Wunderlich, Fritz

  • La llum del final d'estiu

    Cançó de la setmana: Liebhaber in allen Gestalten (F. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen
     
    Fritz Wunderlich - Siegfried LauterwasserDiu la tradició (i és una tradició que ens omple de llum el final de l'estiu) que cada any per aquestes dates sona a Liederabend la veu de Fritz Wunderlich. Com us deia el primer any, el 2012, tinc el costum de dedicar-li un record en l'aniversari de la seva mort; sé que alguns lectors també el teniu i m'agrada que el compartim aquí. És una manera d'homenatjar-lo, de donar-li les gràcies per la seva música, de regalar-nos uns minuts d'una veu inoblidable i qui sap si de provocar un nou enamorament.
  • Kann er was? (I)

    Cançó de la setmana: Lied eines Schiffers an die Dioskuren  (F. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen
     
    Gesellschaftsspiel der Schubertianer in Atzenbrugg - Leopold Kupelwieser
Franz Schubert devia ser una bona persona. No ho dic per la seva música, és compatible ser un artista meravellós i una persona insofrible, ho dic pels seus amics. Aquell home tímid i de poques paraules va ser estimat en vida i recordat amb tendresa després de la seva mort per un bon grapat d'amics; penso que algú que estableix vincles tan forts i duradors per força ha de ser bona persona. Digueu-me ingènua.

    Schubert va fer els primers amics fora de l'entorn familiar quan va entrar a l'Stadtkonvikt, l'internat on va estudiar, l'octubre de 1808. Aquest nucli es va anar estenent i formant el que avui coneixem com el seu cercle. El cercle, és clar, no era tancat (i això em fa pensar que cercle no és la manera més adient de dir-ne), en vint [...]
  • El fill de les muses

    Cançó de la setmana: Der Musensohn (F. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen
     
    Fritz WunderlichFa un parell d'anys una lectora que havia tingut la sort d'escoltar Fritz Wunderlich al teatre em va emocionar tot explicant-me com l'havia impressionat la seva mort, la seva incredulitat quan va sentir a la ràdio aquella notícia inesperada. Som molts els qui només l'hem conegut en disc i amb això hem tingut prou per enamorar-nos de la seva manera de cantar; pel que fa a la seva personalitat, molt probablement la meva visió està idealitzada però la imatge que m'arriba entre testimonis, vídeos i fotografies és la d'un home carismàtic que irradia felicitat. Segurament aquesta imatge propera contribueix a mantenir l'estima pel cantant i fa que el recordem sovint i, especialment, en l'aniversari de la seva mort. Dijous passat se'n van complir quaranta-nou anys i nosaltres, com cada any, li dediquem una entrada especial.
  • La bien pagá (ossia, À mes amis)

    Cançó de la setmana: Die Lotosblume (R. Schumann) - F. Wunderlich, H.Giesen
     
    La chiquita piconera - J. Romero de TorresJa som a finals de juliol i portem molt de temps suportant la calor i aquestes nits xafogoses i de poc dormir. Per tant... és temps de cabòries! Les cabòries d'avui surten de converses amb els meus amics, que em donen peu a parlar sobre un tema que apareix per aquí de tant en tant: perquè ens agrada el que ens agrada.

    Tot va començar amb una conversa amb el meu amic J. Obro parèntesi: tots els amics esmentats en aquesta entrada tenen un llarg recorregut com a aficionats a la música, sobretot a l'òpera, i estan molt acostumats a analitzar i compartir els seus gustos i disgustos; com a ratetes de laboratori són perfectes. Tanco parèntesi. El meu amic J. em deia que li havia agradat molt un enregistrament de Josef Schmidt cantant Ständchen [...]
  • Lapsus

    Cançó de la setmana: Nachtstück (R. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen
     
    Ladies of the Lake - Rob GonsalvesFa un temps vaig publicar una entrada que parlava dels tòpics que caracteritzen el lied com un gènere de segona interpretat per cantants i pianistes de segona. Tot plegat sense solta ni volta, és clar. Hi vaig tornar a pensar mentre llegia una entrevista al baríton Christian Gerhaher que, preguntat per les diferències entre òpera i lied, parlava de la llarga durada de Winterreise; com sabem, aquest cicle uns setanta minuts que s'interpreten sense pauses, mentre que a l'òpera la majoria de les intervencions són més curtes. Ian Bostridge s'hi refereix també al seu llibre sobre Winterreise, recordant que pel pianista també és una de les obres més llargues que pot interpretar.
  • Lied goes pop

    Cançó de la setmana: Plaisir d'amour (J.P. Martini) - F. Wunderlich, H. Carste (dir.)
     
    The love letter - Jean Honoré FragonardQuè tenen en comú Elvis Presley i Franco Battiato? Tots dos han versionat el mateix lied, un romance francès, per ser exactes. No són els únics cantants de pop que en algun moment de la seva carrera han fet una incursió en el lied i d'això va aquesta entrada, de lieder versionats.

    N'escoltarem alguns com a mostra però com que ja hem escoltat aquí al blog moltes d'aquestes cançons, he fet una llista “a posteriori” amb les entrades corresponents perquè pogueu recuperar-les si us ve de gust. A cada entrada he afegit un comentari amb un enllaç a la versió pop a Youtube i quan parlem d'altres cançons que hagin anat d'excursió al pop les afegirem a la llista, el mateix que si coneixeu altres versions pop de lieder [...]
  • Wunderlich canta Strauss

    Cançó de la setmana: Ständchen(R. Strauss) - F. Wunderlich, J. Koetsier (dir.)
     
    Fritz WunderlichAvui dimecres 17 de setembre fa 48 anys de la mort del tenor Fritz Wunderlich, uns dies abans de fer els 36 anys. Com sempre per aquestes dates, a Liederabend li dediquem un record; el primer any el vam escoltar cantant Beethoven, el segon Schubert i aquest any serà Strauss. A més l'hem escoltat en altres entrades cantant Haydn i Schumann, i pocs compositors més podrem escoltar en la seva veu perquè com us deia l'any passat, Wunderlich va cantar molt poc lied. Si us esteu preguntant perquè havent cantat poc és un cantant tan especial segurament és que encara no l'heu escoltat mai; si és el cas, espero que avui el descobriu i compartiu la nostra admiració.
  • Rosa vermella, rosa blanca

    Cançó de la setmana: Rose rot, Rose weiss (F.J. Haydn) - F. Wunderlich, H. Schmidt, W. Weler, L. Beinl / J. MacDougall, Trio Haydn Eisenstadt
     
    Roses and Tulip in a Glass Vase - Van Thielen"Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les gents, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund." 
     
    Aquest és el començament del relat que fa Joan Amades al seu <i>Costumari català</i> de la llegenda de Sant Jordi. Avui dia costa de veure el drac com a encarnació del mal, acostumats com estem a veure'l representat amb imatges tendres i divertides (fixeu-vos-hi avui a les parades [...]
  • Per llegir a l'hivern

    Cançó de la setmana: Das Wandern (F. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen / F. Wunderlich, K.H. Stolze
     
    Mill at the river - P. CézanneL'any 1823 no va ser bo per a Franz Schubert. Sabem que des de les primeres setmanes (és possible que de l'any anterior i tot) estava malalt de gravetat i que va estar ingressat en un hospital per rebre tractament cap a la primavera. De quina era la seva malaltia no se'n parla enlloc però precisament per aquest silenci, per alguns dels símptomes que es descriuen i per comentaris sobre la seva moral (comentaris durs i molt poc empàtics, per cert) tot fa pensar que es tractava d'una malaltia venèria, molt probablement sífilis.
  • Remembrança

    Cançó de la setmana: An Silvia (F. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen
     
    Fritz WunderlichLa mort d'una persona amb 35 anys sempre és una tragèdia per a la seva família i els seus amics. Si la persona té projecció pública i tant de talent com tenia Wunderlich, tots ens quedem (segurament amb un punt d'egoisme) una mica orfes del que podrien haver fet si haguessin tingut més temps. Havia arribat el tenor a la perfecció com li havia dit Giesen? Cap a on hauria anat la seva carrera? Fa de mal dir; la seva trajectòria operística va ser impressionant, en deu anys va interpretar un munt de papers. En canvi, en el lied encara tenia molt de camí per recórrer.
  • Un tenor que enamora

    Cançó de la setmana: Zärtliche Liebe (L. van Beethoven) - F. Wunderlich, Hubert Giesesn
     
    Fritz Wunderlich and Hubert GiesenJa fa molts mesos, pràcticament des del començament del blog, que al calendari aquesta setmana està marcada amb un nom propi: Fritz Wunderlich. Aquesta setmana en concret perquè dilluns, dia 17, va ser l'aniversari de la seva mort. No és que calguin excuses per escoltar Wunderlich, però volia compartir amb vosaltres el costum de dedicar-li un record en aquestes dates, un costum que em consta que alguns dels lectors del blog també teniu.
  • aPARAULA'm: embadalir

    Cançó de la setmana: Aus meinem Tränen sprießen (R. Schumann) - F. Wunderlich, Hubert Giesesn
     
    logo MariscalUna altra entrada extraordinària, avui per sumar-nos a la iniciativa aPARAULA’m, que ens proposa que apadrinem un mot per celebrar l’Any de la paraula viva i commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. La proposta ens demana concretament que el 9 de maig publiquem un escrit als nostres blogs parlant de la nostra paraula apadrinada.

    A Liederabend ens agraden les paraules molt i molt, no hi podíem faltar. Apadrinem la paraula: embadalir
  • En el magnífic mes de maig

    Cançó de la setmana: Im wunderschönen Monat Mai (R. Schumann) - F. Wunderlich, Hubert Giesesn
     
    Bridge over a Pond of Water Lilies - Édouard MonetAmb aquestes paraules, Im wunderschönen Monat Mai (En el magnífic mes de maig) comença el cicle de cançons més conegut de Schumann i un dels més cantats en els recitals, Dichterliebe (Amors de poeta).

    És també un dels pocs cicles de Schumann que explica una història, la d'algú que s'enamora d'una noia que es casa amb algú altre; la mateixa història que trobem a Die schöne Müllerin (La bella molinera), de Schubert. En tots dos casos compartim primer la il·lusió del noi i després el seu desencís i el seu dolor però els camins paral·lels acaben aquí; mentre el protagonista de Die schöne Müllerin acaba adormint-se al rierol, el de Dichterliebe supera la pèrdua i el que acaba al riu són el seu amor i el seu penar.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto