Contraserenata

Per a aquesta setmana tenia prevista una altra cançó d'un altre compositor, però he deixat l'article a mig escriure i ja el recuperaré més endavant. Tot, per culpa de Wolf, l'estrella liederística dels darrers dies arran de la gira que han fet Jonas Kaufmann, Diana Damrau i Helmut Deutsch interpretant el seu Cançoner italià; una gira que, com segurament sabreu, va acabar a Barcelona dissabte passat. I si tinc el cap ple de la música de Wolf difícilment puc concentrar-me en un altre compositor. De manera que avui, amb aquesta justificadíssima excusa, escoltarem una cançó més d'aquesta col·lecció que tant m'agrada.

He fet memòria de quantes serenates hem escoltat fins ara a Liederabend i només en recordo dues: una de Schubert i una de Strauss. És possible que n'hi hagi més, però aquestes dues estan clarament identificades pel seu títol, Ständchen. La situació sempre és la mateixa, ja la sabeu: un home canta de nit al peu de la finestra de la seva estimada esperant que li faci un senyal de reconeixement que li doni esperances per a una trobada posterior. Tal vegada ella es deixarà entreveure darrera de les cortines, obrirà la finestra per demostrar que està escoltant o farà immensament feliç l'aspirant baixant a reunir-se amb ell.

Normalment els enamorats estan inspiradíssims i els compositors encara més; costa de creure que la destinatària no entreobri el balcó per deixar caure una noteta perfumada que digui "DA CAPO". Wolf no n'és una excepció i a l'Italienisches Liederbuch hi ha unes serenates meravelloses; sí que és una excepció, en canvi, donant veu a les dones que reben les serenates (si més no, no recordo ara cap altra compositor que ho hagi fet); és el que he anomenat "contraserenata", perquè ben bé no sabia com dir-li. I, creieu-me, no sempre escolten embadalides; la nostra protagonista d'avui escolta fastiguejada el seu insistent cantaire. Ella ens explica la poca gràcia que té ell cantant, però no sé si ens l'hem de creure, donats els seus antecedents. Recordeu com escoltava extasiada el seu amant violinista? Nosaltres també el vam escoltar i, o bé ella no té gaire bona orella o l'amor és sord a més de cec, perquè el pobre noi és un desastre musical. Vés que no estigui tan irritada perquè aquest pretendent no li agrada, o que vulgui fastiguejar-lo. Tan exasperada està que arriba a dir que prefereix la serenata d'un ase; pareu atenció al piano, sentireu com brama fent-se eco d'aquesta afirmació.

Nosaltres deixarem la parella que solucioni els seus problemes i escoltarem la cançó en qüestió. Es tracta del n. 43 de la col·lecció, Schweig einmal still, dub garts'ger Schwätzer dort!; el poema el va traduir a l'alemany Paul Heyse i us copio aquí també l'original italià:

Ens interpretaran aquest lied Mojca Erdmann i Gerold Huber. Com que la cançó és curta i l'entrada també, podeu aprofitar per escoltar alguna més de les cançons de l'Italienisches Liederbuch. Per exemple, les dues anteriors i la següent, cantades totes tres pel jove. Certament, aquesta noia té un cor de pedra! Si més no, el cor musical.