diferència), proveu amb la de Tom Krause i Irvin Gage; i si canteu en una coral, animeu-vos a incloure-la al vostre repertori, també hi ha una versió per a vosaltres!
Espero que us agradi aquesta cançó de Nadal, serà una bona manera de tancar l'any. La setmana vinent estrenarem el 2016 amb una altra cançó de Sibelius però ho farem dimarts perquè dimecres és el dia de Reis. Que tingueu una bona sortida d'any!
Si us dic que l'opus 1 de Sibelius es diu Cinc cançons nadalenques pensareu (perquè és el més lògic de pensar) que la primera obra publicada del compositor va ser un cicle de cançons. I no. Per començar no és un cicle, són cinc cançons compostes entre 1897 i 1913 amb el Nadal com a tema comú, segurament perquè les cantessin els nens de cals Sibelius; el compositor les va publicar el 1915 i no he aconseguit esbrinar perquè és l'opus 1, quan en aquell moment havia publicat bona part de la seva obra. Sembla ser que Sibelius tenia relacions més que complicades amb els seus editors i el seu catàleg era una mica caòtic...
La darrera de les cinc cançons està escrita a partir d'un poema en finès de Wilkku Joukahainen (és una de les cinc úniques cançons que el compositor va escriure en aquesta llengua); les altres quatre tenen poemes del mateix autor, Zachris Topelius (1818-1898), un dels escriptors més important de Finlàndia. Una de les seves obres més conegudes és Läsning för barn (Lectures per a nens), publicada en vuit volums entre 1865 i 1898; encara està vigent i se'n poden trobar edicions recents. La formen contes i poemes, molts d'ells entorn del Nadal, així que no és estrany que al llarg dels anys Sibelius hi anés tornant i musicant-los.
Les dues cançons més conegudes del recull són les dues últimes, Julvisa i On hanget korkeat, molt populars a Finlàndia en les seves versions corals, arranjades també per Sibelius. La que escoltarem nosaltres, Det mörknar ute és la tercera, cronològicament la primera, composta el 1897. Com us avançava, parla de la foscor i de com la llum de Déu il·lumina el món; l'estructura és estròfica i l'acompanyament és senzill, és fàcil d'imaginar-se-la cantada a l'esglèsia. La melodia es basa en dos temes: el primer es repeteix dos cops a cada estrofa i el segon, realment preciós, és el que en recull els dos darrers versos. De les versions que hi ha disponibles de Det mörknar ute (no gaires, la veritat) he triat la versió de Monica Groop i Love Derwinger, m'agrada molt. Si voleu escoltar-ne una de més animada (per no dir molt més ràpida, és sorprenent la diferència), proveu amb la de Tom Krause i Irvin Gage; i si canteu en una coral, animeu-vos a incloure-la al vostre repertori, també hi ha una versió per a vosaltres!
Espero que us agradi aquesta cançó de Nadal, serà una bona manera de tancar l'any. La setmana vinent estrenarem el 2016 amb una altra cançó de Sibelius però ho farem dimarts perquè dimecres és el dia de Reis. Que tingueu una bona sortida d'any!
Det mörknar ute
Det mörknar ute och vindens sus
far över de dunkla dalar;
Natt faller över den armes hus
och rikemans stolta salar.
Var är det ljus, var är det ljus
som oss hugsvalar?
De eviga stjärnor stråla klart
i däldernas dunkel neder.
Av festliga ljus ett underbart,
ett länsande sken sig breder.
Kom snart Guds ljus, kom snart Guds ljus,
som allen oss lyser.
Allt mörker ljusnar för Herren Krist
som kom för att världen lysa.
Guds helga änglar med oljekvist
omskygga dem som frysa.
I kväll skall visst, i kväll skall vår
hydda änglarna hysa.
far över de dunkla dalar;
Natt faller över den armes hus
och rikemans stolta salar.
Var är det ljus, var är det ljus
som oss hugsvalar?
De eviga stjärnor stråla klart
i däldernas dunkel neder.
Av festliga ljus ett underbart,
ett länsande sken sig breder.
Kom snart Guds ljus, kom snart Guds ljus,
som allen oss lyser.
Allt mörker ljusnar för Herren Krist
som kom för att världen lysa.
Guds helga änglar med oljekvist
omskygga dem som frysa.
I kväll skall visst, i kväll skall vår
hydda änglarna hysa.
A fora es fa fosc i l'udol del vent
travessa les fosques valls.
La nit cau sobre la casa del pobre
i sobre els orgullosos salons del ric.
On és la llum, on és la llum
que ens porta consol?
Els estels eterns il·luminen clarament
la foscor de les valls.
Una meravellosa, radiant,
festiva llum comença a escampar-se.
Vine ràpida, llum de Déu
que tu sola ens il·lumines.
Tota la foscor s'il·lumina per Crist Nostre Senyor,
que va venir a il·luminar el món.
Els àngels beneïts per Déu, amb branques d'olives,
aixopluguen els que tremolen de fred.
Aquesta nit estarem segurs, aquesta nit
la nostra cabana acollirà els àngels.
Una cosa més: la il·lustració d'aquesta entrada l'han triat, sense saber-ho elles, @juliaabelsmith, que la va tuitejar, i @Sinceritas_C, que la va retuitejar. Pertany al Llibre d'hores francès que es conserva al Fitwilliam Museum, a Cambridge. Em va agradar molt la imatge, tan poc habitual, de Maria llegint. Gràcies!