Tercera i última entrada dedicada a la Schubertíada Vilabertran; amb aquests tres recitals completem el repàs de la sèrie d'onze que vam començar fa dues setmanes.
Diumenge 27 d'agost. Anna Lucia Richter i Gerold Huber
Aquest programa ens porta a les essències del lied: Schubert a la primera part, Schumann a la segona. Fins ara hem escoltat quatre dels lieder schubertians i quatre lieder també del cicle de Schumann que sentirem, Liederkreis, op. 39, amb poemes d'Eichendorff. Aquí els teniu:
- Der Einsame
- Nacht und Träume
- Bei dir allein
- Der Tod und das Mädchen
- Intermezzo
- Waldesgespräch
- Mondnacht
- Frühlingsnacht
Dilluns 28 d'agost. Andrè Schuen i Daniel Heide
La bella molinera. Ja està tot dit, oi? Si voleu refrescar els orígens del cicle i alguna de les cançons, seguiu aquests enllaços:
Divendres 31 d'agost. Christoph Prégardien i Julius Drake
El darrer recital aquest any a Vilabertran ens porta molt de Schubert i el cicle més 'schubertià' de Mahler, les Cançons d'un camarada errant, on el compositor fa un homenatge a Winterreise, til·ler inclòs. N'hem escoltat, de l'un i de l'altre, aquests tres lieder:
El 1814, pocs mesos després de la mort de la seva promesa, Ernst Schulze va començar a escriure el recull Poetisches Tagebuch, un diari que mantindria fins el 1817 i on cada poema porta com a títol el dia en què el va escriure. Entre finals de 1825 i començaments de 1826, Schubert va musicar nou d'aquests poemes; un desè lied va quedar inacabat i en va escriure un més per a quatre veus. No n'havia escrit cap amb textos de Schulze abans ni ho faria després; les seves relacions amb els poetes sovint era així: s'hi fixava en un moment determinat, s'hi dedicava intensament i després passava a una altra cosa.
Christoph Prégardien i Julius Drake interpretaran tots nou lieder a Vilabertran. A la petita llista anterior en tenim un, Im Frühling, i ara uns proposo d'escoltar-ne un altre: An mein Herz (Al meu cor), escrit el 23 de gener de 1816. És un lied molt representatiu de l'esperit del grup, la cerca del repòs que apavaigui una inquietud constant. Els nostres intèrprets seran també Prégardien i Drake. Espero que us agradi i que ens veurem en aquest recital, l'últim de l'estiu a Vilabertran.
O Herz, sey endlich stille!
Was schlägst du so unruhvoll?
Es ist ja des Himmels Wille,
Daß ich sie lassen soll!
Und gab auch dein junges Leben
Dir nichts als Wahn und Pein;
Hat's ihr nur Freude gegeben,
So mag's verloren seyn!
Und wenn sie auch nie dein Lieben
Und nie dein Leiden verstand,
So bist du doch treu geblieben,
Und Gott hat's droben erkannt.
Wir wollen es muthig ertragen,
So lang nur die Thräne noch rinnt,
Und träumen von schöneren Tagen,
Die lange vorüber sind.
Und siehst du die Blüthen erscheinen,
Und singen die Vögel umher,
So magst du wohl heimlich weinen,
Doch klagen sollst du nicht mehr.
Gehn doch die ewigen Sterne
Dort oben mit goldenem Licht
Und lächeln so freundlich von ferne,
Und denken doch unser nicht.
Oh cor, estigues finalment tranquil!
Per què bategues tan neguitós?
És la voluntat del cel
que l’hagi de deixar!
I si la teva jove vida no et donà
res més que engany i pena,
ella t’ha donat només joia,
i així, dóna-la per perduda!
I encara que ella no s’ha fet mai càrrec
del teu amor ni del teu patiment,
tu m’has estat no obstant fidel
i, allà dalt, Déu ho ha reconegut.
Ho volem suportar amb coratge,
mentre encara puguin caure les llàgrimes,
i somiar en dies millors
que fa temps ja han passat.
I si veus les flors aparèixer
i sents els ocells cantar a l’entorn,
llavors pots plorar secretament
però no t’has de plànyer mai més.
Les estrelles eternes es mouen
allà dalt amb una llum àuria
i somriuen tan amicalment des de lluny,
però tanmateix no pensen pas en nosaltres.
(traducció de Salvador Pila)