alt
El colom - P. Picasso
 

Durant la segona setmana de la Schubertíada tindrem els tres grans cicles de Schubert interpretats per tres cantants diferents que, a més, són també de tres cordes diferents: Cant del cigne el cantarà el baríton Andrè Schuen, La bella molinera, el tenor Christoph Prégardien i Viatge d'hivern, la mezzosoprano Joyce DiDonato. De tots tres cicles hem escoltat unes quantes cançons, així que si voleu revisar-ho tot se us gira feina i de la més plaent.

Dijous 22 d'agost: Schwanengesang, amb Andrè Schuen i Daniel Heide

Andrè Schuen i Daniel Heide van debutar l'any passat a la Schubertíada amb Die schöne Müllerin i aquest hi tornen amb Schwanengesang. El seu programa inclou, a més, altres cinc lieder: un amb poema de Ludwig Rellstab, l'autor dels poemes de la primera part del cicle, i quatre amb poemes de Johann Gabriel Seidl, l'autor de Die Taubenpost, el lied del qual parlarem avui; afegeixo també els dos títols d'aquests quatre que hem escoltat fins ara:

Divendres 23 d'agost: Die schöne Müllerin, amb Christoph Prégardien i Malcolm Martineau

Christoph Prégardien va cantar fa uns anys Die schöne Müllerin a Vilabertran; si hi vau ser i teniu bona memòria, aquest recital serà una ocasió per apreciar semblances i diferències (tant en la interpretació com en la recepció, perquè vosaltres també éreu uns quants anys més joves...). D'aquest cicle hem escoltat la quarta part de les cançons, aquí les teniu:

Diumenge 25 d'agost: Winterreise, amb Joyce DiDonato i David Zobel

Finalment, Winterreise, amb la particularitat que el cantarà una dona, que hi donarà, a més, un enfoc diria que inèdit. Espero que tingueu les vostres entrades, perquè es van exhaurir fa molt... En qualsevol cas, sempre és temps per escoltar algun lied de Winterreise.

Com us avançava, acabarem l'article amb Die Taubenpost, un aneguet lleig entre els lieder de Schubert. La culpa li hauríem de donar al seu editor, que va tenir la (segurament mala) pensada d'afegir-lo als set amb poema de Ludwig Rellstab i als sis amb poema de Heinrich Heine per confegir Schwanengesang, hom diu que perquè va considerar que un cicle amb un nombre de cançons tan malastruc com tretze no seria gaire comercial.

No sé com es valoraria el lied si s'hagués publicat aïllat, o si almenys l'hagués col·locat tot just després dels Rellstab, musicalment hi encaixa millor, però el cas és que el va posar després d'una cançó tan corprenedora com Der Doppelgänger i per a molts és un anticlímax que comparen al sextet de Don Giovanni. Val a dir que jo sóc de les que sostinc que el sextet hi és perquè conceptualment hi ha de ser, i que quan se suprimeix es traeix l'esperit del Classicisme (permeteu-me la hipèrbole); també penso que el cas de Die Taubenpost és diferent per molts motius (d'entrada, l'autor no va poder opinar sobre el tema) però, qui sap, hi ha la remota, molt remota, possibilitat que l'editor Haslinger actués precisament amb aquest esperit classicista ja bastant demodé el 1828 i volgués retornar al punt d'equilibri amb Die Taubenpost. La teoria és peregrina, no em feu gaire cas; coses de treballar a l'agost...

La tradició encara considera Die Taubenpost part de Schwanengesang, però oficialment ja no hi pertany i té un número de catàleg propi, el D. 965A; és la coartada perfecta per als cantants que no el canten o bé, com a solució de compromís, el canten com a propina. Andrè Schuen sí que el cantarà, i ho farà després de Der Doppelgänger, quan per l'estructura del seu programa, amb altres lieder am poema de Seidl, podria haver-lo canviat de lloc; reconec que la seva decisió m'intriga. Us convido a escoltar-lo el dia 22 i ara amb orelles noves; és una cançó ben bonica que no té la culpa de la decisió de l'editor. L'escoltarem interpretada per Wolfgang Holzmair (professor de lied de Schuen al Mozarteum de Salzburg) i Charles Spencer.

 
 
Die Taubenpost
 

Ich hab’ eine Brieftaub in meinem Sold,
Die ist gar ergeben und treu,
Sie nimmt mir nie das Ziel zu kurz,
Und fliegt auch nie vorbei.

Ich sende sie vieltausendmal
Auf Kundschaft täglich hinaus,
Vorbei an manchem lieben Ort,
Bis zu der Liebsten Haus.

Dort schaut sie zum Fenster heimlich hinein,
Belauscht ihren Blick und Schritt,
Gibt meine Grüsse scherzend ab
Und nimmt die ihren mit.

Kein Briefchen brauch’ ich zu schreiben mehr,
Die Träne selbst geb’ ich ihr:
O sie verträgt sie sicher nicht,
Gar eifrig dient sie mir.

Bei Tag, bei Nacht, im Wachen, im Traum,
Ihr gilt das alles gleich:
Wenn sie nur wandern, wandern kann,
Dann ist sie überreich!

Sie wird nicht müd’, sie wird nicht matt,
Der Weg ist stets ihr neu;
Sie braucht nicht Lockung, braucht nicht Lohn,
Die Taub’ ist so mir treu!

Drum heg’ ich sie auch so treu an der Brust,
Versichert des schönsten Gewinns;
Sie heisst – die Sehnsucht! Kennt ihr sie?
Die Botin treuen Sinns.

Tinc un colom missatger al meu servei
que és devot i fidel,
de la seva destinació, mai es queda a mig camí
i mai tampoc hi passa de llarg.

L'envio més de mil vegades,
cada dia, en vols d'exploració,
passant per molts llocs que estimo,
fins a la casa de la meva estimada.

Allà, ell mira d'amagat per la finestra,
sotjant el seu esguard i els seus passos,
li dóna records de part meva
i s'enduu els que ella m'envia.

No em cal escriure cap més carta,
li dono fins i tot les meves llàgrimes.
Oh! no les porta de bon grat
però m'obeeix ben diligentment.

De dia, de nit, en vetlla, en somni,
per a ell és el mateix,
quan ell pot viatjar, només viatjar,
llavors se sent ubèrrim!

No es cansa mai ni tampoc flaqueja,
per a ell el camí és sempre nou;
no li calen incentius ni salari,
el colom m'és tan fidel!

Per això el guardo tan tendrament al meu cor,
segur dels millors beneficis:
el seu nom -- l'anhel! El coneixeu? --
És el missatger dels esperits fidels.


(traducció de Salvador Pila)

 

Comments powered by CComment

El lloc web de Liederabend utilitza galetes tècniques, essencials per al funcionament del lloc, i galetes analítiques que pots desactivar.