Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Moore, Gerald

  • I d'idil·li

    Cançó de la setmana: Der Nussbaum (R. Schumann) - Victoria de los Ángeles, G. Moore
     
    altI d'idil·li. No d'idil·li entès en la seva accepció original, "gènere poètic que descriu la vida rústica, els amors dels pastors, en una perspectiva de felicitat ideal" sinó en la més moderna d'història d'amor en sentit ampli. No fa gaire em vaig adonar que us havia explicat amb més o menys detall unes quantes històries d'amor relacionades bé amb un poeta, bé amb un compositor, bé amb tots dos; una mena de crònica rosa involuntària del lied prou extensa com per merèixer una lletra a l'alfabet de Liederabend.
  • Cómo introducir el aprendizaje de los Lieder a los estudiantes de canto

    Cançó de la setmana: An Silvia (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    Still-life with garland of flowers and golden tazza- Brueghel the Elder/Tornem a la normalitat després de les tres entrades nadalenques amb una autora convidada, Isabel Villagar. La Isabel és professora de cant i responsable del blog La brújula del canto, i ens dona unes pautes sobre com iniciar els estudiants de cant en la cançó.
  • Als Reis els agrada menjar i beure

    Cançó de la setmana: Epiphanias (H. Wolf) - E. Schwarzkopf, G. Moore
     
    adoration of the kings - J. de BrayEl 1888, Hugo Wolf passava el Nadal a casa de la família Köchert: Heinrich, Melanie i les seves filles. La Melanie feia anys el dia de Reis i Wolf i les nenes li van regalar una cançó. Per fer una cançó calia un poema, és clar, i com que Wolf estava en plena etapa Goethe (havia compost el primer lied el 27 d'octubre i n'escriuria el darrer el 12 de febrer), havia de ser de Goethe. És un poema molt divertit (és a dir, que el molt seriós Johann Wolfgang von Goethe com a mínim en va escriure dos, de poemes divertits), una petita escena per a una festa celebrada el dia de Reis de 1781. Comença amb una presentació conjunta de tots tres Reis i continua amb una presentació individual de Melcior, Gaspar i Baltasar. Són uns Reis planers, prou allunyats de la seva solemne imatge tradicional: els agrada molt menjar i beure, sobretot si no han de pagar, i no són indiferents als encants [...]
  • SV16 - An den Mond

    Cançó de la setmana: An den Mond, D. 259  (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    Wind Blown Grass Across the Moon - Utagawa HiroshigeArribem al final de les entrades dedicades a la SV16, avui parlarem del darrer recital de lied d'enguany. Serà el 2 de setembre i tindrà Anna Lucia Richter i Michael Gees com a protagonistes. El programa està totalment dedicat a Schubert (l'únic, juntament amb La bella molinera de Peter Mauro i Helmut Deutsch). Repassem les cançons del programa que hem escoltat fins ara a Liederabend?
  • SV16 - Hexenlied

    Cançó de la setmana: Hexenlied (F. Mendelssohn) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    Hexensabbath - StratmannAvui us presentaré breument dos recitals més de la SV16, començant pel segon que faran Juliane Banse i Wolfram Rieger, als quals s'hi afegirà el baríton Adrian Eröd; serà el 20 d'agost. La primera part estarà dedicada sobretot a duos de Schumann i Mendelssohn i inclourà també alguns lieder per a una sola veu de tots dos compositors. A la segona part escoltarem una selecció d'un recull que, tot i que no inclou duos, el solen cantar dos cantants, un home i una dona. Es tracta de l'Italianisches Liederbuch, d'Hugo Wolf, una obra que encara no hem estrenat a Liederabend i que ja tinc apuntada a la llibreta del curs vinent per presentar-la com cal. D'aquest segon recital només n'hem escoltat tres lieder, tots tres de Schumann.
  • Aquesta em sona! (II)

    Cançó de la setmana: Wiegenlied (J. Brahms) - E. Grümmer, G. Moore
     
    The Lullaby - George Goodwin KilburneMolts de vosaltres coneixereu la Isabel Villagar, professora de cant, a través del seu blog La brújula del canto. La Isabel em va proposar fa uns mesos de fer una col·laboració, una minisèrie d'entrades a Liederabend que ella enllaçaria a La brújula del canto. Els seus lectors tenen interessos molt diversos, ja que ella toca molts temes relacionats amb la veu, no només cantada, i quan parla de cant no necessàriament és líric. Els lectors de Liederabend són tot el contrari, aquí tenim lectors molt especialitzats, i es tractava de trobar assumptes que poguessin interessar als seguidors de tots dos webs.
  • El meu cor està oprimit per la pena

    Cançó de la setmana: With rue my heart is laden  (G. Butterworth) - J. Cameron, G. Moore
     
    Bridgenorth - Shropsire - Paul SandbyAl seu assaig Inside the Whale (1940), George Orwell diu:"Entre la gent que era adolescent als anys que van del 1910 al 1925, Housman va tenir una influència enorme que avui no és fàcil d'entendre. El 1920, quan jo tenia uns disset anys, em sabia de memòria probablement el Shropshire Lad sencer." Aquesta cita ens parla de la popularitat d'A Shropshire Lad, un volum de poesia publicat per Alfred Edward Housman el 1896. Housman no es considerava poeta; era un erudit, un home dedicat a la investigació en llengües clàssiques, però els anys anteriors havien estat durs per a ell i això l'havia impulsat a escriure aquesta col·lecció de poemes que parla de solitud, pèrdua, amors infeliços i morts prematures, tot això evocant un paisatge i una forma de vida idealitzades, una mena de paradís perdut.
  • Feu-me per sempre més jove!

    Cançó de la setmana: Mignon III (H. Wolf) - E. Schwarzkopf, G. Moore
     
    Mignon - Friedrich Wilhelm SchadowDesprés de la darrera entrada, en la qual parlàvem de la bella ànima, ens retrobem amb Wilhelm que arriba al castell de Lothario per donar-li la carta de la malaguanyada Aurelie; encetem el llibre setè, on no trobem cap cançó, i avançarem fins al segon capítol del llibre vuitè per escoltar la dotzena cançó del llibre, So laßt mich scheinen, bis ich werde. En total són onze capítols i hi passen tantes coses que és impossible que us les pugui explicar totes, ni que sigui tan superficialment com ho faig habitualment, així que n'he destriat les imprescincibles per a la trama principal.
  • S'hi està tan bé, aquí

    Cançó de la setmana: Zdes' khorosho (S. Rakhmàninov) - N. Gedda, G. Moore
     
    Red Sunset on the Dnieper -  Arkhip Ivanovich KuindzhiRecordeu com comença Memòries d'Àfrica? "Jo tenia una granja a l'Àfrica, al peu dels turons de Ngong". Aquesta frase tan senzilla em sembla una emotiva declaració d'amor a l'Àfrica i tot el que Isak Dinesen hi va viure i hi va deixar; em ve al cap quan llegeixo sobre Rakhmàninov i com s'estimava Ivanovka, la finca de la seva família.

    Rakhmàninov pertanyia a una família d'origen noble molt antiga que quan ell va néixer el 1873 ja havia anat molt a menys. De tot aquell patrimoni que havia tingut segles enrera, a finals del segle XIX la família només conservava Ivanovka, una finca a uns 500 km al sudest de Moscou que entre 1890 i 1917 va ser el refugi [...]
  • El més bell pensament

    Cançó de la setmana: Philine (H. Wolf) - E. Schwarzkopf, G. Moore
     
    Hamlet and Ophelia - D.G. RossettiContinuem amb la sèrie de cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. Un cop recuperat de les seves ferides, Wilhelm viatja cap a casa de Serlo. Allà es troba que el seu amic no està precisament content amb ell; recordem que Wilhelm hi havia enviat Melina i la seva companyia de teatre, que Serlo considera una colla d'aficionats i dels dolents. Al començament no vol ni sentir-ne a parlar, de contractar-los però a poc a poc entre Wilhelm i Philine el van persuadint que sota la seva direcció millorarian. Per altra banda, els actors de la seva companyia actual li estan demanant sous més alts i la de Melina treballaria per menys, així que finalment Serlo accedeix a muntar una obra amb ells i demana a Wilhelm que s'hi quedi també, com a actor. Wilhelm dubta; hauria de tornar a casa seva, ja fa molt de temps que en falta, però el tempta la idea de dedicar-se al teatre i [...]
  • Michelangelo

    Cançó de la setmana: Fühlt meine Seele das ersehnte Licht (H. Wolf) - H. Hotter, G. Moore
     
    Zechariah (detail)- MichelangeloAquest any 2014 tenim uns quants aniversaris rodons, d'aquells que serveixen per recordar i homenatjar els seus protagonistes. El que ens toca més d'a prop en aquest blog és el 150 aniversari del naixement de Richard Strauss, un dels compositors habituals a Liederabend. Recordarem també el centenari del començament de la Gran Guerra, perquè una ferida tan profunda havia de marcar també per força la vida musical europea. Un altre aniversari, al cual dediquem aquesta entrada, té a veure Michelangelo Buonarroti: el 18 de febrer farà 450 anys de la seva mort.
  • 110-48-70-69-63

    Cançó de la setmana: Nähe des Geliebten (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    Schubert - Miquel PenadésEl 5 de febrer de 2012 vaig publicar la primera entrada d'aquest blog, Un blog de què?. Dos anys després, Liederabend continua a la blogosfera; aquesta setmana celebrem el nostre aniversari i trobo que és un bon moment, en primer lloc, pels agraïments.
  • L'elegància de Schubert

    Cançó de la setmana: Geheimes (F. Schubert) - H. Hotter, G. Moore
     
    Carmen having tea - Lillian BassmanDimarts vinent, 19 de novembre, és l'aniversari de la mort de Franz Schubert, el rei d'aquesta casa. Si ara fa un any us donava cinc motius per estimar-lo, avui us en vull donar un més, un lied que he estat reservant durant mesos per a aquesta ocasió. Dir que està entre els meus preferits no és gaire dir, tinc dotzenes de lieder preferits de Schubert; el vaig triar perquè hi ha una paraula que em ve al cap sempre que l'escolto: elegància. Tampoc no és gaire dir, perquè la música de Schubert no es caracteritza precisament per la seva vulgaritat, però en aquest cas és una elegància... arriscada.
  • Entrevista amb Jordi Roch, director artístic de la Schubertíada a Vilabertran

    Cançó de la setmana: Sei mir gegrüßt (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    Jordi Roch i BoschFa un temps vaig escriure que la Schubertíada a Vilabertran era l'oasi que aplegava els aficionats al lied en aquest desert que és la programació liederística a casa nostra; sembla que la temporada vinent anirem una mica millor ara que el Gran Teatre del Liceu ha recuperat els recitals, però la Schubertíada a Vilabertran continua sent la gran cita. El seu director artístic, Jordi Roch i Bosch (Barcelona, 1931), va tenir l'amabilitat de concedir-me fa unes setmanes l'entrevista que podreu llegir a continuació; jo continuo sense ser periodista, però el Dr. Roch té moltes coses interessants per explicar i li agraeixo molt que les hagi compartit amb nosaltres.
  • Les deu cançons més felices

    Cançó de la setmana: Frühlingsnacht (R. Schumann) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    Red Poppy - G. O'KeeffeQuan vaig publicar la llista de les deu cançons més tristes comentava amb una amiga que n'hi havia per triar i remenar i ella em va dir que el que costaria realment seria trobar cançons sobre la felicitat suprema. M'ho vaig prendre com un desafiament i li vaig dir que quan acabéssim amb les més tristes faríem les més felices, el pitjor que podia passar és que la llista tingués tres cançons. Però no, vaig començar a apuntar títols a la llibreta i al final he hagut de descartar-ne unes quantes per deixar la llista en deu.
  • Una cançó desesperada

    Cançó de la setmana: Erstarrung (F. Schubert) - H. Hotter, G. Moore
     
    Paisaje nevado - M.J. BecerrilContinuem el nostre recorregut per les deu cançons més tristes i arribem a Erstarrung (Convertit en gel), el quart lied de Winterreise (Viatge d'hivern) de Schubert. Amb aquest cicle ens trobem en el mateix cas que amb els Kindertotenlieder, pràcticament qualsevol cançó que triéssim podria formar part de la llista, o podria formar-ne part el cicle, directament. Com que alguna havia de triar em vaig quedar amb Erstarrung, una cançó desesperada (amb permís de Pablo Neruda).
  • El compositor cantant

    Cançó de la setmana: Tom der Reimer (C. Loewe) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    La reina dels elfs - A. von VolborthCarl Loewe va ser conegut a Viena com el "Schubert de l'Alemanya del Nord". Havia nascut dos mesos abans que Schubert i, casualitats de la vida, fou també el dotzè fill d'un mestre. Ben aviat va destacar per les seves aptituds musicals i el Loewe adolescent va començar una carrera com a compositor que va durar més de cinquanta anys; en la cronologia liederística, de les primeres cançons de Schubert a les cançons de Brahms a la seva trentena.
  • Un símbolo, un compositor (I)

    Cançó de la setmana: Abends unter der Linde, D235 (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore; Abends unter der Linde, D237 (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson; Die abgeblühte Linde (F. Schubert) - E. Mathis, G. Johnson
     
    El passeig dels til·lers - T. CédricEl mundo del lied, y en concreto el del lied romántico, como estamos viendo en las interesantes entradas de este blog, está lleno de simbologías. La Naturaleza, la Muerte, El Amor (casi siempre no correspondido), el Nacionalismo, la Melancolía, son temas que aparecen una y otra vez el los poemas que musican nuestros compositores. Símbolos que aparecen en los versos o incluso a los que se dedican poemas completos. Vamos a hablar en esta entrada de un símbolo y de un compositor que lo toma como suyo. Vamos a hablar del tilo y de Schubert.
  • Strauss, Schumann i les cireres

    Cançó de la setmana: Mondnacht (R. Schumann) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    Blue - W. KandinskyÉs difícil menjar només una cirera, n'agafes una i quan estires van unes quantes al darrera, perquè les seves cues estan unides o perquè s'han enredat entre elles. Amb els lieder passa una cosa semblant, n'escoltes un i inevitablement et porta a escoltar d'altres; de vegades estan units per una associació llunyana, per una sensació o per un record, d'altres la relació entre ells és forta.
     
    El lied que escoltarem avui, Mondnacht (Nit de lluna), de Schumann, i el que escoltàvem la setmana passada, Die Nacht, estan ben enganxats per les cues. Si ja els coneixeu segurament també els relacioneu; si vau descobrir Die Nacht i us va agradar també us agradarà Mondnacht.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto