Ofèlia enmig de les flors - O. Redon
Us proposo un joc: si us dic "dia de Sant Valentí", en què penseu? En el dia dels enamorats? En cinema negre? En Ningú no és perfecte? En Ofèlia? En Ofèlia i Brahms? Si aquesta darrera resposta és la vostra, espero que sigueu conscients que esteu més malalts de lied del que us pensàveu. Benvinguts al club.
Efectivament, Johannes Brahms va escriure cinc cançons a partir dels textos que canta Ofèlia a la cinquena escena del quart acte de Hamlet; són les que avui coneixem com a Ophelia-Lieder, WoO22. D'aquest cicle crida l'atenció que no dura més de tres minuts, abans que te n'adonis ja s'ha acabat; aquesta brevetat s'entén millor si es té en compte que, en realitat, Brahms no les va plantejar com a cicle sinó com a música incidental, és a dir, música per ser interpretada durant una representació teatral.
El 1873, Josef Lewinsky, un actor cèlebre a la Viena de la seva època, amb qui Brahms devia tenir certa relació i a qui sembla que admirava molt, li va demanar al compositor que escrivís les cançons d'Ofèlia per a una única funció de Hamlet que s'havia de fer a Praga el 22 de desembre d'aquell any. L'actriu que interpretaria el paper de la malaurada jove seria Olga Preicheisen, la promesa de Lewinsky, amb qui es va casar també aquell mateix any. Va ser l'únic cop que Brahms va acceptar un encàrrec per escriure cançons. Després de la representació no se'n va parlar més d'aquests lieder d'Ofelia, Brahms no els va publicar. Se'n sabia de la seva existència perquè les va consignar en el seu registre, però les partitures van estar perdudes fins que el musicòleg Karl Geiringer les va trobar el 1934 i les va publicar l'any següent, ara sí, com a cicle.
El context en què Ofèlia canta aquestes cançons és ben conegut. La fràgil jove, utilitzada, pressionada i anul·lada pel seu pare, el seu germà, i Hamlet, finalment s'ha trencat i ha perdut la raó. En aquesta llarga escena, Gertrudis, Horaci, Claudi i més tard Laertes intenten parlar amb ella i només n'obtenen respostes incoherents. De vegades, senzillament, en lloc de respondre, canta. En el seu deliri, alterna cançons procaces, que reflecteixen la seva complexa relació amb Hamlet, i cançons de dol pel seu pare Polònius que, recordem, l'ha mort Hamlet creient que era el rei Claudi. Com bé sabem, Ofèlia morirà ofegada poc després; Gertrudis intentarà explicar la mort com un accident però això no evitarà que sigui enterrada com una suïcida.
Les cançons que canta la noia són cançons populars, i així ho recull Brahms en la seva música, tant en les melodies com en els senzills acompanyaments. De fet, són tan senzills que fan pensar que Olga Preischeisen les va cantar a cappella (com se suposa que les canta Ofèlia, segons el text) i que l'acompanyament només es va utilitzar en els assajos. La tercera cançó, Auf morgen ist Sankt Valentins Tag (la traducció alemanya dels textos és de August Wilhelm von Schlegel) és l'única que s'allunya del to melancòlic; si l'escoltéssim sense context, podríem prendre-la pel que és en origen, una cançó festiva que parla d'una donzella que entra a la cambra d'un home el dia de Sant Valentí. En la veu d'Ofèlia, però, és una expressió del conflicte al qual l'han arrossegada entre Polònius, Laertes i Hamlet.
Em permeteu un avís abans d'escoltar Ofèlia? La setmana vinent l'entrada del blog sortirà unes hores més tard del que és habitual. El motiu és que aquell mateix dimecres 22 es presentarà la 25a edició de la Schubertíada a Vilabertran i, com cada any, després uns comentaré aquí els recitals que s'hi faran.
Escoltarem Auf morgen ist Sankt Valentins Tag en la versió de Christine Schäfer i Graham Johnson. Animeu-vos a escoltar el cicle complet, preciós en la seva senzillesa; com us deia, són tres minutets de res... Per cert, a la pregunta del començament, un malalt de lied també podria haver respost "penso en Ofèlia i Strauss", però d'això en parlarem un altre dia.
Efectivament, Johannes Brahms va escriure cinc cançons a partir dels textos que canta Ofèlia a la cinquena escena del quart acte de Hamlet; són les que avui coneixem com a Ophelia-Lieder, WoO22. D'aquest cicle crida l'atenció que no dura més de tres minuts, abans que te n'adonis ja s'ha acabat; aquesta brevetat s'entén millor si es té en compte que, en realitat, Brahms no les va plantejar com a cicle sinó com a música incidental, és a dir, música per ser interpretada durant una representació teatral.
El 1873, Josef Lewinsky, un actor cèlebre a la Viena de la seva època, amb qui Brahms devia tenir certa relació i a qui sembla que admirava molt, li va demanar al compositor que escrivís les cançons d'Ofèlia per a una única funció de Hamlet que s'havia de fer a Praga el 22 de desembre d'aquell any. L'actriu que interpretaria el paper de la malaurada jove seria Olga Preicheisen, la promesa de Lewinsky, amb qui es va casar també aquell mateix any. Va ser l'únic cop que Brahms va acceptar un encàrrec per escriure cançons. Després de la representació no se'n va parlar més d'aquests lieder d'Ofelia, Brahms no els va publicar. Se'n sabia de la seva existència perquè les va consignar en el seu registre, però les partitures van estar perdudes fins que el musicòleg Karl Geiringer les va trobar el 1934 i les va publicar l'any següent, ara sí, com a cicle.
El context en què Ofèlia canta aquestes cançons és ben conegut. La fràgil jove, utilitzada, pressionada i anul·lada pel seu pare, el seu germà, i Hamlet, finalment s'ha trencat i ha perdut la raó. En aquesta llarga escena, Gertrudis, Horaci, Claudi i més tard Laertes intenten parlar amb ella i només n'obtenen respostes incoherents. De vegades, senzillament, en lloc de respondre, canta. En el seu deliri, alterna cançons procaces, que reflecteixen la seva complexa relació amb Hamlet, i cançons de dol pel seu pare Polònius que, recordem, l'ha mort Hamlet creient que era el rei Claudi. Com bé sabem, Ofèlia morirà ofegada poc després; Gertrudis intentarà explicar la mort com un accident però això no evitarà que sigui enterrada com una suïcida.
Les cançons que canta la noia són cançons populars, i així ho recull Brahms en la seva música, tant en les melodies com en els senzills acompanyaments. De fet, són tan senzills que fan pensar que Olga Preischeisen les va cantar a cappella (com se suposa que les canta Ofèlia, segons el text) i que l'acompanyament només es va utilitzar en els assajos. La tercera cançó, Auf morgen ist Sankt Valentins Tag (la traducció alemanya dels textos és de August Wilhelm von Schlegel) és l'única que s'allunya del to melancòlic; si l'escoltéssim sense context, podríem prendre-la pel que és en origen, una cançó festiva que parla d'una donzella que entra a la cambra d'un home el dia de Sant Valentí. En la veu d'Ofèlia, però, és una expressió del conflicte al qual l'han arrossegada entre Polònius, Laertes i Hamlet.
Em permeteu un avís abans d'escoltar Ofèlia? La setmana vinent l'entrada del blog sortirà unes hores més tard del que és habitual. El motiu és que aquell mateix dimecres 22 es presentarà la 25a edició de la Schubertíada a Vilabertran i, com cada any, després uns comentaré aquí els recitals que s'hi faran.
Escoltarem Auf morgen ist Sankt Valentins Tag en la versió de Christine Schäfer i Graham Johnson. Animeu-vos a escoltar el cicle complet, preciós en la seva senzillesa; com us deia, són tres minutets de res... Per cert, a la pregunta del començament, un malalt de lied també podria haver respost "penso en Ofèlia i Strauss", però d'això en parlarem un altre dia.
Auf morgen ist Sankt Valentins Tag
Auf morgen ist Sankt Valentins Tag,
Wohl an der Zeit noch früh,
Und ich, ’ne Maid, am Fensterschlag
Will sein eu’r Valentin.
Er war bereit, tät an sein Kleid,
Tät auf die Kammertür,
Liess ein die Maid, die als ’ne Maid
Ging nimmermehr herfür.
Demà és la festa de Sant Valentí:
tothom desperta matiner.
Per ser la vostra Valentina,
a la finestra em posaré.
Desperta's ell i es posa roba bona;
truca a la cambra: ja l'ha empès;
i la donzella, que en entrar-hi ho era,
quan ell en surt ja no ho és.
(traducció de Magí Morera i Galícia)