És difícil menjar només una cirera, n'agafes una i quan estires van unes quantes al darrera, perquè les seves cues estan unides o perquè s'han enredat entre elles. Amb els lieder passa una cosa semblant, n'escoltes un i inevitablement et porta a escoltar d'altres; de vegades estan units per una associació llunyana, per una sensació o per un record, d'altres la relació entre ells és forta.

 

El lied que escoltarem avui, Mondnacht (Nit de lluna), de Schumann, i el que escoltàvem la setmana passada, Die Nacht, estan ben enganxats per les cues. Si ja els coneixeu segurament també els relacioneu; si vau descobrir Die Nacht i us va agradar també us agradarà Mondnacht.

Cançó de la setmana: Die Nacht (R. Strauss) - J. Kaufmann, H. Deutsch

 

Em suggereix una amiga que expliqui què és el lied. Ens caldria una entrada ben llarga, però com a alternativa podem fer unes pinzellades per situar-nos.

 

1) Lied és un terme alemany per referir-se a cançó. I això és el lied com a gènere musical, cançons. Originàriament, els pares de la criatura s'hi referien com a Kunstlied (Kunst = art) per diferenciar-lo de la cançó popular, en la qual s'inspirava.

2) Perquè nosaltres poguem escoltar un lied cal un poeta que escrigui un poema, un compositor que l'esculli per escriure'n una cançó i un cantant i un pianista que la interpretin.

Cançons de la setmana: Gretchen am Spinnrade (F. Schubert) - S. Isokoski, M. Viitasalo; Margarethe (C.F. Zelter) - A. Folan, T. Beghin

 

 

"Un curs de què?" Aquesta era, invariablement, la pregunta que em feien coneguts i amics no melòmans fa uns mesos quan els explicava que estava impartint un curs de lied. Així que, sent conscient que el lied és l'aneguet lleig de la música clàssica i la lírica i que per a molts melòmans és una insignificància, vaig haver d'assumir que pels no aficionats no existeix. I com pots decidir si t'agrada o no una cosa que no existeix?

 

M'he enamorat d'una cançó. Des de fa uns dies l'escolto a totes hores i si no l'escolto tant li fa perquè la sento al meu cap, no em deixa gaire estona sola. No ha estat amor a primera vista, ja l'havia escoltat altres cops, però alguna cosa va fer que aquest cop em sonés diferent; els enamoraments ja ho tenen això, són més aviat irracionals. No em podia estar de compartir amb vosaltres aquesta cançó de bellesa estranya, potser algú de vosaltres se n'enamora també. O no, potser quan l'escolteu pensareu que no n'hi ha per tant. Sigui com sigui, parlar-ne em facilitarà la transició cap a un amor més tranquil (i etern mentre no es demostri el contrari) i així em quedarà lliure l'espai per a un nou enamorament. Senyores i senyors, amb tots vosaltres Abendlied (Cançó del vespre), de Robert Schumann.