Dimecres vaig ajornar l'entrada fins avui perquè us volia parlar de la programació de la Schubertíada, que tot just s'acaba de presentar fa una estona; ara sí, completa, després que el desembre es coneguessin cinc dels recitals i fa uns dies un sisè. Pareu atenció, és una gran programació, tant pel que fa als músics com a les obres que han triat!
Divendres es presentarà la programació completa de la Schubertíada, després dels avançaments que se'n van fer al desembre i fa uns dies. Encara hi ha molt per descobrir i us ho voldré explicar amb detall aquell mateix dia; per això avui tenim un moment musical. Us proposo d'amenitzar els dos dies d'espera amb un dels lieder que sentirem a Vilabertran.
Benvolguts, al final d'aquesta entrada escoltarem com sempre una veu, però abans farem un exercici nou: mirar-nos una veu. Ens la mirarem i remirarem, amb la intenció de treure alguna conclusió sobre vocals i consonants. Som-hi?
Friedrich Rochlitz era un senyor que tenia la sort de no haver de treballar per viure, de manera que va treballar un munt per plaer, repartint el seu temps entre la música i la literatura. Pel que fa a la música, va compondre algunes obres, va ser el llibretista d'altres i el 1798 va fundar a Leipzig el setmanari Allgemeine musikalische Zeitung. Pel que fa a la literatura, la seva obra és tan extensa que quan el 1822 va decidir editar-ne el bo i millor li van caldre sis volums. El seu currículum era bastant impressionant, però el filtre del temps ha fet la seva feina i avui Rochlitz és, sobretot, l'autor dels poemes de dos [...]
En un país molt llunyà hi havia una noia de quinze anys que vivia feliç i protegida pels seus pares enmig de la natura. Vet aquí que l'emperador la va conèixer un dia, i l'endemà va demanar la seva mà; uns mesos després es van casar. Si això fos un conte dels antics l'acabaríem aquí dient “I van viure feliços i van menjar anissos”. Però el conte es pot explicar d'una altra manera.