Hahn, Reynaldo

  • Romanços!

    Cançons de la setmana: Rêvons, c'est l'heure (J. Massenet ) - F. Lott, A. Murray, G. Johnson; La lune blanche (G. Fauré) - C. Maltman, G. Johnson; L'heure exquise (R. Hahn) - S. Graham, R. Vignoles
     
    Clair de lune sur le port de Boulogne (fragment) - E. ManetLa setmana passada escoltàvem Chanson triste d'Henri Duparc, una mélodie de la primera època d'aquest gènere, que va començar pels volts de 1870. Però, què hi havia, a França, abans de la mélodie? O no hi havia cap gènere de cançó? Sí que n'hi havia: el romance.

    Situem-nos a mitjans del segle XVIII. A la cort francesa es cantaven cançons inspirades en antigues llegendes, o amb històries pastorals o sentimentals que imitaven l'estil poètic antic, anomenades romances. Els textos eren senzills i les músiques també ho eren per tal que estiguessin a l'abast de qualsevol intèrpret; a diferència del lied clàssic que naixia a la mateixa època a Alemanya, però, el romance no tenia cap vinculació amb la música [...]
  • Poi le parole?

    Érato, musa de la poesia - E. PoynterFa segles que al món de l'òpera es debat sobre la importància de la música i el llibret; si el que diuen els cantants és rellevant i per tant s'ha d'entendre, si la història que s'explica afegeix valor a l'obra, etc. La discussió ha donat per molt, incloses dues òperes: Prima la musica, poi le parole, escrita per Antonio Salieri a finals del segle XVIII i Capriccio, composta per Richard Strauss el 1940.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto