alt
Una noia i roses - A. Toulmouche
 
Aquesta setmana l'entrada està dedicada a dos amables lectors, el Bernat i el Jordi, i a les seves peticions. El Bernat volia tenir Liederabend a Spotify i ja l'hi té. De fet, com li vaig dir quan m'ho va comentar, vaig obrir el compte fa temps i hi vaig compartir les llistes amb les nostres cançons tristes, felices i amb cuques. Després, però, no hi vaig afegir res més i el compte va quedar abandonat. Entre els bons propòsits de la nova temporada hi ha el d'actualitzar-lo; ara hi tenim una llista 2016-2017 que anirà creixent setmana a setmana i de moment, una llista 2015-2016 completa. Les temporades anteriors les aniré fent amb temps. Les versions que he afegit a la llista són, quan les he trobades, les mateixes que hi ha al blog; en alguns casos la cançó no hi era, què hi farem. Si voleu escoltar les llistes de cançons a Spotify, busqueu-hi l'usuari Silvia Liederabend.

La segona petició, la del Jordi, era la cançó que escoltarem avui, acompanyada per un "si no et fa res que canti una soprano". Evidentment, no em fa res; encantada d'escoltar Anna Netrebko avui. Gràcies a la petició del Jordi, estrenem compositor a Liederabend: Nikolai Rimski-Kórsakov. No és un compositor que sigui conegut precisament per les seves cançons, però en va escriure prop de vuitanta, més de la meitat entre els anys 1897 i 1898. Nosaltres n'escoltarem una de joventut, composta uns trenta anys abans, el 1866; és la segona cançó de l'opus 2, compost i publicat quan Rimski-Kórsakov tenia vint-i-dos anys.

També és una obra de joventut el poema que va musicar el compositor, escrit per Aleksei Koltsov el 1831 a la mateixa edat, 22 anys. En aquests versos, igualment una de les seves primeres publicacions, Koltsov es va emmirallar en el gran poeta rus del moment, Aleksandr Puixkin, i va titular el poema "Rossinyol: imitació de Puixkin". Pocs anys després, quan es van conèixer, el mestre va admirar l'obra de l'aprenent i va publicar alguns dels seus poemes a la seva revista literària. Malauradament, Koltsov va morir de tuberculosi molt jove, a trenta-tres anys.

Els versos de Koltsov es van convertir en la cançó que va triar el Jordi, Пленившись розой, соловей (Plenivsis' rozoy, solovey). Sempre que parlo d'una cançó russa em sento insegura perquè no en sé ni gota, de rus, i hagi de recòrrer per força a traduccions intermèdies; en aquest cas he trobat unes quantes versions diferents del títol, que aproximadament podria ser "El rossinyol captivat per la rosa". Per què serà que el rossinyol és un ocell tan liederístic? Potser perquè també canta de nit? En aquest cas, el rossinyol, enamorat, canta a una rosa que l'escolta en silenci. Alhora, un jove enamorat canta una noia que no entèn a qui i perquè canta el noi...
 
En alguns enregistraments la cançó inclou al títol la indicació "cançó oriental", i aquest orientalisme tan present a l'obra de Rimski (cal recordar que la seva obra més coneguda és Shéhérazade?) se sent ja al preludi de la cançó. Després el piano calla i sentim la veu amb una línea de cant més senzilla; fins a sis compasos després no sentim una altra vegada el piano, que reprèn els seus motius orientals fins que, un cop acabades les paraules del poema, la veu els fa seus, en una llarga vocalise que el piano reforça amb l'harmonia. És sorprenent que, com el mateix compositor explica, compongués primer les harmonies i a partir d'aquí escrivís la melodia, deixant així el poema en un segon pla; ho va fer així en les seves cançons de joventut i va adoptar a les seves cançons de maduresa el mètode més habitual de centrar-se primer en la melodia, o si més no, en totes dues coses alhora. Aquesta cançó, que el compositor va dedicara Malvina Cui, la dona del seu amic i company de músiques César Cui, ens recorda les que es componien a França per aquella època, més que no al lied contemporani: sensual, ornamentada, nostàlgica, però alhora amable.

Com us deia abans, la nostra intèrpret serà Anna Netrebko. La soprano té dos enregistraments d'aquesta cançó; nosaltres escoltarem la versió original per a piano, amb l'acompanyament de Daniel Barenboim, en un enregistrament en directe del 2009. En el segon enregistrament, Netrebko canta una versió orquestral, amb l'arranjament d'Andreas N. Tarkmann (hi ha almenys una orquestració anterior, la de Serguei Prokofiev).

Espero que gaudiu d'aquesta bonica cançó!
 
 
Plenivsis' rozoy, solovey
 
Plenivšis' rozoj, solovej
I den' i noč' poët nad nej;
No roza molča pesnjam vnemlet...
Nevinnyj son eë ob"emlet...
Na lire tak pevec inoj
Poët dlja devy molodoj;
On strast'ju plamennoj sgoraet,
A deva milaja ne znaet --
Komu poët on? otčego
Pečal'ny pesni tak ego?...
Captivat per la rosa, el rossinyol
canta dia i nit davall d'ella...
Però la rosa escolta en silenci el seu cant,
absorta en el seu somni innocent.
I així amb la seva lira un jove
canta a una noia;
ell crema d'una passió ardent,
però la seva estimada no sap
a qui canta i per què
els seus cants són tan melancòlics. 
 
Com sempre, la transliteració correspon a la fonètica anglesa i la traducció a una versió anglesa; com sempre també, afegeixo la versió original. Comparant-ho amb el text de la partitura, Rimski-Kórsakov suprimeix el tercer i el sisè versos del poema.
 
Пленившись розой, соловей
И день и ночь поёт над ней;
Но роза молча песням внемлет...
Невинный сон её объемлет...
На лире так певец иной
Поёт для девы молодой;
Он страстью пламенной сгорает,
А дева милая не знает --
Кому поёт он? отчего
Печальны песни так его?...