logo palabrab750

Weiser stehen auf den Wegen,
Weisen auf die Städte zu,
Und ich wandre sonder Maßen,
Ohne Ruh’, und suche Ruh’.

nubeclarah500

Deutsch, Helmut

  • Sumar esforços – LIFE Victoria ’18
    Núvol (9/6/2018)
    lied
  • El món italià d'Hugo Wolf
    Núvol (24/2/2018)
    Núria Rial
  • Piotr Beczala[...] Hi ha cantants que canten Lied i òpera i hi ha cantats d’òpera que canten Lied; en aquesta darrera categoria, Beczała és segurament el millor que he escoltat els darrers anys, i ho va tornar a mostrar divendres, com va tornar a mostrar que està vivint un gran moment a la seva carrera. No em puc estar de recomanar-vos que si teniu oportunitat d’escoltar-lo no la deixeu passar, canti òpera o cançó. Venia amb un programa sòlid i ben construït, si no fos… Bé, deixaré el “si no fos” pel final. Sòlid i ben construït, que presentava un repertori infreqüent a les sales de concert: la primera part estava dedicada a la lirica da camera i la segona a la cançó eslava. Un programa [...]
     
    Llegiu l'article complet a Núvol
  • Anne Sofie von Otter[...] El recital obria el Cicle Grans Veus, i era el retorn d’Anne Sofie von Otter al Palau de la Música Catalana després d’una llarguíssima absència; Kristian Bezuidenhout, en canvi, hi havia actuat fa només uns mesos. Presentaven un programa breu, amb obres de Mozart, Haydn, Schubert i el compositor suec Adolf Fredrik Lindblad, pràcticament coetani de Schubert (tot i que cinquanta anys més longeu). El programa estava, en línies generals, mot ben triat per la mezzosoprano; el pas del temps deixa empremta en les veus com la deixa en els rostres, però això no significa necessàriament que la bellesa s’esvaeixi, potser només es transforma. Anne Sofie [...]
     
    Llegiu l'article complet a Núvol
     
  • Piotr Beczala - Helmut DeutschUn estupendo cantante de ópera, que ocasionalmente canta (y bien) canción, programa canciones de compositores polacos, como él mismo. La tentación es grande, sólo necesito un empujoncito para caer, una vocecilla diciéndome "¿cuándo volverás a tener ocasión de escuchar canción polaca tan bien servida?" Y la vocecilla me convence para salvar los seiscientos kilómetros que me separan del objetivo; misión cumplida. Además, si la segunda parte del recital está dedicada a Szimanowski, Karłowicz y Moniuszko, la primera es para los italianos Donaudy, Wolf-Ferrari, Respighi y Tosti y, con alguna excepción célebre, el programa también [...]
     
    Llegiu l'article complet a Platea Magazine
     
  • Cançó de la setmana: Warum sind denn die Rosen so blass  (F. Mendelssohn-Hensel) - D. Damrau, H. Deutsch
     
    altPer ser precisos, J de la Diada de Sant Jordi, perquè el que celebrem a Liederabend cada any és la festa, són les roses. Recordem també altres dates cada any, la Pasqua i el Nadal, i, de tant en tant, alguna més com Tots Sants o fins i tot el dia de Sant Antoni de Pàdua; tot s'hi val si ens proporciona una excusa per escoltar una cançó. Però, de totes les festes que puguem celebrar, la meva preferida és la de Sant Jordi; per això té una lletra al nostre abecedari. Com que aquestes pàgines es llegeixen des d'aquí a tocar fins a les antípodes, voldria dedicar aquesta entrada a tots els que no tindreu ocasió de celebrar la festa al carrer el dia 23, el proper diumenge, explicant-vos perquè és tan especial. Si viviu a Catalunya tindreu la vostra opinió sobre aquest dia, així que us convido a dir-ne la vostra.
  • Cançó de la setmana: Pamiętam ciche, jasne, złote dnie (M. Karłowicz) - P. Beczala, H. Deutsch
     
    Girl of the Tatra - Marianne StokesLa nit de Nadal vaig sentir a la ràdio unes cançons d'un compositor polonès que em van agradar. Unes setmanes més tard vaig sentir, també a la ràdio, unes altres cançons d'un altre compositor polonès i vaig pensar que m'hi hauria de posar perquè no en sabia pràcticament res. Fa uns dies us comentava la poca difusió que tenen les cançons de Sibelius i el cas de la cançó polonesa és similar, la llengua és un entrebanc per a la seva difusió; segurament és encara més complicada, perquè hi ha bastants més cantants de repercussió internacional amb el suec com a llengua pròpia que amb el polonès. Al final, aquesta entrada me la va posar en safata el tenor Piotr Beczala, que en el recital que va fer al Palau de la Música Catalana fa un parell de setmanes va cantar la cançó tan maca que escoltarem avui. Els recitals que Beczala i Deutsch van fer els dies anteriors i posteriors tenien tots [...]
  • Cançó de la setmana: An die Turen will ich schleichen (F. Schubert) - M. Peter, H. Deutsch
     
    Mignon und der Harfer - Gustav JägerA l'entrada anterior de la sèrie de cançons de Wilhelm Meister us explicava la història de Mignon que, com vam descobrir, és també la història de l'arpista: són pare i filla, per més que ells no ho sabessin. Wilhelm i els seus amics se n'assabenten gairebé per casualitat, quan un marquès de pas al castell reconeix un tatuatge al braç de la nena morta; Mignon és la seva neboda, a qui creien morta. Ara cal decidir si expliquen al marquès que coneixen el parador del seu germà Augustin, l'arpista; així és com comença el capítol 10 del llibre VIII, el darrer capítol de la novel·la. Abans de dir-li'n res escriuen al metge que se'n fa càrrec per saber si el seu amic estarà en condicions de saber les novetats. Quan ja comencen a inquietar-se perquè no hi ha resposta arriba el metge al castell acompanyat per un desconegut, un home relativament jove, ben vestit i d'aspecte serè que Wilhelm reconeix [...]
  • Jonas KaufmannGran noche en el Palau de la Música el pasado jueves con el recital de lied de Jonas Kaufmann y Helmut Deutsch, recital largamente esperado ya que recuperaba el que se había tenido que cancelar por enfermedad del tenor en octubre de 2014. El nuevo programa, hecho público hace unas semanas, prometía por interesante, completo y exigente; las expectativas eran muy altas y se vieron plenamente cumplidas: generosidad, entrega, expresividad, calidez y belleza en un concierto que recordaremos durante mucho tiempo.
     
    Llegiu l'article complet a Platea Magazine [es] i Núvol [ca]
     
  • Cançó de la setmana: Wohin? (F. Schubert) - M. Peter, H. Deutsch
     
    SV16Avui dimecres s'ha presentat la 24ena edició de la Schubertíada a Vilabertran i, com cada any, faré un repàs de la programació, especialment pel que fa a la cançó. Primer de tot, les dates: la SV16 es farà del 18 d'agost al 3 de setembre. Es recupera el format d'anys enrera i els quinze concerts es concentren en tres caps de setmana llargs: el primer, de dijous 18 a diumenge 21; el segon, llarguíssim, de dijous 25 a dilluns 29 i el tercer, el més breu, de dijous 1 a dissabte 3. Hi haurà sis recitals de lied; dos el primer cap de setmana, quatre el segon i un el tercer, i tres conferències vinculades a tres dels recitals, una cada setmana. Enguany el predomini de la llengua alemanya és gairebé absolut: Schubert (molt de Schubert, com us podeu imaginar), Schumann, Brahms, Mendelssohn, Wolf, Beethoven i Berg. Les úniques excepcions a aquest domini lingüístic seran algunes cançons de [...]
  • Cançó de la setmana: Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne  (R. Schumann) - J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    collage aniversariSi veieu un títol amb cinc xifres ja sabeu que celebrem el nostre aniversari, oi? Doncs sí, aquest blog acaba de fer quatre anys! I n'estic molt cofoia, quatre anys a la xarxa és molt de temps. Moltes gràcies a tots, estimats lectors! Gràcies per llegir i per comentar, ja sigui aquí, per correu, a les xarxes socials o fent una cervesa. Avui repassarem l'any i les xifres, us comentaré algunes novetats al web, us parlaré d'una nova sèrie d'entrades i us presentaré una joia de cançó, preferida entre les preferides.
  • Cançó de la setmana: Chanson triste (H. Duparc) - J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    Love and pain - E. MunchQuan una cançó em ronda pel cap durant setmanes inevitablement acabo compartint-la aquí al blog i Chanson triste, d'Henri Duparc, porta molt de temps demanant el seu torn. Revisant les entrades anteriors dedicades a Duparc m'he adonat que amb prou feines si us havia parlat d'aquest compositor, un dels més interpretats als recitals. Potser us heu adonat que en els blocs de quatre o sis cançons que se'n solen cantar sempre van rodant les mateixes; de vegades, amb altres compositors, això passa perquè se solen interpretar les més populars però en aquest cas no és així; és, senzillament, perquè no en té més. El catàleg d'Henri Duparc el formen exactament disset cançons, una de les quals és un duo i per tant difícilment s'interpreta. Sorprenent, oi?
  • Cançó de la setmana: Ich liebe dich (R. Strauss) - J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    tercer aniversari de LiederabendBenvolguts, aquesta setmana celebrem el tercer aniversari de Liederabend. Tres anys a la blogosfera és molt de temps! És cert que publico poc (els gurus del ram recomanen fer-ho almenys dos o tres cops per setmana) però he aconseguit fer-ho regularment i estic contenta d'haver establert un vincle amb els lectors. Una amiga de fa molts anys amb la qual ens veiem poc perquè vivim lluny em deia no fa gaire que trobar-se puntualment amb les entrades era una manera de saber de mi. M'agrada.

    Durant aquest any vam abandonar la primera "residència"del blog, la plataforma Blogger; va fer un bon servei però se'ns havia quedat petita. El 5 de juny vaig publicar la primera entrada a la nova llar; va ser una feinada [...]
  • Cançó de la setmana: Täuschung (F. Schubert) - J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    Nocturne in Grau und Gold, Schnee in Chelsea - WhistlerPorto unes setmanes escoltant Winterreise de manera intensa i intensiva, perquè en deu dies em vaig trobar amb tres CD a la bústia: dos enregistraments acabats de sortir, el de Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch i el de Gerald Finley i Julius Drake, i un que va sortir fa un parell d'anys, el de Florian Boesch i Malcolm Martineau. Seria lògic pensar que aquesta entrada és una conseqüencia d'una possible sobredosi però el cert és que no, estava prevista a la meva llibreta des de fa un any, quan es va publicar la temporada 2012-2013 del Gran Teatre del Liceu. I és que divendres 28, si tot va bé, hi tindrem precisament Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch interpretant Winterreise (no és casualitat, el recital forma part de la gira de promoció).
  • Cançó de la setmana: Beim Schlafengehen (R. Strauss) - K. Jarnot, H. Deutsch
     
    Night and her daughter Sleep - M.L. MacomberFa unes setmanes un amic em va escriure per dir-me que havia d'escoltar un disc que s'acabava de comprar, lieder d'Strauss cantats per Konrad Jarnot. Per a ell Jarnot havia estat un descobriment, i val a dir que per a mi també ho va ser quan el vaig escoltar, però si me'l recomanava amb tant d'entusiasme era perquè el disc incloïa... els Vier letzte Lieder! Les quatre últimes cançons d'Strauss cantades per un baríton! Vaig quedar tan sorpresa com ell
  • Cançó de la setmana: Cäcilie (R. Strauss) - S. Keenlyside, M. Martineau / J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    kiss by the window - MunchQuan vaig incloure Cäcilie a la llista de cançons més felices vaig dir que era una manera irresistible de dir "no saps el que et perds si no véns amb mi". Una cançó exuberant, apassionada, tan seductora que el poeta només podia rebre un sí per resposta. Aquell mateix dia una tuitera em va comentar que trobava que Cäcilie era més un intent desesperat de convèncer que no una cançó feliç. El poeta sempre parlava en condicional, "Si tu sabessis", i no estava tan segura que ella digués que sí; precisament l'encant de la cançó és aquest dubte que ens queda. Llavors vaig pensar que potser la felicitat l'afegim (o no) nosaltres.
  • Cançó de la setmana: Come away, come away death (E. Korngold) - C. Immler, H. Deutsch
     
    Adoració dels ReisPrimera entrada de 2013, bon any a tothom! Aquesta setmana tenim l'última de les tres entrades nadalenques, dedicada a la Nit de Reis. I com celebrarem una nit tan especial? Us en donaré una pista: amb el guanyador de dos Oscars.
  • Cançó de la setmana: Der Jüngling an der Quelle (F. Schubert) - J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    Madame Récamier - J.U. GuerinLes miniatures van ser part de l'equipatge dels viatgers durant segles, petits retrats dels éssers estimats que recorrien el món amb els seus propietaris com més tard ho van fer les fotografies. Amb el temps les miniatures van assolir importància artística i va sorgir, especialment a Anglaterra, una escola de pintors especialitzada en aquest tipus de pintura. Hi ha cançons que són com miniatures, s'han de mirar de molt a prop per poder apreciar tota la seva bellesa, perquè estan plenes de delicats detalls que ens perdem a primer cop d'ull (mireu, per exemple, la miniatura que il·lustra l'entrada, una aquarel·la sobre un medalló d'ivori de 8 x 6 cm).

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto