Pasqua

Cançó de la setmana: Easter (R. Vaughan Williams) - S. Keenlyside, G Johnson
 
Resurrezione - GiottoA la Gran Bretanya el Romanticisme va tenir molta força en els àmbits de la pintura i la literatura. En canvi, si pensem en cançó (art song) en llengua anglesa els noms que ens vénen a la memòria són els de Britten, Elgar, Sommervell, Vaughan Williams, Butterworth, Quilter, Finzi..., compositors nascuts la major part d'ells a finals del segle XIX. Fos perquè el lied era un gènere eminentment urbà i la societat britànica estava molt vinculada al món rural, fos perquè ja tenia una llarga tradició pròpia de cançó a mig camí entre la popular i la culta, fos per altres motius, el cas és que les cançons que avui escoltem als recitals van ser escrites en bona part durant el segle XX.

Tots els estels somriuen

Cançó de la setmana: An die Geliebte (H. Wolf) - S. Keenlyside, M. Martineau
 
Nordic Summer Evening - Richard BerghUn home enamorat. Un dubte que esquerda la seva felicitat: i si fos un somni? i si no fos per sempre? La por davant les coses terribles que poden passar. L'alleujament en veure la resposta dels estels.

Més o menys, aquest seria el resum del sonet An die Geliebte (A l'estimada) d'Eduard Mörike. Un poema bellíssim, on l'amor gairebé és una experiència mística. La contemplació de l'estimada i la pau que produeix, la presència d'un àngel, la pregària dirigida al cel... elements religiosos que no ens sorprenen si tenim en compte que Mörike havia estudiat teologia i pel temps que va escriure el poema (1830) era pastor a una parròquia luterana. Religiositat amarada de Romanticisme, amb la nit, el seu misteri i el seu consol.

20 de març a les 5:14

Cançó de la setmana: Frühlingsglaube (F. Schubert) - M. Lipovšek, G. Johnson
 
Le printemps - E. MonetAquest dimarts, gairebé a un quart de sis del matí, va entrar la primavera. Ja feia unes setmanes que s'anunciava en les flors dels ametllers o engreixant gemes i despuntant fulles i a partir d'ara serà un no parar de colors i aromes. Des de Liederabend ens afegirem a la festa posant-hi música i començarem avui mateix donant la benvinguda a la nova estació.

Pingüins

Cançó de la setmana: Die beide Grenadieren (R. Schumann) - B. Terfel, M. Martineau
 
Pingüins a Mary PoppinsLa meva amiga M. diu que en un recital de lied et trobes amb un senyor al piano i un cantant vestit de pingüí que canta cançons sobre pastorets, llacs, rius, rams de flors amb llaçades i altres cursileries amb cara de circumstàncies i alçant-se de puntetes. La meva amiga M. està carregada de raó.
 
Si aquest mateix cantant sortís a l'escenari a cantar òpera seria molt diferent. Aniria caracteritzat per representar un personatge, hi hauria altres cantants amb ell i l'orquestra i el director a la fossa; formaria part d'una narració, ens explicaria la seva part de la història.

La tercera simfonia de Mahler

Cançó de la setmana: Ablösung im Sommer (G. Mahler) - C. Gerhaher, G. Huber
 
El cavaller daurat - G. Klimt
No, no us heu equivocat de blog, continuem dedicats al lied i avui dedicats a Gustav Mahler. I perquè parlem d'una simfonia? Una mica de paciència, hi arribarem.
 
Una bona part de la quarantena llarga de lieder que va escriure Mahler es corresponen amb la seva "etapa Wunderhorn", anomenada així perquè la seva font d'inspiració va ser Des Knaben Wunderhorn (La cornucòpia del noi), un recull de poesia popular alemanya publicat per Achim von Arnim i Clemens Brentano en tres volums entre els anys 1806 i 1808.

Allà, tot és ordre i bellesa

Cançó de la setmana: L'invitation au voyage (H. Duparc) - J. van Dam, M. Pikulski
 
Luxe, calme et volupté - H. MatisseOrdre. Per a alguns, una necessitat; per d'altres, una amenaça. Una font d'inspiració o la mort de la creativitat. L'harmonia o la rigidesa. Si us teniu per endreçats segurament us haureu adonat que els que no ho són tant sovint associen l'ordre amb grisor i avorriment, si no amb les pitjors connotacions de rutina i disciplina.

Strauss, Schumann i les cireres

Cançó de la setmana: Mondnacht (R. Schumann) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
 
Blue - W. KandinskyÉs difícil menjar només una cirera, n'agafes una i quan estires van unes quantes al darrera, perquè les seves cues estan unides o perquè s'han enredat entre elles. Amb els lieder passa una cosa semblant, n'escoltes un i inevitablement et porta a escoltar d'altres; de vegades estan units per una associació llunyana, per una sensació o per un record, d'altres la relació entre ells és forta.
 
El lied que escoltarem avui, Mondnacht (Nit de lluna), de Schumann, i el que escoltàvem la setmana passada, Die Nacht, estan ben enganxats per les cues. Si ja els coneixeu segurament també els relacioneu; si vau descobrir Die Nacht i us va agradar també us agradarà Mondnacht.

Entrades

Sèrie: Les deu cançons més tristes

liederabend - sèrie cançons tristes

Sèrie: Les deu cançons més felices

liederabend - cançons feliçes

Sèrie: Deu cançons amb cuques

liederabend - sèrie cuques

Sèrie: Cançons de Wilhelm Meister

liederabend - cançons de Wilhelm Meister

Sèrie: Lied goes pop

liederabend - sèrie lied goes pop

Sèrie: Abecedari Liederabend

liederabend - sèrie abecedari

Sèrie: El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita

liederabend - sèrie abecedari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

 

guidobannerlargo250

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto