Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. facebook pinterest twitter spotify

email facebook pinterest twitter spotify

Johnson, Graham

  • Projecte Schubert Lied a Barcelona

    Cançó de la setmana: Der Jüngling und der Tod (F. Schubert) - A. Murray, G. Johnson
     
    altUs explicaré un secret. Com bé sabeu, les paraules de l'abecedari de Liederabend són noms propis que hi han tingut una presència especial, o referències a temes que hem tractat reiteradament. Inicialment, la I estava reservada per al mot incertesa. Hem parlat aquí uns quants cops de la programació de recitals de lied a casa nostra, que des de fa moltes temporades se sosté sobretot per la iniciativa privada, mentre que els equipaments públics el programen de manera més aviat erràtica. Uns anys sí i d'altres no, aquesta temporada dos recitals aquí i un allà i la vinent cap aquí i dos més enllà, de manera que podem gaudir ocasionalment de molt bons recitals però no hi ha cap línia de programació definida i els aficionats vivim instal·lats en la incertesa (sí, la vida de l'aficionat és dura). Vet aquí, però, que vaig saber que la propera temporada les coses començarien a canviar [...]
  • Ofèlia i Brahms

    Cançó de la setmana: Auf morgen ist Sankt Valentins Tag (J. Brahms) - C. Schäfer, G. Johnson
     
    Ophelie au milieu des fleurs-Odile RedonUs proposo un joc: si us dic "dia de Sant Valentí", en què penseu? En el dia dels enamorats? En cinema negre? En Ningú no és perfecte? En Ofèlia? En Ofèlia i Brahms? Si aquesta darrera resposta és la vostra, espero que sigueu conscients que esteu més malalts de lied del que us pensàveu. Benvinguts al club.

    Efectivament, Johannes Brahms va escriure cinc cançons a partir dels textos que canta Ofèlia a la cinquena escena del quart acte de Hamlet; són les que avui coneixem com a Ophelia-Lieder, WoO22. D'aquest cicle crida l'atenció que no dura més de tres minuts, abans que te n'adonis ja s'ha acabat; aquesta brevetat s'entén millor si es té en compte que, en realitat, Brahms no les va plantejar com a cicle sinó com a música incidental [...]
  • La cornella

    Cançó de la setmana: Die Krähe (F. Schubert) - C. Maltman, G. Johnson
     
    altSi alço la vista del paper, veig dos gavians posats a la casa del costat, esperant per si troben res per endrapar. Quan els gavians marxin potser vindran coloms, però no s'hi estaran plegats: els coloms van aprendre fa anys que calia fugir-ne. A casa hi viuen merles, i uns ocellets que no sé què són. Són petits com pardals però més esvelts, més entremaliats i més sorollosos; sempre van en colla. També s'hi acosten tòrtores, però són més prudents. Quan surti al carrer hi veuré coloms, cotorres i pardals, potser alguna garsa, i poca cosa més. Però vet aquí que un dia hi vaig veure un corb. I quan el meu cervell va haver processat aquesta informació em vaig aturar i em vaig tombar. El corb seguia allà, picant per terra, compartint espai en pau i harmonia amb els coloms, i una persona tan astorada com jo li estava fent una fotografia. No sé si els veïns de més amunt reben la visita [...]
  • G de Goethe

    Cançó de la setmana: Nachtlied (R. Schumann) - C. Schäffer, G. Johnson
     
    Initial letter G,  from a manuscript produced in northern Italy during the early 1400s.Al llarg de gairebé cinc anys d'articles setmanals, n'he publicat uns quaranta amb poemes de Goethe. És a dir, pràcticament tot un any per als seus versos. Aquesta quarantena de lieder són d'onze compositors diferents, i la meitat són del rei de la casa (Schubert, pels despistats), entre ells meravelles com Geheimes o Rastlose Liebe. I a més tenim la llarga sèrie d'entrades dedicades a les cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. No és cap sorpresa que la G de l'abecedari de Liederabend sigui per a Goethe, oi? Aquesta lletra era de les fàcils.
  • Otto Deutsch

    Cançó de la setmana: Verklärung (F. Schubert) - B. Fassbaender, G. Johnson
     
    altUna de les persones més esmentades a Liederabend no és ni un compositor, ni un poeta, ni un cantant, ni un pianista. No l'esmentem, però, fent servir el seu nom sinó la inicial del seu cognom, D, seguida d'unes xifres. Avui és el primer cop que esmento el seu nom complet, Otto Erich Deutsch. A Deutsch li devem la primera compilació exhaustiva de les obres de Franz Schubert, un catàleg que s'ha adoptat com a referència. Com tota la gent que es dedicava a sistematitzar informació en aquella època no tan llunyana en què es treballava sense ordinadors, Otto Deutsch em mereix molta admiració i molt de respecte. Fins i tot em fa una miqueta d'enveja, m'encantaria conèixer el seu mètode de treball i veure el seu sistema de classificació, que suposo que era a base de fitxes. Ordre i bellesa, recordeu? Otto Deutsch i els seus col·legues es dedicaven a posar ordre en la bellesa.
  • D de Dichterliebe

    Cançó de la setmana: Wenn ich in deine Augen seh' (F. Schumann) - C. Maltman, G. Johnson
     
    The hand book of mediaeval alphabets and devices - Henry ShawDarrera entrada de l'abecedari de Liederabend abans que acabi la temporada, amb D de Dichterliebe. En realitat va anar de poc que no fos C de cicle, però llavors no hagués pogut ser C de contemporani; això de l'abecedari té molt de trencaclosques. Llavors vaig pensar que només havia de triar un cicle com a representant de tota la resta. Podria haver triat W de Winterreise però la W la tenia ocupada amb... Bé, la W ja estava ocupada. I, com us deia l'últim cop que en vaig parlar, Dichterliebe m'agrada amb deliri. Crec que no hi ha cap altre cicle que hagi escoltat tant, amb tanta golafreria; de vegades m'estic d'escoltar-lo perquè sé que si m'hi poso podria obrir un altre període de Dichterliebedependència. Que per què m'agrada tant? Aquí us en dono cinc motius, n'hi ha molts més....
  • Dorm, dolça estimada

    Cançó de la setmana: Ruhe, Süßliebchen (J. Brahms) - C. Maltman, G. Johnson
     
    Pilot watching a sleeping woman - Mortimer WilsonAbans de començar a escriure aquesta entrada he fet memòria de les cançons de bressol que hem escoltat; no he fet un repàs exhaustiu però recordo les de Brahms, Strauss, Schubert, Barber, Britten i Duparc. Les primeres són el que s'espera d'una cançó de bressol, una mare (pare en el cas de Schubert) que bressola el seu fill per adormir-lo; les de Britten i Duparc són cançons adultes, on un home vetlla el son d'una dona; també és adulta la cançó de bressol que escoltarem avui, Ruhe, Süßliebchen (Descansa, dolça estimada) el novè lied del cicle Die schöne Magelone de Brahms.
  • La marieta

    Cançó de la setmana: Marienwrümchen (R. Schumann) - A. Murray, G. Johnson / Marienwürmchen (J. Brahms) - A. Bourvé, T. Hartlieb
     
    Still life with a convolvulus and a ladybird - James HollandAquesta setmana l'entrada va dedicada als qui preferiu les entrades curtes i als qui no us agrada l'hivern. Als primers, perquè us ho heu guanyat amb la vostra paciència les tres darreres setmanes, que em vaig allargar molt. Avui seré breu per compensar. Als qui no us agrada l'hivern, perquè en ple mes de desembre ens inventarem una primavera.

    Som a la primavera, noteu l'escalforeta del sol? I la llum tan lluent? Veieu aquell nen que té una marieta a les mans? La marieta, la cuca més bufona. Tan rodoneta, amb el seu vermell tan viu i els seus set piquets negres. La Mare Natura tracta millor a d'uns que a d'altres i la marieta, a més de ser bufona, cau bé, entre d'altres coses [...]
  • Kann er was? (II)

    Cançó de la setmana: Der Vater mit dem Kind (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson
     
    Schubert at the Piano with the Singer Michael Vogl - Moritz von Schwind, 1825.La setmana passada vaig començar una entrada dedicada als amics de Franz Schubert; com que anava creixent i creixent vaig optar per fer-la en dues parts i aquesta és la segona. En la primera vam parlar de Joseph von Spaun, Johann Mayrhofer, Franz von Schober i Johann Michael Vogl; avui us presentaré uns quants membres més del cercle de Schubert.

    Fins ara hem vist relacions duradores però no totes ho van ser. La vida a Viena en aquells anys era dura, primer amb la guerra, mentre Schubert era al Konvikt, i després amb l'època de repressió amb el govern de Klemens von Metternich. Una de les víctimes d'aquesta situació va ser Johann Senn, company d'estudis de Franz [...]
  • La bella ànima

    Cançó de la setmana: Heiß mich nicht reden (R. Schumann) - C. Schäfer, G. Johnson
     
    Gustav Adolf Hennig - Lesendes MädchenLa cançó de l'entrada anterior, Heiß mich nicht reden, tanca el llibre V de la novel·la; la canta Mignon per acomiadar-se de Wilhelm, que marxa de viatge per complir la darrera voluntat d'Aurelie: lliurar a Lothario (el seu antic amor) una carta que ella li ha escrit uns dies abans de morir. La novel·la, però, no continua amb la trama principal, abans ens trobem amb un escrit que el narrador ja ens havia anticipat. Potser recordeu que un metge conegut de Wilhelm havia visitat Aurelie poc abans de la seva mort; la troba tan trasbalsada que li fa arribar el manuscrit d'una amiga traspassada no feia gaire, amb l'esperança que en llegir-lo el seu esperit es calmi. Aurelie el llegeix i, efectivament, se serena i passa els seus darrers dies en pau.
  • De mestres i casaments

    Cançó de la setmana: Edone (F. Schubert) - C. Prégardien, G. Johnson
     
    Teresa Grob - Heinrich Hollpein
    - "Estimada, vols casar-te amb mi?"
    - "Sí que ho vull!"
    - "Doncs espera, que porto la nòmina al jutge, vejam què hi diu."
     
    El 1815 va entrar en vigor a Viena una llei, l'Ehe Konsens Gesetz (llei de consentiment del matrimoni), que establia que un home només podia casar-se si demostrava la seva solvència econòmica. Trobo que la llei és sorprenent, no només per la intromissió a la vida privada dels ciutadans, que això Metternich i companyia ja ho tenien, sinó perquè em costa de creure que molta gent no tirés pel dret i fes la seva amb o sense papers [...]
  • The Corn Poppy

    Cançó de la setmana: Cradle Song for Eleanor (B. Britten) - I. Bostridge, G. Johnson
     
    The Corn Poppy - Kees Van DongenThe Corn Poppy, el quadre que il·lustra aquesta entrada, és un oli del pintor neerlandès Kees Van Dongen, de 1919. No és gaire gran, aproximadament 54 x 46 cm, i forma part de la col·lecció permanent del Museu de Belles Arts de Houston. Un amic va haver de viatjar sovint a aquesta ciutat durant una temporada i es va enamorar d'aquests ulls tan grossos i aquesta expressió innocent. Jo només conec el quadre a través de reproduccions però el meu amic va fer que me n'enamorés també, era el nostre quadre. No us passa que amb els amics compartiu l'afició per una pel·lícula, una cançó, un quadre, i cada cop que els veieu o sentiu penseu en ells?
  • Romanços!

    Cançons de la setmana: Rêvons, c'est l'heure (J. Massenet ) - F. Lott, A. Murray, G. Johnson; La lune blanche (G. Fauré) - C. Maltman, G. Johnson; L'heure exquise (R. Hahn) - S. Graham, R. Vignoles
     
    Clair de lune sur le port de Boulogne (fragment) - E. ManetLa setmana passada escoltàvem Chanson triste d'Henri Duparc, una mélodie de la primera època d'aquest gènere, que va començar pels volts de 1870. Però, què hi havia, a França, abans de la mélodie? O no hi havia cap gènere de cançó? Sí que n'hi havia: el romance.

    Situem-nos a mitjans del segle XVIII. A la cort francesa es cantaven cançons inspirades en antigues llegendes, o amb històries pastorals o sentimentals que imitaven l'estil poètic antic, anomenades romances. Els textos eren senzills i les músiques també ho eren per tal que estiguessin a l'abast de qualsevol intèrpret; a diferència del lied clàssic que naixia a la mateixa època a Alemanya, però, el romance no tenia cap vinculació amb la música [...]
  • Canalla

    Cançó de la setmana: Noël (G Fauré) - J.M. Ainsley, G. Johnson
     
    criaturesHeu vist quanta canalla tenim avui? Han vingut a passar amb nosaltres la nit de Reis. A cadascuna de les onze fotos hi ha un nen o una nena que ja ens han visitat abans al blog, com a adults, per il·lustrar musicalment les entrades. Sabeu qui són? Penso que la majoria es reconeixen bé però, és clar, jo tinc informació privilegiada. Un donaré algunes pistes per si de cas.
     
    Abans de les pistes, un parell d'aclariments sobre les dues fotos que us poden confondre: a la foto número 1 hi ha una mare amb dos fills, en interessa només el noi. A la foto número 11 hi ha dos nens, el nostre és el de la dreta; el de l'esquerra també és músic i és qui va publicar la foto a Twitter.
     
  • L'any dels miracles

    Cançó de la setmana: Furcht der Geliebten (F. Schubert) - S. Keenlyside, G. Johnson
     
    A morning missive - Joseph LeempoelsD'entrades dedicades a Schubert, el rei d'aquesta casa, en tenim unes quantes cada temporada; avui, com vam fer l'any passat i l'anterior, li dediquem una entrada per commemorar el 186è aniversari de la seva mort, el 19 de novembre de 1828 (aquest any la data coincideix amb la data de publicació). Tenia reservat un tema per a aquesta ocasió especial: l'”any dels miracles” de Schubert, 1815, durant el qual va compondre cent quaranta-cinc lieder.

    La idea me la va donar fa uns quants mesos l'Elisa Rapado; al seu blog parlava de l'”Annus Mirabilis”, recordant que l'any vinent se'n compleixen dos-cents anys i ens convidava a cantants, pianistes i aficionats a celebrar-lo.
  • Cançons èbries d'amor

    Cançó de la setmana: Meine Liebe ist grün (J. Brahms) - A. Kirchschlager, G. Johnson
     
    Lilacs in the sun - Monet

    Si féssim una llista de les deu cançons més apassionades (m'ho apunto a la llibreta), la d'avui tindria molts números per entrar-hi: Meine Liebe ist grün, de Johannes Brahms. Breu i intensa,  romàntica en tots els sentits de la paraula. Una cançó èbria d'amor, com diu el darrer vers del poema, però, sobretot, una cançó entorn de la qual hi ha molt d'amor. En coneixeu la història?

    Robert Schumann va ingressar al sanatori d'Endenich el febrer de 1854 i s'hi va estar fina a la seva mort el juliol de 1856. El juny de 1854 va néixer el seu vuitè fill, Felix (dit així en record del seu bon amic Felix Mendelssohn) i Johannes Brahms en va ser el padrí. Brahms tenia llavors només vint-i-un anys; havia conegut [...]

  • Nocturn a palau

    Cançó de la setmana: In der Nacht (R. Schumann) - G. MacGreevy, A. Thompson, G. Johnson
     
    Visitor to a moonlit churchyard - James LoutherbourgFeia mesos que Alemanya anava de revolució en revolució a diferents ciutats i a Dresden, on els Schumann vivien el 1849, esclataria unes setmanes després. Coincindint amb aquest ambient d'horrors i tempestes, Robert va tornar a escriure lieder després de vuit anys de silenci. L'última setmana de març va escriure el seu primer cicle, Spanisches Liederspiel, op. 74; tot seguit Spanische Liebeslieder, op.138; entre finals d'abril i primers de maig Liederalbum für die Jugend, op. 79, sobre el qual vam parlar fa unes setmanes per celebrar la primavera, i va continuar fins a escriure més de setanta lieder durant aquest any.
  • Cançó de primavera

    Cançó de la setmana: Frühlingslied (R. Schumann) - F. Lott, A. Murray, G. Johnson
     
    Der Frühling - Ferdinand HodlerDe cançons relacionades amb la primavera n'hi ha moltes; tantes, que fins i tot es fa difícil triar-ne una. Per aquesta setmana volia una celebració, i amb això ja en descartava unes quantes perquè els poetes, ja sabeu, fins i tot davant l'esclat de la natura són capaços de posar-se tristos i melangiosos. Vaig pensar primer a compartir Frühlingsmorgen (Matí de primavera), de Mahler, perquè és "germana" de la cançó que escoltàvem la setmana passada: (Erinnerung i Frühlingsmorgen són del mateix poeta, Richard Leander, i van ser compostes a la mateixa època). Al final, però, m'he decidit per Frühlingslied (Cançó de primavera), de Schumann, una cançó deliciosa que celebra amb una gran festa l'arribada de la primavera.
  • Simon Keenlyside en la Konzerthaus de Viena

    Simon Keenlyside ¿Qué lleva a un aficionado a asistir a un recital de lied? El cantante, por supuesto. O el programa. O mejor aún, ambas cosas, y ese era el caso del recital de Simon Keenlyside en el Konzerthaus de Viena el pasado sábado 7 de diciembre. La segunda parte incluía canciones de Strauss, Schubert y Brahms, mientras que la primera, especialmente interesante por inusual, estaba dedicada a Britten y, por primera vez, a Eisler. Un programa complejo y exigente en manos de un cantante que siempre los prepara con rigor y seriedad.
     
    Llegiu l'article complet a Codalario
     
  • Un dia molt especial

    Cançó de la setmana: Der Hidalgo (F. Schumann) - S. Keenlyside, G. Johnson
     
    Singin' in the rainComencem el curs 2013-2014. Ben tornats els qui havíeu marxat de vacances! Què us sembla si obrim el mes de setembre amb una de les deu cançons més felices?
     
    Emanuel Geibel és un dels editors, juntament amb Paul Heyse, del Spanisches Liederbuch (Llibre de cançons espanyoles), una recopilació de poesia espanyola publicada el 1852 que va inspirar molts lieder a diferents compositors. Qui més s'hi va dedicar va ser Hugo Wolf, però Robert Schumann també en va seleccionar deu poemes pels seus Spanisches Liederspiel (Joc de cançons espanyoles) i en aquest blog hem tingut ocasió d'escoltar Geistliches Wiegenlied de Brahms, una versió d'un poema de Lope de Vega.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto