Un dels mòduls del Màster en Lied de l'ESMUC porta per nom "Literatura del gènere. Repertori del lied alemany" i l'imparteix la pianista Viviana Salisi, que ens diu al respecte: "la idea de l'assignatura és donar una visió general de la relació text- música en diferents autors, èpoques i estils, tot agrupant les cançons per centres temàtics." A la meva amiga M., exalumna del màster, se li va acudir que com a treball d'aquest mòdul els alumnes podrien preparar una entrada pel blog de Liederabend. És a dir, triar un lied, documentar-se, escriure el text en les dues llengües i triar una interpretació i una il·lustració. Per la banda acadèmica, cantants i pianistes s'adreçaven al seu públic potencial amb paraules i no amb música, com estan acostumats a fer; per la meva banda, m'agradava la idea que el màster sortís de casa seva per visitar la meva.
Fa molt de temps que vam parlar per primer cop de cireres i cançons. Estires una cirera del bol i darrere en venen unes quantes, enredades; escoltes una cançó i et venen al cap d'altres, perquè alguna cosa de la primera te les ha recordat. Quan vam escoltar Die stille Stadt, de Jan Sibelius, us vaig dir que la seva atmosfera m'havia recordat la d'una altra cançó que m'havia costat una estona localitzar, potser perquè el lligam era massa subtil. Avui us proposo d'escoltar aquesta altra cançó, Erwartung, d'Arnold Schönberg, i ja em direu si us semblen o no "cançons cireres". Des d'un punt de vista objectiu, Die stille Stadt i Erwartung tenen en comú el poeta, Richard Dehmel, i tenen en comú també la nit, tot i que són dues nits molt diferents: a la primera, la boira és tan espessa que un caminant és a punt de perdre's; a la segona, la nit és tan clara que fins i tot s'aprecien alguns colors [...]