logo palabrab750

Cabeza de coco, grano de café.
Con lindas motitas,
Con ojos grandotes como dos ventanas que miran al mar.

nubeclarah500

Johnson, Graham

  • Cançó de la setmana: Die letzten Blumen starben (R. Schumann) - J. Banse, G. Johnson
     
    Portrait Elisabeht Kulmann - Carl BarthLa primavera del 1851, Robert Schumann va escriure un cicle de set cançons basat en poemes d’una jove escriptora: Elisabeth Kulmann. Un cicle que ens descobreix algunes escenes i vivències de la jove poetessa a través del prisma del compositor alemany.

    (Article d'Alba Quinquillà, alumna del Màster en Lied de l'ESMUC)
  • Cançó de la setmana: Nous avons fait la nuit (F. Poulenc) - F. Lott, G. Johnson
     
    Nusch - Ray Man

    “Un cicle digne de ser comparat amb els grans cicles de lieder alemanys, com el Viatge d'hivern de Schubert o el Dichterliebe de Schumann.” Això és el que deia Alexis Roland-Manuel sobre Tel jour telle nuit (Tal dia tal nit). No acabo de veure les comparacions entre coses tan poc homogènies (cicles en llengües diferents, poemes i cançons separats per un segle), però hi ha pocs dubtes que el cicle de Francis Poulenc és fantàstic i que té elements en comú amb els que esmenta el musicòleg.

  • Cançó de la setmana: Gebet (R. Schumann) - J. Banse, G. Johnson
     
    Mary Stuart - (school of) Francis Clouet

    Gedichte der Königin Maria Stuart és l'últim cicle que va compondre Robert Schumann, el desembre de 1852. També són, com qui diu, els seus darrers lieder; posteriorment, només en va compondre dos més. La història de Maria I d'Escòcia ja havia atret Schiller, que l'any 1800 havia escrit el seu drama Maria Stuart, basada en els darrers dies de la vida de la reina; havia atret també Donizetti, que va compondre el 1835 la seva òpera Maria Stuarda a [...]

  • Cançó de la setmana: Intermezzo (R. Schumann) - K. Royal, G. Johnson
     
    Calla Lilies - Georgia O'KeeffeAmb aquesta entrada arribem a la tercera i última de les dedicades als programes de lied de la Schubertíada a Vilabertran. Malcolm Martineau és un dels protagonistes especials d'aquesta edició del festival, amb tres recitals, tots tres aquesta setmana: demà amb Sarah Connolly (en vam parlar la setmana passada), demà passat amb Kate Royal i divendres amb Christoph Prégardien. No us podeu imaginar les ganes que en tinc! .
  • Cançó de la setmana: Der Jüngling und der Tod (F. Schubert) - A. Murray, G. Johnson
     
    altUs explicaré un secret. Com bé sabeu, les paraules de l'abecedari de Liederabend són noms propis que hi han tingut una presència especial, o referències a temes que hem tractat reiteradament. Inicialment, la I estava reservada per al mot incertesa. Hem parlat aquí uns quants cops de la programació de recitals de lied a casa nostra, que des de fa moltes temporades se sosté sobretot per la iniciativa privada, mentre que els equipaments públics el programen de manera més aviat erràtica. Uns anys sí i d'altres no, aquesta temporada dos recitals aquí i un allà i la vinent cap aquí i dos més enllà, de manera que podem gaudir ocasionalment de molt bons recitals però no hi ha cap línia de programació definida i els aficionats vivim instal·lats en la incertesa (sí, la vida de l'aficionat és dura). Vet aquí, però, que vaig saber que la propera temporada les coses començarien a canviar [...]
  • Cançó de la setmana: Auf morgen ist Sankt Valentins Tag (J. Brahms) - C. Schäfer, G. Johnson
     
    Ophelie au milieu des fleurs-Odile RedonUs proposo un joc: si us dic "dia de Sant Valentí", en què penseu? En el dia dels enamorats? En cinema negre? En Ningú no és perfecte? En Ofèlia? En Ofèlia i Brahms? Si aquesta darrera resposta és la vostra, espero que sigueu conscients que esteu més malalts de lied del que us pensàveu. Benvinguts al club.

    Efectivament, Johannes Brahms va escriure cinc cançons a partir dels textos que canta Ofèlia a la cinquena escena del quart acte de Hamlet; són les que avui coneixem com a Ophelia-Lieder, WoO22. D'aquest cicle crida l'atenció que no dura més de tres minuts, abans que te n'adonis ja s'ha acabat; aquesta brevetat s'entén millor si es té en compte que, en realitat, Brahms no les va plantejar com a cicle sinó com a música incidental [...]
  • Cançó de la setmana: Die Krähe (F. Schubert) - C. Maltman, G. Johnson
     
    altSi alço la vista del paper, veig dos gavians posats a la casa del costat, esperant per si troben res per endrapar. Quan els gavians marxin potser vindran coloms, però no s'hi estaran plegats: els coloms van aprendre fa anys que calia fugir-ne. A casa hi viuen merles, i uns ocellets que no sé què són. Són petits com pardals però més esvelts, més entremaliats i més sorollosos; sempre van en colla. També s'hi acosten tòrtores, però són més prudents. Quan surti al carrer hi veuré coloms, cotorres i pardals, potser alguna garsa, i poca cosa més. Però vet aquí que un dia hi vaig veure un corb. I quan el meu cervell va haver processat aquesta informació em vaig aturar i em vaig tombar. El corb seguia allà, picant per terra, compartint espai en pau i harmonia amb els coloms, i una persona tan astorada com jo li estava fent una fotografia. No sé si els veïns de més amunt reben la visita [...]
  • Cançó de la setmana: Nachtlied (R. Schumann) - C. Schäffer, G. Johnson
     
    Initial letter G,  from a manuscript produced in northern Italy during the early 1400s.Al llarg de gairebé cinc anys d'articles setmanals, n'he publicat uns quaranta amb poemes de Goethe. És a dir, pràcticament tot un any per als seus versos. Aquesta quarantena de lieder són d'onze compositors diferents, i la meitat són del rei de la casa (Schubert, pels despistats), entre ells meravelles com Geheimes o Rastlose Liebe. I a més tenim la llarga sèrie d'entrades dedicades a les cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. No és cap sorpresa que la G de l'abecedari de Liederabend sigui per a Goethe, oi? Aquesta lletra era de les fàcils.
  • Cançó de la setmana: Verklärung (F. Schubert) - B. Fassbaender, G. Johnson
     
    altUna de les persones més esmentades a Liederabend no és ni un compositor, ni un poeta, ni un cantant, ni un pianista. No l'esmentem, però, fent servir el seu nom sinó la inicial del seu cognom, D, seguida d'unes xifres. Avui és el primer cop que esmento el seu nom complet, Otto Erich Deutsch. A Deutsch li devem la primera compilació exhaustiva de les obres de Franz Schubert, un catàleg que s'ha adoptat com a referència. Com tota la gent que es dedicava a sistematitzar informació en aquella època no tan llunyana en què es treballava sense ordinadors, Otto Deutsch em mereix molta admiració i molt de respecte. Fins i tot em fa una miqueta d'enveja, m'encantaria conèixer el seu mètode de treball i veure el seu sistema de classificació, que suposo que era a base de fitxes. Ordre i bellesa, recordeu? Otto Deutsch i els seus col·legues es dedicaven a posar ordre en la bellesa.
  • Cançó de la setmana: Wenn ich in deine Augen seh' (F. Schumann) - C. Maltman, G. Johnson
     
    The hand book of mediaeval alphabets and devices - Henry ShawDarrera entrada de l'abecedari de Liederabend abans que acabi la temporada, amb D de Dichterliebe. En realitat va anar de poc que no fos C de cicle, però llavors no hagués pogut ser C de contemporani; això de l'abecedari té molt de trencaclosques. Llavors vaig pensar que només havia de triar un cicle com a representant de tota la resta. Podria haver triat W de Winterreise però la W la tenia ocupada amb... Bé, la W ja estava ocupada. I, com us deia l'últim cop que en vaig parlar, Dichterliebe m'agrada amb deliri. Crec que no hi ha cap altre cicle que hagi escoltat tant, amb tanta golafreria; de vegades m'estic d'escoltar-lo perquè sé que si m'hi poso podria obrir un altre període de Dichterliebedependència. Que per què m'agrada tant? Aquí us en dono cinc motius, n'hi ha molts més....
  • Cançó de la setmana: Ruhe, Süßliebchen (J. Brahms) - C. Maltman, G. Johnson
     
    Pilot watching a sleeping woman - Mortimer WilsonAbans de començar a escriure aquesta entrada he fet memòria de les cançons de bressol que hem escoltat; no he fet un repàs exhaustiu però recordo les de Brahms, Strauss, Schubert, Barber, Britten i Duparc. Les primeres són el que s'espera d'una cançó de bressol, una mare (pare en el cas de Schubert) que bressola el seu fill per adormir-lo; les de Britten i Duparc són cançons adultes, on un home vetlla el son d'una dona; també és adulta la cançó de bressol que escoltarem avui, Ruhe, Süßliebchen (Descansa, dolça estimada) el novè lied del cicle Die schöne Magelone de Brahms.
  • Cançó de la setmana: Marienwrümchen (R. Schumann) - A. Murray, G. Johnson / Marienwürmchen (J. Brahms) - A. Bourvé, T. Hartlieb
     
    Still life with a convolvulus and a ladybird - James HollandAquesta setmana l'entrada va dedicada als qui preferiu les entrades curtes i als qui no us agrada l'hivern. Als primers, perquè us ho heu guanyat amb la vostra paciència les tres darreres setmanes, que em vaig allargar molt. Avui seré breu per compensar. Als qui no us agrada l'hivern, perquè en ple mes de desembre ens inventarem una primavera.

    Som a la primavera, noteu l'escalforeta del sol? I la llum tan lluent? Veieu aquell nen que té una marieta a les mans? La marieta, la cuca més bufona. Tan rodoneta, amb el seu vermell tan viu i els seus set piquets negres. La Mare Natura tracta millor a d'uns que a d'altres i la marieta, a més de ser bufona, cau bé, entre d'altres coses [...]
  • Cançó de la setmana: Der Vater mit dem Kind (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson
     
    Schubert at the Piano with the Singer Michael Vogl - Moritz von Schwind, 1825.La setmana passada vaig començar una entrada dedicada als amics de Franz Schubert; com que anava creixent i creixent vaig optar per fer-la en dues parts i aquesta és la segona. En la primera vam parlar de Joseph von Spaun, Johann Mayrhofer, Franz von Schober i Johann Michael Vogl; avui us presentaré uns quants membres més del cercle de Schubert.

    Fins ara hem vist relacions duradores però no totes ho van ser. La vida a Viena en aquells anys era dura, primer amb la guerra, mentre Schubert era al Konvikt, i després amb l'època de repressió amb el govern de Klemens von Metternich. Una de les víctimes d'aquesta situació va ser Johann Senn, company d'estudis de Franz [...]
  • Cançó de la setmana: Heiß mich nicht reden (R. Schumann) - C. Schäfer, G. Johnson
     
    Gustav Adolf Hennig - Lesendes MädchenLa cançó de l'entrada anterior, Heiß mich nicht reden, tanca el llibre V de la novel·la; la canta Mignon per acomiadar-se de Wilhelm, que marxa de viatge per complir la darrera voluntat d'Aurelie: lliurar a Lothario (el seu antic amor) una carta que ella li ha escrit uns dies abans de morir. La novel·la, però, no continua amb la trama principal, abans ens trobem amb un escrit que el narrador ja ens havia anticipat. Potser recordeu que un metge conegut de Wilhelm havia visitat Aurelie poc abans de la seva mort; la troba tan trasbalsada que li fa arribar el manuscrit d'una amiga traspassada no feia gaire, amb l'esperança que en llegir-lo el seu esperit es calmi. Aurelie el llegeix i, efectivament, se serena i passa els seus darrers dies en pau.
  • Cançó de la setmana: Edone (F. Schubert) - C. Prégardien, G. Johnson
     
    Teresa Grob - Heinrich Hollpein
    - "Estimada, vols casar-te amb mi?"
    - "Sí que ho vull!"
    - "Doncs espera, que porto la nòmina al jutge, vejam què hi diu."
     
    El 1815 va entrar en vigor a Viena una llei, l'Ehe Konsens Gesetz (llei de consentiment del matrimoni), que establia que un home només podia casar-se si demostrava la seva solvència econòmica. Trobo que la llei és sorprenent, no només per la intromissió a la vida privada dels ciutadans, que això Metternich i companyia ja ho tenien, sinó perquè em costa de creure que molta gent no tirés pel dret i fes la seva amb o sense papers [...]
  • Cançó de la setmana: Cradle Song for Eleanor (B. Britten) - I. Bostridge, G. Johnson
     
    The Corn Poppy - Kees Van DongenThe Corn Poppy, el quadre que il·lustra aquesta entrada, és un oli del pintor neerlandès Kees Van Dongen, de 1919. No és gaire gran, aproximadament 54 x 46 cm, i forma part de la col·lecció permanent del Museu de Belles Arts de Houston. Un amic va haver de viatjar sovint a aquesta ciutat durant una temporada i es va enamorar d'aquests ulls tan grossos i aquesta expressió innocent. Jo només conec el quadre a través de reproduccions però el meu amic va fer que me n'enamorés també, era el nostre quadre. No us passa que amb els amics compartiu l'afició per una pel·lícula, una cançó, un quadre, i cada cop que els veieu o sentiu penseu en ells?
  • Cançons de la setmana: Rêvons, c'est l'heure (J. Massenet ) - F. Lott, A. Murray, G. Johnson; La lune blanche (G. Fauré) - C. Maltman, G. Johnson; L'heure exquise (R. Hahn) - S. Graham, R. Vignoles
     
    Clair de lune sur le port de Boulogne (fragment) - E. ManetLa setmana passada escoltàvem Chanson triste d'Henri Duparc, una mélodie de la primera època d'aquest gènere, que va començar pels volts de 1870. Però, què hi havia, a França, abans de la mélodie? O no hi havia cap gènere de cançó? Sí que n'hi havia: el romance.

    Situem-nos a mitjans del segle XVIII. A la cort francesa es cantaven cançons inspirades en antigues llegendes, o amb històries pastorals o sentimentals que imitaven l'estil poètic antic, anomenades romances. Els textos eren senzills i les músiques també ho eren per tal que estiguessin a l'abast de qualsevol intèrpret; a diferència del lied clàssic que naixia a la mateixa època a Alemanya, però, el romance no tenia cap vinculació amb la música [...]
  • Cançó de la setmana: Noël (G Fauré) - J.M. Ainsley, G. Johnson
     
    criaturesHeu vist quanta canalla tenim avui? Han vingut a passar amb nosaltres la nit de Reis. A cadascuna de les onze fotos hi ha un nen o una nena que ja ens han visitat abans al blog, com a adults, per il·lustrar musicalment les entrades. Sabeu qui són? Penso que la majoria es reconeixen bé però, és clar, jo tinc informació privilegiada. Un donaré algunes pistes per si de cas.
     
    Abans de les pistes, un parell d'aclariments sobre les dues fotos que us poden confondre: a la foto número 1 hi ha una mare amb dos fills, en interessa només el noi. A la foto número 11 hi ha dos nens, el nostre és el de la dreta; el de l'esquerra també és músic i és qui va publicar la foto a Twitter.
     
  • Cançó de la setmana: Furcht der Geliebten (F. Schubert) - S. Keenlyside, G. Johnson
     
    A morning missive - Joseph LeempoelsD'entrades dedicades a Schubert, el rei d'aquesta casa, en tenim unes quantes cada temporada; avui, com vam fer l'any passat i l'anterior, li dediquem una entrada per commemorar el 186è aniversari de la seva mort, el 19 de novembre de 1828 (aquest any la data coincideix amb la data de publicació). Tenia reservat un tema per a aquesta ocasió especial: l'”any dels miracles” de Schubert, 1815, durant el qual va compondre cent quaranta-cinc lieder.

    La idea me la va donar fa uns quants mesos l'Elisa Rapado; al seu blog parlava de l'”Annus Mirabilis”, recordant que l'any vinent se'n compleixen dos-cents anys i ens convidava a cantants, pianistes i aficionats a celebrar-lo.
  • Cançó de la setmana: Meine Liebe ist grün (J. Brahms) - A. Kirchschlager, G. Johnson
     
    Lilacs in the sun - Monet

    Si féssim una llista de les deu cançons més apassionades (m'ho apunto a la llibreta), la d'avui tindria molts números per entrar-hi: Meine Liebe ist grün, de Johannes Brahms. Breu i intensa,  romàntica en tots els sentits de la paraula. Una cançó èbria d'amor, com diu el darrer vers del poema, però, sobretot, una cançó entorn de la qual hi ha molt d'amor. En coneixeu la història?

    Robert Schumann va ingressar al sanatori d'Endenich el febrer de 1854 i s'hi va estar fina a la seva mort el juliol de 1856. El juny de 1854 va néixer el seu vuitè fill, Felix (dit així en record del seu bon amic Felix Mendelssohn) i Johannes Brahms en va ser el padrí. Brahms tenia llavors només vint-i-un anys; havia conegut [...]

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto