Avui dimecres s'ha presentat la 24ena edició de la Schubertíada a Vilabertran i, com cada any, faré un repàs de la programació, especialment pel que fa a la cançó. Primer de tot, les dates: la SV16 es farà del 18 d'agost al 3 de setembre. Es recupera el format d'anys enrera i els quinze concerts es concentren en tres caps de setmana llargs: el primer, de dijous 18 a diumenge 21; el segon, llarguíssim, de dijous 25 a dilluns 29 i el tercer, el més breu, de dijous 1 a dissabte 3.
Hi haurà sis recitals de lied; dos el primer cap de setmana, quatre el segon i un el tercer, i tres conferències vinculades a tres dels recitals, una cada setmana. Enguany el predomini de la llengua alemanya és gairebé absolut: Schubert (molt de Schubert, com us podeu imaginar), Schumann, Brahms, Mendelssohn, Wolf, Beethoven i Berg. Les úniques excepcions a aquest domini lingüístic seran algunes cançons de Duparc i Xostakóvitx. Veiem-ho amb més detall?
Hi haurà sis recitals de lied; dos el primer cap de setmana, quatre el segon i un el tercer, i tres conferències vinculades a tres dels recitals, una cada setmana. Enguany el predomini de la llengua alemanya és gairebé absolut: Schubert (molt de Schubert, com us podeu imaginar), Schumann, Brahms, Mendelssohn, Wolf, Beethoven i Berg. Les úniques excepcions a aquest domini lingüístic seran algunes cançons de Duparc i Xostakóvitx. Veiem-ho amb més detall?
- Els dos recitals de la primera setmana els faran Juliane Banse i Adrian Eröd, acompanyats per Wolfram Rieger. Banse és una de les cantats més fidels a la Schubertíada, hi va cantar de molt joveneta a la primera edició i des de llavors hi ha tornat sovint, el darrer cop el 2010. El baríton Adrian Eröd penso que debuta a la Schubertíada i no l'he escoltat abans així que per a mi serà una de les novetats interessants. De Wolfram Rieger, què us haig de dir? Que si no el coneixeu i encara sou a temps escolteu l'enregistrament del Winterreise que va fer amb Manuel Walser l'any passat. En el recital inaugural, Banse cantarà lieder de Brahms, Duparc i Schubert. En el segon, el dia 20, tots dos cantants faran a la primera part Schumann i Mendelssohn, amb un programa molt atractiu que inclou duos d'aquests dos compositors, unes obres que no s'interpreten gaire. A la segona part, soprano i baríton es repartiran una selecció de l'Italienisches Liederbuch de Wolf. Abans d'aquest recital tindrem la primera conferència, centrada precisament en Wolf.
- Dijous 25 actuarà per primer cop a la Schubertíada el jove tenor Mauro Peter. Va debutar a la Schubertiade Schwarzenberg amb 26 anys, si no recordo malament va ser una substitució, i va cridar l'atenció entre els aficionats la seva interpretació de La bella molinera. Poc després, la temporada 2013/14, va debutar al Wigmore Hall i enguany ho fa a la Schubertíada, sempre acompanyat per un altre gran pianista, Helmut Deutsch, amb la mateixa obra. M'agrada, trobo que Die schöne Müllerin és el cicle dels joves, com Winterreise és el cicle dels veterans. Dels seus intèrprets al llarg de la història, no sé si joves o no tan joves, ens en parlarà prèviament Joan Grimalt.
- Com en els darrers anys, Matthias Goerne farà dos recitals, dissabte 27 i dilluns 29, amb Alexander Schmalcz, el seu acompanyant els darrers anys a Vilabertran. Goerne ha pensat pel primer recital un programa fosc, molt fosc. Sort que hi haurà la llum del Dichterliebe! Començarà amb els Vier Gesänge, op. 2 d'Alban Berg, que vam poder escoltar interpretats per Christianne Stotijn al LIFE Victoria al novembre; després hi haurà Dichterliebe i a la segona part Wolf, Xostakóvitx i Brahms. Les tres obres tenen en comú que són les últimes (o gairebé) dels compositors; els tres poemes de Miquel Àngel de Wolf i els Vier ernste Gesänge de Brahms estan escrits a Viena amb un any de diferència (1897 i 1896, respectivament). La Suite de Xostakovitx comparteix amb Wolf el poeta i totes tres obres giren entorn la mort. L'any passat Goerne va fer un programa molt similar al cicle de lied del Teatro de la Zarzuela però llavors la foscor va ser completa: en lloc de Schumann va cantar les cançons de l'arpista de Schubert. El segon recital de Goerne estarà dedicat a Beethoven, amb el conegut cicle An die ferne Geliebte i els no tan coneguts Gellert-Lieder.
- Finalment, divendres 2 de setembre hi haurà el recital d'una altra jove intèrpret, de només 25 anys, la soprano Anna Lucia Richter, que estarà acompanyada per Michael Gees. Richter va actuar a la presentació de la temporada 2016/17 del Wigmore Hall, podeu escoltar-la aquí. Sorprèn per la seva maduresa, i fixeu-vos també en les improvisacions! El programa del seu recital, tot Schubert, gira entorn de les dones: Suleika, Mignon, Rosamunda, Ellen o la reina protagonista d'un lied que expica una història esgarrifosa, Der Zwerg (nota mental: parlar d'aquesta cançó). D'aquestes dones ens parlarà Jesús Aguado a la seva conferència prèvia al concert.
- Els nou concerts restants són instrumentals: dues matinals amb Bach, amb Lina Tur Bonet i Arnau Tomàs; tres recitals de piano amb Kathia Buniatishvilli, Daniel Kharitonov i Noelia Rodiles, dos quartets, el Dalia i el Casals, i dos concerts amb la Camerata432: el familiar i la cloenda.
- A la presentació s'ha anunciat també una mini Schubertíada a Barcelona, per anar fent boca, amb dos concerts a l'Auditori del Conservatori del Liceu. El primer és molt aviat, dilluns vinent; els protagonistes seran la mezzosoprano Maria Seidler i el pianista Hilko Dumno, amb un programa molt maco que comença amb Schubert i acaba amb un grup de balades, passant per Brahms i Wolf. El segon, a l'abril, serà un recital de piano de Daniel Kharitonov.
He fet un resum molt ràpid de la programació de la SV16, en trobareu tots els detalls al seu web i així que pugui afegiré els recitals al calendari. Per acabar, escoltarem Mauro Peter, acompanyat per Helmut Deutsch, en aquell recital debut a Schwarzenberg, l'estiu de 2012. Serà el segon lied de Die schöne Müllerin, Wohin?
Wohin?
Ich hört’ ein Bächlein rauschen
Wohl aus dem Felsenquell,
Hinab zum Tale rauschen
So frisch und wunderhell.
Ich weiß nicht, wie mir wurde,
Nicht, wer den Rat mir gab,
Ich mußte gleich hinunter
Mit meinem Wanderstab.
Hinunter und immer weiter
Und immer dem Bache nach,
Und immer frischer rauschte
Und immer heller der Bach.
Ist das denn meine Straße?
O Bächlein, sprich, wohin?
Du hast mit deinem Rauschen
Mir ganz berauscht den Sinn.
Was sag ich denn von Rauschen?
Das kann kein Rauschen sein:
Es singen wohl die Nixen
Dort unten ihren Reihn.
Laß singen, Gesell, laß rauschen
Und wandre fröhlich nach!
Es gehn ja Mühlenräder
In jedem klaren Bach.
Vaig sentir la fressa d’un rierol
des de l’aiguaneix entre les roques,
fins a baix, cap a la vall,
tan fresc i esplèndidament límpid.
No sé pas, què em succeí,
ni qui em donà l’idea però,
en aquell moment, hagué d’anar cap avall
amb el meu bastó de caminant.
Cap avall i sempre més lluny
seguint sempre el rierol,
que remorejava cada cop més fresquívol
i més transparent.
És potser aquest el meu camí?
Oh rierol, digues, cap on?
Amb el teu remoreig
m’has inebriat els sentits.
Què parlo de remoreig?
Això no pot pas ser un remoreig:
bé canten les ondines
allà sota llurs rondes.
Deixa que cantin, company, deixa que remoregin
i segueix caminant alegrement!
Puix que rodes de molí giren
arreu en clars rierols.
(traducció de Salvador Pila)