Si alço la vista del paper, veig dos gavians posats a la casa del costat, esperant per si troben res per endrapar. Quan els gavians marxin potser vindran coloms, però no s'hi estaran plegats: els coloms van aprendre fa anys que calia fugir-ne. A casa hi viuen merles, i uns ocellets que no sé què són. Són petits com pardals però més esvelts, més entremaliats i més sorollosos; sempre van en colla. També s'hi acosten tòrtores, però són més prudents. Quan surti al carrer hi veuré coloms, cotorres i pardals, potser alguna garsa, i poca cosa més. Però vet aquí que un dia hi vaig veure un corb. I quan el meu cervell va haver processat aquesta informació em vaig aturar i em vaig tombar. El corb seguia allà, picant per terra, compartint espai en pau i harmonia amb els coloms, i una persona tan astorada com jo li estava fent una fotografia. No sé si els veïns de més amunt reben la visita [...]
Avancem una lletra més en l'abecedari de Liederabend i arribem a l'H d'humor. Sí, sí, heu llegit bé, d'humor, de sentir de l'humor. D'acord, la majoria de cançons que escoltem aquí són tristes, o tristíssimes, o extasiades, o solemnes; els romàntics no en tenien gaire, de sentit de l'humor, i els poetes es dedicaven a pensaments greus i reconcentrats. Però, de tant en tant, no podien evitar riure! A més, hi ha cançó més enllà del Romanticisme, i la cançó en anglès o en francès ens fa riure més sovint que la cançó en alemany. Així que avui ens aturarem i repassarem aquestes cançons divertides que ens han animat tanta foscor.