Cançó de la setmana: Proverb II & The Chimney-Sweeper (B. Britten) - D. Fischer-Dieskau, B. Britten
A la partitura de Songs and Proverbs of William Blake (Cançons i proverbis de William Blake), Benjamin Britten hi va escriure la següent dedicatòria: "Per a Dieter: el passat i el futur". Era l'any 1965 i Dietrich Fischer-Dieskau portava vora vint anys de carrera; si feu comptes veureu que havia debutat amb vint-i-pocs anys, acabat de tornar de la guerra, i els enregistraments que tenim d'aquella primera època ja ens mostren un cantant que frega la perfecció, amb una maduresa i una sensibilitat sorprenents en algú tan jove, una mena de miracle vocal. Britten no es va equivocar: després d'aquell 1965 Fischer-Dieskau encara va cantar durant trenta anys més.
Cançó de la setmana: Auf dem Flusse (F. Schubert) - M. Talvela, R. Gothóni
Quan escoltem Winterreise (Viatge d'hivern) seguim un home en el seu camí cap al no res, el seu particular descens als inferns. No l'acompanyem perquè ell va sol, no sap fer-ho d'una altra manera i defuig la companyia, però sentim el seu dolor i la seva desesperació. Quan acaba hem assistit a vint-i-quatre escenes marcades per la neu, el glaç i el vent, un viatge interior en el qual les al·lucinacions es combinen amb els records i la lucidesa amb moments de bogeria, des del moment en què l'home emprèn el viatge fins que, rebutjat fins i tot per la mort, es troba amb... qui? Amb el seu jo futur, arraconat i ignorat per tothom? Amb la seva anul·lació com a persona?
Cançó de la setmana: The singer (P. Warlock) - C. Maltman, J. Drake
Philip Heseltine (1894-1930) va dedicar la seva breu vida a la música. Va ser editor d'una revista musical, promotor de concerts, crític musical, expert en la música anglesa del segle XVI i editor de més de cinc-centes cançons amb llaüt d'aquest període. A més, Philip Heseltine va ser Peter Warlock, compositor; de fet, qui és conegut pels aficionats és Peter Warlock, un dels compositors de cançons en llengua anglesa més ben valorats.
Cançó de la setmana: Loveliest of trees (J. Duke) - J. King
Per a l'entrada d'avui no he triat una cançó, he triat un poema. De vegades, quan escolto una cançó em criden tant l'atenció les paraules que busco si n'hi ha més versions per veure com les han interpretat els diferents compositors. Això em va passar amb Loveliest of trees (L'arbre més encisador), que vaig conéixer en la versió de George Butterworth.
El poema, publicat el 1896 per Alfred Edward Housman, parla de la necessitat d'aprofitar totes les ocasions per gaudir de la bellesa, perquè la vida és massa curta per contemplar-ne tanta com hi ha al món.