Quasthoff, Thomas

  • La mort de Schubert

    Cançó de la setmana: Aufenthalt (F. Schubert) - T. Quasthoff, J. Zeyen
     
    A torrent in Norway - John Singer SargentUs heu preguntat mai, de què va morir Schubert? Sabem que patia sífilis però, va ser aquesta malaltia la causa de la seva mort? Pels testimonis que tenim, la mort de Schubert va ser inesperada. Sabem que el 31 d'octubre de 1828 no es trobava bé i feia dejuni perquè el menjar no se li posava bé, però sembla que de seguida es va recuperar prou com per fer vida normal. El 3 de novembre va assistir a un concert i a l'endemà a classe, volia tornar a estudiar perquè considerava que no dominava la fuga i el contrapunt. Fins i tot, aquell cap de setmana (el 8 o el 9 de novembre) va sopar a casa del baró Schönstein, que va dir que se'l veia perfectament, relaxat i alegre. Un parell de dies després, l'11, va haver d'allitar-se; no li feia mal res, només estava molt cansat. A estones es llevava per corregir una petita obra per a cor i l'edició de la segona part del Winterreise; tenia ganes de [...]
  • El timbaler

    Cançó de la setmana: Der Tamboursg'sell (G. Mahler) - T. Quasthoff, C. Abbado (director)
     
    The drummer boy - William Morris HuntTinc a Mahler abandonat, com ha pogut passar gairebé un any des de la seva última cançó al blog? És com aquells amics que un dia t'adones que fa molt de temps que no hi has parlat i corres a trucar-los; quan em vaig adonar de l'absència de Mahler vaig córrer a triar un lied seu i el primer que es va presentar voluntari va ser Der Tamboursg'sell (El timbaler). Confesso que em va fer enrera una cançó tan dura però el timbaler va insistir així que...

    Der Tamboursg'sell és l'últim lied que Mahler va escriure amb un text de Des Knaben Wunderhorn, l'estiu de 1901, i està escrita originalment amb acompanyament orquestral. El que hi sentim és esfereïdor: el camí [...]
  • La crisi dels quaranta

    Cançó de la setmana: Mit vierzig Jahren (J. Brahms) - T. Quasthoff, J. Zeyen
     
    Kanchenjunga - N. RoerichSegons la Wikipedia, l'expressió "crisi dels quaranta" es va establir el 1965, i es refereix a la crisi viscuda pels adults en adonar-se de la seva pròpia mortalitat i del temps que els pot quedar de vida. Gairebé cinquanta anys després, em fa la sensació que la xifra rodona, els quaranta anys, ja no té les mateixes connotacions; si "un jove de 35 anys" pot gaudir encara de descomptes per a joves, no pot ser que només cinc anys més tard estiguis abocat a una crisi existencial perquè t'ha caigut a sobre la maduresa de cop. O sí, vés a saber.
  • Aquesta em sona!

    Song of the week: O lieb, so lang du lieben kannst! (F. Liszt) - T. Quasthoff, J. Zeyen
     
    Himne a l'amor - M. LefrancqHi ha molts fragments d'òpera o de música clàssica que són coneguts pel gran públic tot i que, si féssim una enquesta al carrer, segurament molts dels enquestats no sabrien situar-los correctament. Són peces que s'han "independitzat" perquè s'han anant fent molt més populars que l'obra que els conté, s'han fet servir com a banda sonora de pel·lícules o en anuncis, s'han versionat en cançons populars, etc, de vegades tan disfressades i maltractades que potser fóra millor que no s'haguessin popularitzat, però bé, aquest seria un altre debat.
  • Un símbolo, un compositor (y II)

    Canço de la setmana: Der Lindenbaum (F. Schubert) - T. Quasthoff, J. Zeyen / C. Gerhaher, G. Huber
    Der Lindenbaum (C. Kreutzer) - M. Padmore, G. Johnson
     
    Til·lers a Poissy - E. MonetSiguiendo nuestro camino por la arboleda schubertiana llegamos al más conocido lied con este tema y que se encuentra dentro del magno "Viaje de invierno", una de las obras cumbres de Schubert, sobre versos de Müller. Número 5 en el orden del ciclo, Der Lindenbaum es el primero de los lied del ciclo que está en tonalidad mayor, generalmente unida a un sentimiento de alegría. El tilo es aquí un recuerdo asociado a la seguridad, a la tranquilidad, a todo aquello que el poeta añora y que le ha vuelto la espalda ahora. Un recuerdo feliz que contrasta con la cruda realidad, reflejada en “el viento frío” que azota su rostro. Ese viento que le obliga a seguir su “viaje” sin que el rumor del tilo le de ya paz.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto