Benvolguts, que tingueu un bon any i que no hi falti la música!
Us presento breument l'última cançó nadalenca de la temporada. Ens la porta Peter Cornelius, un compositor que va escriure diversos cicles de cançons de temàtica religiosa, habitualment amb textos seus.
Fa quatre anys vam presentar el cicle Weihnachtslieder, op. 8 ("Nadales"), que inclou una cançó molt coneguda, Die Könige. Avui n'escoltarem la següent, Simeon, que narra la presentació de Jesús al Temple; el costum deia que als quaranta dies del naixement els pares duien els nens al Temple i hi oferien dues tórtores en sacrifici. En el calendari cristià aquesta data se celebra el dia de la Candelera, el 2 de febrer, el dia que temps era temps acabava el cicle de Nadal i es desmuntava i desava el pesebre (ara la pressió consumista ens empeny a invertir el cicle: Nadal comença amb l'últim mos de panellet i acaba amb l'últim mos del tortell de Reis).
La presentació de Jesús al Temple s'explica així als Evangelis:
«Ara, Senyor, ja podeu deixar marxar en pau el vostre servent, segons la vostra paraula; perquè els meus ulls han vist la vostra salvació, que heu disposat davant de tots els pobles, llum que es revelarà als pagans i serà glòria del vostre poble d'Israel».
Lluc 2, 25-32.
El poema de Cornelius segueix fidelment l'evangeli, excepte per un detall que no sé si és una llicència literària o un lapsus: diu "nach acht Tagen", és a dir, "als vuit dies", no "als quaranta", de manera que fa coincidir el dia de la presentació amb el dia de la circumcisió (el dia de Cap d'Any), que Lluc menciona en el versicle immediatament anterior.
La presentació de Jesús al temple és un motiu freqüent a la pintura, però em va cridar l'atenció trobar-lo en una cançó i vaig pensar a compartir-la amb vosaltres; l'escoltarem interpretada per Angelika Kirchschlager i Helmut Deutsch. La setmana vinent els Reis ja faran camí de tornada cap a l'Orient i nosaltres tornarem a la normalitat.
Das Knäblein nach acht Tagen
Ward gen Jerusalem
Zum Gotteshaus getragen
Vom Stall in Bethlehem.
Da kommt ein Greis geschritten,
Der fromme Simeon,
Er nimmt in Tempels Mitten
Vom Mutterarm den Sohn;
Vom Angesicht des Alten
Ein Strahl der Freude bricht,
Er preiset Gottes Walten
Weissagungsvoll und spricht:
"Nun lässest du in Frieden,
Herr, deinen Diener gehn,
Da du mir noch beschieden,
Den Heiland anzusehn,
Den du der Welt gesendet,
Daß er dem Heidentum
Des Lichtes Helle spendet
Zu deines Volkes Ruhm!"
Mit froh erstaunten Sinnen
Vernimmt's der Eltern Paar,
Dann tragen sie von hinnen
Das Knäblein wunderbar.
Després de vuit dies
dugueren el Nen a Jerusalem,
a la casa de Déu,
des de l'estable a Betlem.
Allà se'ls acostà un ancià,
el pietós Simeó;
enmig del Temple prengué
el Nen dels braços de la Mare;
El rostre del vell
s'il·luminà amb un raig de joia,
lloà el Regne de Déu
i digué profèticament:
Ara pots deixar anar en pau,
Senyor, el teu servidor,
perquè m'has concedit
de veure el Salvador
que has enviat al mon,
perquè reveli als pagans
la brillantor de la teva llum
per glòria del teu poble!
Sorpresos i feliços
el van escoltar els pares
i van marxar, enduent-se
el Nen meravellós.